Lluís Amat ha fet una declaració institucional aquest matí des de la Sala de Plens de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas per a donar resposta a la preocupació que li han causat a ell –i a l'equip de la Vall Plural, amb majoria absoluta al Consistori–, les darreres declaracions públiques i les intervencions a les xarxes socials dels màxims responsables del govern de la ciutat d’Olot en relació a la variant de les Preses-Vall d’en Bas; "de manera especialment greu pel que fa a aquelles expressions de manca de respecte i consideració cap a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i, per extensió, als habitants del nostre municipi".

Efectivament, en unes declaracions a Ràdio Olot aquest passat divendres, el batlle d'Olot, Pep Berga, expressava la voluntat de trencar el consens amb els ajuntament de les Preses i de la Vall d'en Bas per a tirar pel dret quant a la variant d'Olot perquè "no podem esperar". Posteriorment, una encesa polèmica a les xarxes socials amb el primer tinent de batlle, Estanis Vayreda, en donava compte:

No, home. Esperem 10 anys més que l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ho vegi b. I mentrestant, tranquil, que els veïns del vial Sant Jordi i de tot Olot anirem esperant. No hi ha pressa. 👍

— Estanis Vayreda (@EstanisVayreda) December 14, 2019

Des de la Vall d'en Bas, segons Amat, entenen i són conscients de la problemàtica que representa per als veïns que ho pateixen el trànsit de vehicles pels carrers de la trama urbana d’Olot, com també les molèsties que suposa en el cas de les Preses, "però no volem, ni podem, acceptar que se’ns vulgui presentar com a responsables d’aquesta situació". Encara menys, ha afirmat el batlle, que se’ls vulgui confrontar amb els veïns afectats, com tampoc poden acceptar que es vulgui traslladar a la Vall d’en Bas la pressió que, legítimament, els veïns més directament afectats efectuen sobre l’Ajuntament d’Olot que, "en bona part, és conseqüència d’accions o omissions internes dels darrers anys".

"Les darreres setmanes l’alcalde d’Olot ha manifestat que estava disposat a trencar el consens per tirar endavant la variant d’Olot de manera independent i al marge de Les Preses i la Vall d’en Bas" –ha assenyalat Lluís Amat. Aquell consens és el que va permetre l’acord dels batlles de la Vall d’en Bas, les Preses i Olot el maig de 2016, ara fa tres anys i mig, i és el que possibilitarà que l’estudi de la variant de Les Preses-Vall d’en Bas "se sotmeti a informació pública previsiblement a principis de l’any vinent", inclòs l'impacte ambiental.

Per al batlle basenc no sembla que sigui massa encertat posar en crisi aquest procés precisament en aquest moment, quan "encara hi ha, una possibilitat d’assolir una solució acceptable i definitiva a una problemàtica que porta més de 25 anys encallada" (el primer Estudi Informatiu que va sortir a exposició pública va ser l'octubre de 1994). I, a més, tenint en compte que, més enllà de la variant de Les Preses-Vall d’en Bas, hi ha altres traçats encara pendents, com és el tram nord de la variant d’Olot, dins el mateix terme municipal olotí, que no està definit i tot just està en fase de redacció del corresponent estudi informatiu.

De fet, fins i tot en el supòsit que la variant d’Olot s’iniciés el 2023, –tal com voldria Pep Berga, el batlle d'Olot–, considerant que la durada dels treballs no seria inferior als tres anys, voldria dir haver d’estar set anys més en l’actual situació. "En aquest context i en un marc temporal que no serà a curt termini semblaria que les actuacions haurien de dirigir-se, també, a resoldre la situació interna i a assegurar el consens institucional i territorial i no tant a buscar falsos responsables externs."

Tot plegat, de més, passa en un context econòmic i pressupostari pel qual tothom passa de puntetes, però que és el pilar fonamental de qualsevol actuació: el cost que suposarà el conjunt de les actuacions a portar a terme superarà el 200 MEUR (considerant el tram central de la variant d’Olot, la variant de Les Preses-Vall d’en Bas i el tram nord d’Olot), sense que hi hagi cap previsió pressupostària per a afrontar una inversió d’aquestes característiques en el marc de les prioritats d’infraestructures del nostre país.
 
"No volem més carreteres a la Vall"

En aquest punt Lluís Amat ha volgut recordar que el primer projecte de la carretera Vic-Olot que contemplava el pas pel mig de la Vall d'en Bas és de l’any 1994 (ja fa 25 anys), i en aquests darrers quatre anys i mig que el Grup de la Vall Plural ha governat a l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, "ens hem implicat amb la responsabilitat i el compromís que vam assumir amb els veïns i veïnes de la Vall d’en Bas i tal com ens vam comprometre en el nostre programa electoral per tal d’influir decisivament en el projecte de variant", vetllant perquè l’alternativa que finalment s’executi provoqui les menors molèsties possibles a les persones i, alhora, minimitzi els seus efectes sobre el sòl agrícola i els valors naturals i el paisatge de la Vall.

El batlle de la Vall d'en Bas s'ha refermat en el que sempre han dit, tant ells, des de la Vall Plural, com la immensa majoria dels habitants del territori: "Nosaltres no volem més carreteres a la Vall…, som conscients de la problemàtica que ha generat la carretera de Bracons, i treballem per aquest difícil encaix entre la infraestructura, el paisatge, el sòl agrícola i els habitants de la Vall, igual com faria qualsevol administració responsable; com també ho va fer Olot quan va veure bé que el tram central de la seva variant fos un túnel de més de dos kilòmetres (amb l’important cost que això suposa) i quan, de ben segur, haurà de fer per resoldre adequadament el tram proper al barri l’Hostal del Sol".

Lluís Amat ha volgut deixar clar que el que l'Ajuntament de la Vall fa és la seva obligació i la de qualsevol governant: defensar els interessos de la seva gent, el valors del seu territori, l’agricultura, el paisatge…, és a dir, "allò que ens hauria de preocupar a tots, amb independència de si som d’un o altre lloc perquè és patrimoni comú i compartit. Tots som Garrotxa. Si més no, al batlle li semblava que sempre havia estat així a la comarca, "malgrat que aquestes darreres declaracions ens ho fan repensar". I així ho havien fet també els diferents consistoris anteriors de la Vall que, en aquest tema de la carretera i en les successives propostes de la variant han defensat el territori, "com era la seva obligació".
 
"Això és el que estem fent i el que farem: treballar perquè la solució final sigui la més adequada i convenient pel nostre municipi, perquè aquesta és la nostra obligació, el nostre compromís i el nostre deure", ha conclòs Lluís Amat.

Per bé que Amat ha comentat que el batlle de les Preses, Pere Vila, veia amb preocupació els darrers fets, de moment no s'ha produït cap reacció institucional, com sí que ha fet avui, després de molt temps en silenci, el batlle de la Vall d'en Bas.