
ARA A PORTADA
El geòleg Josep Maria Mallarach explica en Els volcans olotins i el seu paisatge que el cràter nord, segurament en primer a entrar en activitat, queda difuminat, possiblement per erupcions tardanes. El cràter central de forma circular regular, presenta un dic basàltic anular al seu entorn i el cràter sud té la base 6 metres per sota el nivell del Pla d'Olot i presenta igualment una forma circular. El con volcànic té forma regular i simètrica seguint l'eix dels tres cràters.
Santa Margarida i la Garrinada van ser fruit d'una activitat eruptiva freatomagmàtica molt explosiva i en la qual hi ha una interacció del magma i l'aigua subterrània. En el cas de la Garrinada, la Guia de camp de la Zona Volcànica de la Garrotxa explica que després va haver-hi unes fases estrombolianes (amb petites explosions de magma barrejat amb gas) i, finalment, una fase efusiva (amb una emissió continuada però més tranquil·la de lava).
El Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la seva protecció no quedarà completa fins a integrar la Garrinada al patrimoni natural, públic i de lliure accés. L'associació Una Sola Terra ho vam reclamar a la Generalitat al llarg de les Jornades Internacionals de Vulcanologia que vam organitzar del 1995 al 2008. El maig de 2005 la ubicació a la Garrinada d'una subestació elèctrica amb totes les línies que en pengen va motivar-nos a escriure al conseller de Medi Ambient Salvador Milà per demanar-li una intervenció urgent. El juliol del 2012 Alternativa Verda va presentar una pregunta al Parlament sobre el risc de degradació del volcà i vam denunciar que els científics que van assistir al congrés internacional Volcandpark, no hi van poder accedir. Proposàvem iniciar l'adquisició pública dels terrenys. En una taula rodona organitzada a l'Espai Cràter el juny de 2022 vam tornar a reivindicar una negociació ràpida amb la propietat o que es contemplés un procés d'expropiació.
La Generalitat, finalment, ha anunciat que comença el tràmit de compra d'aquest emblemàtic con volcànic mitjançant un acord entre els Departaments de Territori i d'Acció Climàtica i una inversió que se situa entre un i dos milions d'euros. S'ha començat fent un inventari de les finques (29 de 27 propietaris diferents) que representen unes 50 hectàrees de terreny. Es preveu, segons he llegit a Nació Garrotxa, que la compra pugui ser efectiva el 2025 o 2026. Sembla que l'olotina Anna Barnadas, d'ERC, actual secretaria d'Acció Climàtica hi ha tingut un paper destacat. També s'ha dit que la Garrinada és una mesura compensatòria a la variant d'Olot. Sigui com sigui, ho celebrem. Ja era hora!
Final de trajecte, doncs? No ho penso. Una vegada tenim l'Espai Cràter en funcionament - un objectiu educatiu i turístic consolidat - ara caldria reclamar que el conjunt dels 40 volcans catalogats de la zona, la Fageda de Jordà, el Bosc de Tosca, les cingleres basàltiques de Castellfollit de la Roca, Santa Pau... sigui un ecosistema declarat patrimoni de la humanitat com ho és l'Illa de Pasqua agermanada amb Olot. Repte immens, cert, però possible d'aconseguir. S'hauria de començar per redactar informes científics contundents i concertar els suports institucionals necessaris per demanar-ho a la UNESCO, tal com Una Sola Terra ho va proposar al president Pasqual Maragall el 22 de març de 2005.
El paisatge volcànic més significatiu de la península mereix aquest reconeixement. Ser patrimoni de la humanitat ajudaria a impulsar l'ecodesenvolupament com a futur model territorial per la comarca.
Santiago Vilanova Tané (Olot, 1947) és periodista, escriptor, artista pintor i consultor ambiental. Exdirector de Diario de Barcelona (1983-1984). President de l'associació Una Sola Terra i actual ponent de la secció d'Ecologia i Recursos Naturals de l'Ateneu Barcelonès. Va ser cofundador d'Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya i d'Els Verds-Alternativa Verda el 1999. Col·laborador d'opinió del diari El Punt-Avui. És autor de més de quinze llibres d'assaig i novel·les sobre ecologisme i energia nuclear. Entre les obres més recents destaquen L'Estat ecològic (Base, 2013), L'ànima del volcà (Base, 2015), Salvem els nostres volcans (Curbet, 2017) i l'assaig L'emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62, 2021).
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Garrotxa?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.