Quan aquell 2 d'octubre de 1977 els més actius grups ecologistes gironins vam acompanyar a un sector de la societat civil garrotxina a ocupar les grederes del Croscat per aturar les extraccions, teníem clar que el nostre objectiu era una ordenació integral del territori que protegís tota la zona volcànica. La mutilació del Montolivet i del Montsacopa era ja irreversible i havíem d'exigir també la protecció de les Bisaroques, que començava a ser cobejat, i de la Garrinada, el quart volcà del terme municipal d'Olot, separat del Montsacopa per un estret collet. Es tracta d'un volcà singular amb tres cràters arrenglerats que la propietat privada, que ha dificultat el seu accés, ha mantingut en més bon estat de conservació.

El geòleg Josep Maria Mallarach explica en Els volcans olotins i el seu paisatge que el cràter nord, segurament en primer a entrar en activitat, queda difuminat, possiblement per erupcions tardanes. El cràter central de forma circular regular, presenta un dic basàltic anular al seu entorn i el cràter sud té la base 6 metres per sota el nivell del Pla d'Olot i presenta igualment una forma circular. El con volcànic té forma regular i simètrica seguint l'eix dels tres cràters.

Santa Margarida i la Garrinada van ser fruit d'una activitat eruptiva freatomagmàtica molt explosiva i en la qual hi ha una interacció del magma i l'aigua subterrània. En el cas de la Garrinada, la Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa explica que després va haver-hi unes fases estrombolianes (amb petites explosions de magma barrejat amb gas) i, finalment, una fase efusiva (amb una emissió continuada però més tranquil·la de lava).

El Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la seva protecció no quedarà completa fins a integrar la Garrinada al patrimoni natural, públic i de lliure accés. L'associació Una Sola Terra ho vam reclamar a la Generalitat al llarg de les Jornades Internacionals de Vulcanologia que vam organitzar del 1995 al 2008. El maig de 2005 la ubicació a la Garrinada d'una subestació elèctrica amb totes les línies que en pengen va motivar-nos a escriure al conseller de Medi Ambient Salvador Milà per demanar-li una intervenció urgent. El juliol del 2012 Alternativa Verda va presentar una pregunta al Parlament sobre el risc de degradació del volcà i vam denunciar que els científics que van assistir al congrés internacional Volcandpark, no hi van poder accedir. Proposàvem iniciar l'adquisició pública dels terrenys. En una taula rodona organitzada a l'Espai Cràter el juny de 2022 vam tornar a reivindicar una negociació ràpida amb la propietat o que es contemplés un procés d'expropiació.

La Generalitat, finalment, ha anunciat que comença el tràmit de compra d'aquest emblemàtic con volcànic mitjançant un acord entre els Departaments de Territori i d'Acció Climàtica i una inversió que se situa entre un i dos milions d'euros. S'ha començat fent un inventari de les finques (29 de 27 propietaris diferents) que representen unes 50 hectàrees de terreny. Es preveu, segons he llegit a Nació Garrotxa, que la compra pugui ser efectiva el 2025 o 2026. Sembla que l'olotina Anna Barnadas, d'ERC, actual secretaria d'Acció Climàtica hi ha tingut un paper destacat. També s'ha dit que la Garrinada és una mesura compensatòria a la variant d'Olot. Sigui com sigui, ho celebrem. Ja era hora!

Final de trajecte, doncs? No ho penso. Una vegada tenim l'Espai Cràter en funcionament - un objectiu educatiu i turístic consolidat - ara caldria reclamar que el conjunt dels 40 volcans catalogats de la zona, la Fageda de Jordà, el Bosc de Tosca, les cingleres basàltiques de Castellfollit de la Roca, Santa Pau... sigui un ecosistema declarat patrimoni de la humanitat com ho és l'Illa de Pasqua agermanada amb Olot. Repte immens, cert, però possible d'aconseguir. S'hauria de començar per redactar informes científics contundents i concertar els suports institucionals necessaris per demanar-ho a la UNESCO, tal com Una Sola Terra ho va proposar al president Pasqual Maragall el 22 de març de 2005.

El paisatge volcànic més significatiu de la península mereix aquest reconeixement. Ser patrimoni de la humanitat ajudaria a impulsar l'ecodesenvolupament com a futur model territorial per la comarca.