Fa uns quants anys vaig començar a anar a escoles i instituts de comarques gironines, també de la Garrotxa, convidada en alguns casos per les associacions de pares i mares, en d'altres des de la direcció del centre.
Les xerrades eren sovint per al claustre de professors, de vegades també per a alumnes de secundària i ocasionalment per a famílies. Vaig visitar centres públics i concertats, centres petits i d'altres a la gran ciutat. Era important aquesta diversitat per poder explorar diferents models d'ensenyament-aprenentatge.
En aquell moment començava la revolució digital, havien esclatat les xarxes socials i a la Universitat jo començava a treballar en aquest àmbit. Als centres els anava a parlar de l'impacte que aquesta revolució tindria en l'aprenentatge. Ho feia sempre fora d'hores de feina, com a projecte propi.
Solia començar demanant als professors que reflexionessin sobre si ensenyaven de la mateixa manera que havien après. Molts confessaven que sí, que no havien introduït grans canvis en el sistema d'ensenyament-aprenentatge. Aleshores els convidava a pensar sobre quin era el context dels seus anys d'alumnes contraposat al moment històric que vivien els seus estudiants actuals. La pregunta sorgeix sola: es pot aprendre ara com s'aprenia fa 40 anys? És evident que no.
La resposta que em vaig trobar en aquestes sessions va ser desigual, des de la confrontació fins a l'entusiasme. En molts casos predominava l'actitud de resistència, però en alguns centres vam fer un treball més continuat que va conduir a la introducció de noves metodologies.
El repte actual, ara que han passat uns anys, es manté intacte, i ara ja tenim una altra evidència: substituir el llibre per la pantalla com a objectiu general, sense un treball molt acurat i coordinat amb tots els agents que hi intervenen, no funciona. Ja ho vam veure amb el projecte de l'1x1, que es va engegar sense consens ni treball coordinat. Això vol dir, com defensen alguns, que hem de tornar al llapis i llibreta? Jo crec que no, penso que es tracta de posar-hi mesura i sentit comú. Cal fomentar la lectura i l'escriptura, però es poden explorar molts nous formats que permetin als alumnes un acostament al coneixement a partir de noves eines i recursos que tenen a l'abast.
Ara tenim una oportunitat d'or, que caldria aprofitar: la irrupció de la intel·ligència artificial de manera massiva permetrà l'aprenentatge personalitzat, impulsarà la creativitat i facilitarà la productivitat en estalviar-nos feines sense valor afegit. Cal superar la primera impressió, i anar més enllà del rebuig que pot causar en el professorat l'aprofitament per part dels estudiants de la IA generativa a través del ChatGPT. Cal iniciar programes de formació als centres que permetin aprendre a treballar amb les noves eines. Fer veure que no passa res no és una opció. Hi ha iniciatives per organitzar-se i compartir coneixement, val la pena aprofitar-les si es vol avançar. A la Garrotxa tenim tradició de col·lectius d'ensenyants que s'organitzen per treballar plegats. Ara és l'hora de recuperar aquest esperit.
La IA ha arribat amb molta força en tots els àmbits, i ja intuïm que ens canviarà la vida, vulguem o no. Més val que optem per afrontar el repte amb determinació i coratge, hi ha camí per recórrer i podem arribar molt lluny.
Les xerrades eren sovint per al claustre de professors, de vegades també per a alumnes de secundària i ocasionalment per a famílies. Vaig visitar centres públics i concertats, centres petits i d'altres a la gran ciutat. Era important aquesta diversitat per poder explorar diferents models d'ensenyament-aprenentatge.
En aquell moment començava la revolució digital, havien esclatat les xarxes socials i a la Universitat jo començava a treballar en aquest àmbit. Als centres els anava a parlar de l'impacte que aquesta revolució tindria en l'aprenentatge. Ho feia sempre fora d'hores de feina, com a projecte propi.
Solia començar demanant als professors que reflexionessin sobre si ensenyaven de la mateixa manera que havien après. Molts confessaven que sí, que no havien introduït grans canvis en el sistema d'ensenyament-aprenentatge. Aleshores els convidava a pensar sobre quin era el context dels seus anys d'alumnes contraposat al moment històric que vivien els seus estudiants actuals. La pregunta sorgeix sola: es pot aprendre ara com s'aprenia fa 40 anys? És evident que no.
La resposta que em vaig trobar en aquestes sessions va ser desigual, des de la confrontació fins a l'entusiasme. En molts casos predominava l'actitud de resistència, però en alguns centres vam fer un treball més continuat que va conduir a la introducció de noves metodologies.
El repte actual, ara que han passat uns anys, es manté intacte, i ara ja tenim una altra evidència: substituir el llibre per la pantalla com a objectiu general, sense un treball molt acurat i coordinat amb tots els agents que hi intervenen, no funciona. Ja ho vam veure amb el projecte de l'1x1, que es va engegar sense consens ni treball coordinat. Això vol dir, com defensen alguns, que hem de tornar al llapis i llibreta? Jo crec que no, penso que es tracta de posar-hi mesura i sentit comú. Cal fomentar la lectura i l'escriptura, però es poden explorar molts nous formats que permetin als alumnes un acostament al coneixement a partir de noves eines i recursos que tenen a l'abast.
Ara tenim una oportunitat d'or, que caldria aprofitar: la irrupció de la intel·ligència artificial de manera massiva permetrà l'aprenentatge personalitzat, impulsarà la creativitat i facilitarà la productivitat en estalviar-nos feines sense valor afegit. Cal superar la primera impressió, i anar més enllà del rebuig que pot causar en el professorat l'aprofitament per part dels estudiants de la IA generativa a través del ChatGPT. Cal iniciar programes de formació als centres que permetin aprendre a treballar amb les noves eines. Fer veure que no passa res no és una opció. Hi ha iniciatives per organitzar-se i compartir coneixement, val la pena aprofitar-les si es vol avançar. A la Garrotxa tenim tradició de col·lectius d'ensenyants que s'organitzen per treballar plegats. Ara és l'hora de recuperar aquest esperit.
La IA ha arribat amb molta força en tots els àmbits, i ja intuïm que ens canviarà la vida, vulguem o no. Més val que optem per afrontar el repte amb determinació i coratge, hi ha camí per recórrer i podem arribar molt lluny.