És possible i podem aconseguir-ho. La comarca de la Garrotxa, i Olot com a motor dinamitzador, pot ser el 2040, deu anys abans del que projecta la Llei de Canvi Climàtic, la primera comarca catalana en definir-se com energèticament descarbonitzada i autosuficient gràcies a les energies renovables.
Pels ecologistes que els anys 70 i 80 vam iniciar les primeres accions d'activisme en defensa del territori i que ja reivindicàvem en els nostres comunicats el desenvolupament de les energies del sol, seria un orgull que aquesta fita esdevingués una realitat i que ho puguem veure. Ara bé, per això caldrà una conspiració social i política basada en la complicitat dels governs locals (sense fissures), del sector empresarial, de les entitats cíviques i del món de la cultura.
Per a un objectiu tan ambiciós és indefugible també la complicitat dels consumidors que han de ser motivats per un projecte cultural ecològic. La intensitat d'implantació de plaques i parcs solars que requereix aquesta concertació ha d'anar acompanyada d'un projecte d'estalvi energètic a nivell comarcal; d'un pla d'aïllament tèrmic dels habitatges; d'aprofitar la biomassa dels nostres boscos i l'energia geotèrmica que tenim en les capes profundes del subsòl.
Es tractaria d'un pacte per la transició energètica de la Garrotxa, semblant al que va permetre la protecció de la zona volcànica, però aquesta vegada amb una aliança més transversal; un pacte que trenqui la dicotomia ecologia/economia. Ambdues disciplines han de deixar de ser incompatibles perquè provenen d'una mateixa etimologia. Una estudia la casa-Terra, l'altre com gestionar-la i protegir-la. Fins que no ha esclatat la crisi climàtica l'ecologia estava supeditada a l'economia, com un subconjunt.
Ara, com si es tractés d'una nova revolució copernicana, l'economia (i el sector empresarial que la representa) s'ha de sotmetre a l'ecologia i a les lleis de la naturalesa. Aquesta revolució és alhora cultural i comportarà una nova moral socioecològica. Empresaris, industrials i agricultors se'ls hi demana una forma de gestionar el cicle de producció (residu zero); una informació veraç dels productes que introdueixen en el mercat, el control dels agrotòxics i evitar publicitats que blanquegin les males pràctiques.
La Garrotxa s'ha destacat en els darrers anys per empreses i cooperatives, com la Fageda, sensibles als conceptes de sostenibilitat, al benestar animal i d'economia circular. Destacades empreses tenen instal·lacions de cogeneració (producció conjunta d'energia elèctrica i energia tèrmica útil) i gaudim d'exemples pioners amb energies renovables: l'Espai Zero, un edifici 100% autosuficient mitjançant un sistema híbrid de geotèrmica, fotovoltaica i biomassa creat per Wattia Innova. L'Espai Cràter, el centre multidisciplinari que promou el coneixement de l'entorn dels volcans, disposa d'un sistema de climatització (refrigeració i calefacció) a base de dotze pous verticals excavats a una profunditat de 100 metres per on passa un circuit d'aigua i dues bombes de calor geotèrmiques de 60 kW cada una que ofereixen temperatures de fins a 22 °C. L'energia geotèrmica pot tenir un gran futur a la comarca. Existeix l'anomenada Reserva Geotèrmica d'Olot, una de les principals zones d'interès declarades per l'Instituto Geológico y Minero.
A Olot s'ha creat també la primera comunitat local d'energia. Una trentena de famílies del barri de Montolivet i l'Ajuntament s'han implicat en una instal·lació fotovoltaica de 32,4 kW que s'ubicarà a l'edifici de les antigues escoles de Sant Pere Màrtir.
Són projectes que s'han de multiplicar de forma exponencial en els anys vinents. Cal començar a trobar terrenys per construir parcs solars, que poden ser compatibles amb l'agricultura. El retard amb instal·lacions fotovoltaiques és enorme i caldrà incentivar nous projectes amb les màximes facilitats administratives; és indispensable aprovar ordenances solars a tots els municipis.
L'empresari i consultor ambiental Joan Vila ens explicava en un article publicat al Diari de Girona que ubicant plaques solars a tots els teulats de la Garrotxa es podrien obtenir 212 GWh; el biogàs aportar 120 GWh i els parcs solars de 8 hectàrees, oferir-nos 268 GWh. Seria un primer pas cap a aquesta fita. Hi ha 3 línies de transport elèctric a 132 kV que creuen la comarca i que facilitarien la connexió d'aquests parcs petits a la xarxa.
L'energia solar pot oferir centenars de nous llocs de treball i una formació professional pels joves que vulguin aprendre les tecnologies basades en les energies renovables, d'eficiència i l'estalvi energètics.
Tenim bons professionals per ajudar a fer realitat l'objectiu "autosuficiència energètica 2040": tecnòlegs, ecòlegs, enginyers, arquitectes, periodistes, urbanistes, economistes, biòlegs, artistes... tots poden ajudar a orientar aquest full de ruta. És urgent, però, reaccionar de pressa abans que la comarca i el seu parc natural quedin afectats pel canvi climàtic. Ja no és viable continuar amb el model industrial i agrícola com l'hem conegut. El nou paradigma passa per la transició energètica i pel 100% renovables. Les comarques gironines no arriben a produir el 2% de la seva demanda elèctrica amb fonts renovables. A escala de Catalunya el balanç és patètic. A l'estat espanyol el 2021 es va generar el 46,7% de l'electricitat amb fons renovables, a Catalunya el 17,5%.
La Garrotxa tindria amb aquest compromís una fita solidària i exemplar per iniciar un futur esperançador, el que ens han fet perdre els efectes col·laterals de la Covid, el desencís del procés i la crisi econòmica, energètica i moral de la guerra d'Ucraïna. El repte és històric i colossal. No podem perdre cap més legislatura.
Pels ecologistes que els anys 70 i 80 vam iniciar les primeres accions d'activisme en defensa del territori i que ja reivindicàvem en els nostres comunicats el desenvolupament de les energies del sol, seria un orgull que aquesta fita esdevingués una realitat i que ho puguem veure. Ara bé, per això caldrà una conspiració social i política basada en la complicitat dels governs locals (sense fissures), del sector empresarial, de les entitats cíviques i del món de la cultura.
Per a un objectiu tan ambiciós és indefugible també la complicitat dels consumidors que han de ser motivats per un projecte cultural ecològic. La intensitat d'implantació de plaques i parcs solars que requereix aquesta concertació ha d'anar acompanyada d'un projecte d'estalvi energètic a nivell comarcal; d'un pla d'aïllament tèrmic dels habitatges; d'aprofitar la biomassa dels nostres boscos i l'energia geotèrmica que tenim en les capes profundes del subsòl.
Es tractaria d'un pacte per la transició energètica de la Garrotxa, semblant al que va permetre la protecció de la zona volcànica, però aquesta vegada amb una aliança més transversal; un pacte que trenqui la dicotomia ecologia/economia. Ambdues disciplines han de deixar de ser incompatibles perquè provenen d'una mateixa etimologia. Una estudia la casa-Terra, l'altre com gestionar-la i protegir-la. Fins que no ha esclatat la crisi climàtica l'ecologia estava supeditada a l'economia, com un subconjunt.
Ara, com si es tractés d'una nova revolució copernicana, l'economia (i el sector empresarial que la representa) s'ha de sotmetre a l'ecologia i a les lleis de la naturalesa. Aquesta revolució és alhora cultural i comportarà una nova moral socioecològica. Empresaris, industrials i agricultors se'ls hi demana una forma de gestionar el cicle de producció (residu zero); una informació veraç dels productes que introdueixen en el mercat, el control dels agrotòxics i evitar publicitats que blanquegin les males pràctiques.
La Garrotxa s'ha destacat en els darrers anys per empreses i cooperatives, com la Fageda, sensibles als conceptes de sostenibilitat, al benestar animal i d'economia circular. Destacades empreses tenen instal·lacions de cogeneració (producció conjunta d'energia elèctrica i energia tèrmica útil) i gaudim d'exemples pioners amb energies renovables: l'Espai Zero, un edifici 100% autosuficient mitjançant un sistema híbrid de geotèrmica, fotovoltaica i biomassa creat per Wattia Innova. L'Espai Cràter, el centre multidisciplinari que promou el coneixement de l'entorn dels volcans, disposa d'un sistema de climatització (refrigeració i calefacció) a base de dotze pous verticals excavats a una profunditat de 100 metres per on passa un circuit d'aigua i dues bombes de calor geotèrmiques de 60 kW cada una que ofereixen temperatures de fins a 22 °C. L'energia geotèrmica pot tenir un gran futur a la comarca. Existeix l'anomenada Reserva Geotèrmica d'Olot, una de les principals zones d'interès declarades per l'Instituto Geológico y Minero.
A Olot s'ha creat també la primera comunitat local d'energia. Una trentena de famílies del barri de Montolivet i l'Ajuntament s'han implicat en una instal·lació fotovoltaica de 32,4 kW que s'ubicarà a l'edifici de les antigues escoles de Sant Pere Màrtir.
Són projectes que s'han de multiplicar de forma exponencial en els anys vinents. Cal començar a trobar terrenys per construir parcs solars, que poden ser compatibles amb l'agricultura. El retard amb instal·lacions fotovoltaiques és enorme i caldrà incentivar nous projectes amb les màximes facilitats administratives; és indispensable aprovar ordenances solars a tots els municipis.
L'empresari i consultor ambiental Joan Vila ens explicava en un article publicat al Diari de Girona que ubicant plaques solars a tots els teulats de la Garrotxa es podrien obtenir 212 GWh; el biogàs aportar 120 GWh i els parcs solars de 8 hectàrees, oferir-nos 268 GWh. Seria un primer pas cap a aquesta fita. Hi ha 3 línies de transport elèctric a 132 kV que creuen la comarca i que facilitarien la connexió d'aquests parcs petits a la xarxa.
L'energia solar pot oferir centenars de nous llocs de treball i una formació professional pels joves que vulguin aprendre les tecnologies basades en les energies renovables, d'eficiència i l'estalvi energètics.
Tenim bons professionals per ajudar a fer realitat l'objectiu "autosuficiència energètica 2040": tecnòlegs, ecòlegs, enginyers, arquitectes, periodistes, urbanistes, economistes, biòlegs, artistes... tots poden ajudar a orientar aquest full de ruta. És urgent, però, reaccionar de pressa abans que la comarca i el seu parc natural quedin afectats pel canvi climàtic. Ja no és viable continuar amb el model industrial i agrícola com l'hem conegut. El nou paradigma passa per la transició energètica i pel 100% renovables. Les comarques gironines no arriben a produir el 2% de la seva demanda elèctrica amb fonts renovables. A escala de Catalunya el balanç és patètic. A l'estat espanyol el 2021 es va generar el 46,7% de l'electricitat amb fons renovables, a Catalunya el 17,5%.
La Garrotxa tindria amb aquest compromís una fita solidària i exemplar per iniciar un futur esperançador, el que ens han fet perdre els efectes col·laterals de la Covid, el desencís del procés i la crisi econòmica, energètica i moral de la guerra d'Ucraïna. El repte és històric i colossal. No podem perdre cap més legislatura.