Han passat quatre setmanes després de les eleccions municipals del 28 de maig i ja podem afirmar que, més enllà dels resultats i les reaccions pels pactes electorals, hem viscut uns dies esperpèntics que, lamentablement, em temo que deixaran empremta en el dotzè mandat que, algun dia, esperem-ho, pugui començar. Les eleccions municipals han deixat dades molt preocupants que haurien de provocar una reflexió profunda als nous regidors i regidores del Ple, però també al conjunt de la societat civil. Es tracta, per una banda, de la baixíssima participació i, per altra, de l'empobriment de la salut i la qualitat democràtica al nostre municipi. Anem a pams.
En primer lloc, parlem de la participació en les eleccions, que van tenir unes dades alarmants. Fem quatre números ràpids per entendre millor el drama: Olot, tenia, segons les darreres dades oficials de 2022, 36.716 habitants. La població major de 18 anys era de 30.300 persones, però el cens d'aquestes eleccions era de 24.041 (més de 6.000 persones en són excloses tot i ser majors d'edat, estar empadronades i viure al municipi). Finalment, voten 11.415 persones (un 47% del cens electoral o, vist d'una altra manera, un 37% dels majors de 18 anys). No voten, per tant, 12.666 persones que constaven al cens. La formació més votada rep 3.671 vots, aconseguint 8 regidors i a una distància considerable del segon. Aquestes dades representen un suport del 15% del cens.
En un altre article ja vaig parlar de l'anomalia democràtica que es repetia en les municipals del 2023, i dels habituals baixos índexs de participació de les municipals respecte a les autonòmiques i estatals. Ja sé que en aquests comicis hi havia molts motius que podien limitar la participació, però això no ens hauria de fer pensar que estem davant d'un fet conjuntural. La tendència, des de les primeres eleccions fins ara, és a la baixa. Si fins ara la participació mitjana en totes les municipals era del 63,6%, en aquestes la xifra s'ha enfonsat fins al 47,4%. Aquesta no és una tendència exclusiva d'Olot, però la nostra és una de les més baixes de Catalunya. Per pensar-hi.
Però, filant més prim, caldria disposar de més dades per poder confirmar i desmentir altres hipòtesis. Seria interessant conèixer, per exemple, quants joves (que podien votar per primera vegada) ho van fer. Sospito, i això no és res més que una sospita sense contrastar, que molts joves ni han votat ni s'han sentit cridats a les urnes. Si aquesta hipòtesi fos certa, per quins motius no ho fan? Com actuen els partits i les institucions amb relació a les seves demandes i inquietuds davant un futur tan poc encoratjador com el que tenen per davant? Se'ls té en compte durant els quatre anys del mandat o se'n convoca a quatre d'afins un mes abans de les eleccions per dir que els tenim presents? Quin impacte tenen, per exemple, les polítiques de joventut que s'impulsen des del municipi? Es treballa el foment de la participació i la implicació amb la ciutat? Tenim, per exemple, un Consell dels Infants, adreçat a nois i noies de 5è de primària de les escoles d'Olot. Però, què en queda d'aquesta experiència interessant? Se'ls torna a preguntar mai més sobre alguna qüestió?
A banda de conèixer les causes de la desafecció (dels joves i no tan joves), quines són les conseqüències per a la ciutat? D'entrada, en tenim una de ben plausible que, amb tant d'enrenou, ha passat gairebé desapercebuda: el retorn, per tercera vegada (aquesta xifra també ens hauria de fer pensar), de l'extrema dreta al consistori, que amb una participació tan ridícula n'ha fet prou amb 575 vots per aconseguir un regidor, una xifra que amb una participació més alta els hauria deixat fora. Ens podem permetre obviar aquesta i altres conseqüències d'aquesta desconnexió amb el municipi?
Algunes d'aquestes preguntes també les podríem fer extensives a altres col·lectius i pel conjunt de la població. Per què no interessen les eleccions municipals a una part important dels nostres veïns? De debò ens creiem que la gent interpreta que allà on es decideixen les coses de debò és a Barcelona i Madrid? Segur? Olot i la comarca no tenen qüestions rellevants a decidir sobre el futur més immediat? No és rellevant escollir la composició municipal per disposar d'un Ajuntament (amb govern i oposició amb) capacitat i empoderat per pressionar i influir allà on calgui? Quina responsabilitat tenen les institucions, els partits (de nou, de govern i oposició), els mitjans de comunicació locals (un altre meló per obrir algun dia), les entitats, en tot plegat? De debò no es poden promoure més iniciatives de forma regular i continuada per acostar el dia a dia de l'Ajuntament i la ciutat a la població? La gent no s'acosta? Doncs l'Ajuntament s'ha d'acostar a la gent.
El municipi, els seus carrers, les seves places, la seva gent, els anhels col·lectius... tot plegat s'experimenta i es viu des de la proximitat i hauríem de ser capaços d'implicar el màxim nombre de persones. Ara bé, la participació no es pot reduir a l'anècdota esporàdica una vegada cada quatre anys, i més en un context de descrèdit cap a la política i les institucions, però també de creixent individualisme i debilitament dels vincles comunitaris. La participació ha de ser una pràctica habitual que es promou, que s'exercita i s'experimenta, que s'interioritza com un dret i com un deure amb relació al lloc on convivim. En aquest sentit, el dèficit que patim és una veritable llosa difícil de capgirar, però no ens podem quedar de braços plegats. Algú farà alguna cosa els propers quatre anys?
Es tracta, per tant, d'uns resultats electorals legítims, ja que el vot no és obligatori, però que en termes de qualitat democràtica deixen molt a desitjar. Tot plegat en una ciutat en què sovint es proclama fins a l'extenuació que som un exemple de dinamisme associatiu i participatiu. I és que algú podria argumentar, amb tota la raó, que la participació no s'esgota en la política institucional, sinó que s'exerceix també en espais comunitaris o en la militància. Però, i si fos un tòpic que, a base d'anar-lo repetint, ens l'hem acabat creient? De quins espais disposa, avui en dia, la ciutat, per al debat, la reflexió i l'intercanvi d'idees? Hem passat, per exemple, d'una inflació d'entitats i activitats culturals que anys enrere programaven i se solapaven contínuament a un dèficit bastant alarmant que deixa un buit important per al debat ciutadà. Certament, existeixen espais interessants, però sovint sóc poc transversals i no propicien un intercanvi plural d'idees i perspectives.
Finalment, un apunt col·lateral, però no menys important. A aquestes alçades encara no tenim l'Ajuntament constituït. El contenciós electoral que ha presentat Activem Olot al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després de dues demandes desestimades per Junta Electoral de Zona i la Junta Electoral Central, deixa el nostre ajuntament com l'únic del país pendent de renovar els seus càrrecs electes. La raó? La tossuderia d'una formació política que pretén menystenir els vots de més de 400 veïns per una falta formal en una mesa electoral i que no va alterar cap resultat final (la mesa B de l'IES la Garrotxa, per cert, una de les meses amb un percentatge de participació més elevat, del 61%). Un vot que es va emetre (una única vegada) de manera formalment errònia ha de suposar l'eliminació del vot legítim de més de 400 persones? Un error procedimental que et beneficiï val molt més que els drets polítics de 400 ciutadans? Quina és la proporcionalitat del que es reclama? Els altres partits també ho farien? És legal reclamar, sí, però legalitat i legitimitat són dues coses ben diferents.
Sense dubte aquesta és una molt mala carta de presentació d'una formació política que es presentava com a nova. És molt legítim aspirar a aconseguir un regidor més quan un resultat ajustat t'hi ha deixat a prop. Però no a qualsevol preu i encara menys si és menyspreant els drets d'altres ciutadans i alterant el resultat final expressat democràticament a les urnes.
En primer lloc, parlem de la participació en les eleccions, que van tenir unes dades alarmants. Fem quatre números ràpids per entendre millor el drama: Olot, tenia, segons les darreres dades oficials de 2022, 36.716 habitants. La població major de 18 anys era de 30.300 persones, però el cens d'aquestes eleccions era de 24.041 (més de 6.000 persones en són excloses tot i ser majors d'edat, estar empadronades i viure al municipi). Finalment, voten 11.415 persones (un 47% del cens electoral o, vist d'una altra manera, un 37% dels majors de 18 anys). No voten, per tant, 12.666 persones que constaven al cens. La formació més votada rep 3.671 vots, aconseguint 8 regidors i a una distància considerable del segon. Aquestes dades representen un suport del 15% del cens.
En un altre article ja vaig parlar de l'anomalia democràtica que es repetia en les municipals del 2023, i dels habituals baixos índexs de participació de les municipals respecte a les autonòmiques i estatals. Ja sé que en aquests comicis hi havia molts motius que podien limitar la participació, però això no ens hauria de fer pensar que estem davant d'un fet conjuntural. La tendència, des de les primeres eleccions fins ara, és a la baixa. Si fins ara la participació mitjana en totes les municipals era del 63,6%, en aquestes la xifra s'ha enfonsat fins al 47,4%. Aquesta no és una tendència exclusiva d'Olot, però la nostra és una de les més baixes de Catalunya. Per pensar-hi.
Però, filant més prim, caldria disposar de més dades per poder confirmar i desmentir altres hipòtesis. Seria interessant conèixer, per exemple, quants joves (que podien votar per primera vegada) ho van fer. Sospito, i això no és res més que una sospita sense contrastar, que molts joves ni han votat ni s'han sentit cridats a les urnes. Si aquesta hipòtesi fos certa, per quins motius no ho fan? Com actuen els partits i les institucions amb relació a les seves demandes i inquietuds davant un futur tan poc encoratjador com el que tenen per davant? Se'ls té en compte durant els quatre anys del mandat o se'n convoca a quatre d'afins un mes abans de les eleccions per dir que els tenim presents? Quin impacte tenen, per exemple, les polítiques de joventut que s'impulsen des del municipi? Es treballa el foment de la participació i la implicació amb la ciutat? Tenim, per exemple, un Consell dels Infants, adreçat a nois i noies de 5è de primària de les escoles d'Olot. Però, què en queda d'aquesta experiència interessant? Se'ls torna a preguntar mai més sobre alguna qüestió?
A banda de conèixer les causes de la desafecció (dels joves i no tan joves), quines són les conseqüències per a la ciutat? D'entrada, en tenim una de ben plausible que, amb tant d'enrenou, ha passat gairebé desapercebuda: el retorn, per tercera vegada (aquesta xifra també ens hauria de fer pensar), de l'extrema dreta al consistori, que amb una participació tan ridícula n'ha fet prou amb 575 vots per aconseguir un regidor, una xifra que amb una participació més alta els hauria deixat fora. Ens podem permetre obviar aquesta i altres conseqüències d'aquesta desconnexió amb el municipi?
Algunes d'aquestes preguntes també les podríem fer extensives a altres col·lectius i pel conjunt de la població. Per què no interessen les eleccions municipals a una part important dels nostres veïns? De debò ens creiem que la gent interpreta que allà on es decideixen les coses de debò és a Barcelona i Madrid? Segur? Olot i la comarca no tenen qüestions rellevants a decidir sobre el futur més immediat? No és rellevant escollir la composició municipal per disposar d'un Ajuntament (amb govern i oposició amb) capacitat i empoderat per pressionar i influir allà on calgui? Quina responsabilitat tenen les institucions, els partits (de nou, de govern i oposició), els mitjans de comunicació locals (un altre meló per obrir algun dia), les entitats, en tot plegat? De debò no es poden promoure més iniciatives de forma regular i continuada per acostar el dia a dia de l'Ajuntament i la ciutat a la població? La gent no s'acosta? Doncs l'Ajuntament s'ha d'acostar a la gent.
El municipi, els seus carrers, les seves places, la seva gent, els anhels col·lectius... tot plegat s'experimenta i es viu des de la proximitat i hauríem de ser capaços d'implicar el màxim nombre de persones. Ara bé, la participació no es pot reduir a l'anècdota esporàdica una vegada cada quatre anys, i més en un context de descrèdit cap a la política i les institucions, però també de creixent individualisme i debilitament dels vincles comunitaris. La participació ha de ser una pràctica habitual que es promou, que s'exercita i s'experimenta, que s'interioritza com un dret i com un deure amb relació al lloc on convivim. En aquest sentit, el dèficit que patim és una veritable llosa difícil de capgirar, però no ens podem quedar de braços plegats. Algú farà alguna cosa els propers quatre anys?
Es tracta, per tant, d'uns resultats electorals legítims, ja que el vot no és obligatori, però que en termes de qualitat democràtica deixen molt a desitjar. Tot plegat en una ciutat en què sovint es proclama fins a l'extenuació que som un exemple de dinamisme associatiu i participatiu. I és que algú podria argumentar, amb tota la raó, que la participació no s'esgota en la política institucional, sinó que s'exerceix també en espais comunitaris o en la militància. Però, i si fos un tòpic que, a base d'anar-lo repetint, ens l'hem acabat creient? De quins espais disposa, avui en dia, la ciutat, per al debat, la reflexió i l'intercanvi d'idees? Hem passat, per exemple, d'una inflació d'entitats i activitats culturals que anys enrere programaven i se solapaven contínuament a un dèficit bastant alarmant que deixa un buit important per al debat ciutadà. Certament, existeixen espais interessants, però sovint sóc poc transversals i no propicien un intercanvi plural d'idees i perspectives.
Finalment, un apunt col·lateral, però no menys important. A aquestes alçades encara no tenim l'Ajuntament constituït. El contenciós electoral que ha presentat Activem Olot al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després de dues demandes desestimades per Junta Electoral de Zona i la Junta Electoral Central, deixa el nostre ajuntament com l'únic del país pendent de renovar els seus càrrecs electes. La raó? La tossuderia d'una formació política que pretén menystenir els vots de més de 400 veïns per una falta formal en una mesa electoral i que no va alterar cap resultat final (la mesa B de l'IES la Garrotxa, per cert, una de les meses amb un percentatge de participació més elevat, del 61%). Un vot que es va emetre (una única vegada) de manera formalment errònia ha de suposar l'eliminació del vot legítim de més de 400 persones? Un error procedimental que et beneficiï val molt més que els drets polítics de 400 ciutadans? Quina és la proporcionalitat del que es reclama? Els altres partits també ho farien? És legal reclamar, sí, però legalitat i legitimitat són dues coses ben diferents.
Sense dubte aquesta és una molt mala carta de presentació d'una formació política que es presentava com a nova. És molt legítim aspirar a aconseguir un regidor més quan un resultat ajustat t'hi ha deixat a prop. Però no a qualsevol preu i encara menys si és menyspreant els drets d'altres ciutadans i alterant el resultat final expressat democràticament a les urnes.