Els diferents equips de govern que ha tingut Olot els darrers anys han procurat millorar l'aspecte i l'accessibilitat a Sant Francesc, el volcà més emblemàtic de la ciutat. Intervenir en aquesta muntanya és una feina delicada, de cirurgià, perquè és una peça valuosa del parc natural i lògicament qualsevol projecte és examinat amb lupa a les oficines de Can Jordà.
Els pròxims mesos s'hi faran obres: arranjaran a base de formigó i barres metàl·liques el camí del costat del cementiri (el que surt de la cruïlla de l'antic Volcanet); reformaran les escales que menen al cim i condicionaran el primer tram del camí dels horts.
Paral·lelament, el cafè-bar El Fortí estrenarà uns nous gestors, després que els anteriors concessionaris van renunciar a completar el contracte, que expirava el 2027. De mica en mica, el volcà es va urbanitzant en un context de promoció turística de la muntanya impulsada per l'Ajuntament i -sortosament- sota la mirada vigilant del parc natural. Aquest ens ha permès, fins ara, construir el camí d'escales, museïtzar les grederes més pròximes al cementiri, pavimentar i il·luminar el camí del Via Crucis, pujar l'aigua i l'electricitat a dalt, ordenar els horts, obrir l'esmentat establiment de restauració... Crec que no s'han travessat línies vermelles, encara, tot i que entenc les veus en contra de tot el que signifiqui modificar l'estat més o menys assilvestrat del volcà.
La necessària dignificació dels horts, per exemple, s'ha limitat als d'aquest costat (tanques i casetes uniformades, punts d'aigua, eliminació de bidons, etc.) mentre que als altres vessants, l'aspecte de molts dels solars cultivats segueix sent deplorable: bidons posats de qualsevol manera, tanques fetes amb somiers, casetes a base de retalls d'armaris... tot plegat fa que l'escenari no sigui precisament agradable a la vista i no es pugui ensenyar al turista.
El soterrament de la línia elèctrica que s'està completant -un altre exemple- es limita a aquesta zona «aparador», mentre que s'han deixat les torres i els cables a la resta de traçat fins a la connexió a la central de distribució situada entre el Montsacopa i la Garrinada (algun dia s'haurà d'abordar seriosament el desmantellament d'aquest complex, situat entre dos volcans, incompatible amb un parc natural que vulgui ser creïble).
Si bé la seva gestió era millorable, El Fortí ha sofert el gran inconvenient que al cim de Sant Francesc només s'hi pot accedir a peu (al marge d'excepcions concretes), un fet que ha limitat el nombre de clients potencials de l'establiment. Penso que la viabilitat d'un negoci en aquest lloc és molt complicada, però el consistori confia que els futurs gestors se'n sortiran. Tant de bo. En qualsevol cas, no podem caure en la temptació de massificar el cim de Sant Francesc. Les restriccions s'han de mantenir.
Els pròxims mesos s'hi faran obres: arranjaran a base de formigó i barres metàl·liques el camí del costat del cementiri (el que surt de la cruïlla de l'antic Volcanet); reformaran les escales que menen al cim i condicionaran el primer tram del camí dels horts.
Paral·lelament, el cafè-bar El Fortí estrenarà uns nous gestors, després que els anteriors concessionaris van renunciar a completar el contracte, que expirava el 2027. De mica en mica, el volcà es va urbanitzant en un context de promoció turística de la muntanya impulsada per l'Ajuntament i -sortosament- sota la mirada vigilant del parc natural. Aquest ens ha permès, fins ara, construir el camí d'escales, museïtzar les grederes més pròximes al cementiri, pavimentar i il·luminar el camí del Via Crucis, pujar l'aigua i l'electricitat a dalt, ordenar els horts, obrir l'esmentat establiment de restauració... Crec que no s'han travessat línies vermelles, encara, tot i que entenc les veus en contra de tot el que signifiqui modificar l'estat més o menys assilvestrat del volcà.
Dues cares
L'Ajuntament no se n'amaga, que les intervencions que hi promou són per facilitat l'ús turístic de la muntanya, en definitiva, per agradar al visitant. Una prova d'això és que totes les obres s'han concentrat i es concentraran a la cara sud, que és la turística.La necessària dignificació dels horts, per exemple, s'ha limitat als d'aquest costat (tanques i casetes uniformades, punts d'aigua, eliminació de bidons, etc.) mentre que als altres vessants, l'aspecte de molts dels solars cultivats segueix sent deplorable: bidons posats de qualsevol manera, tanques fetes amb somiers, casetes a base de retalls d'armaris... tot plegat fa que l'escenari no sigui precisament agradable a la vista i no es pugui ensenyar al turista.
El soterrament de la línia elèctrica que s'està completant -un altre exemple- es limita a aquesta zona «aparador», mentre que s'han deixat les torres i els cables a la resta de traçat fins a la connexió a la central de distribució situada entre el Montsacopa i la Garrinada (algun dia s'haurà d'abordar seriosament el desmantellament d'aquest complex, situat entre dos volcans, incompatible amb un parc natural que vulgui ser creïble).
El Fortí
Una peça clau de la urbanització de Sant Francesc és la cafeteria del cim, El Fortí. Per a allotjar-ho es va construir un edifici que ha quedat ben integrat en l'entorn i des del qual el visitant gaudeix d'unes vistes magnífiques. El negoci, però, fins ara no ha funcionat i ja fa unes setmanes que està tancat, a l'espera que se'n faci càrrec una nova concessionària.Si bé la seva gestió era millorable, El Fortí ha sofert el gran inconvenient que al cim de Sant Francesc només s'hi pot accedir a peu (al marge d'excepcions concretes), un fet que ha limitat el nombre de clients potencials de l'establiment. Penso que la viabilitat d'un negoci en aquest lloc és molt complicada, però el consistori confia que els futurs gestors se'n sortiran. Tant de bo. En qualsevol cas, no podem caure en la temptació de massificar el cim de Sant Francesc. Les restriccions s'han de mantenir.