Mapa de Vegueries de Catalunya

Canviar l'ordre establert sempre comporta riscos. Per aquest motiu canviar l'organització territorial de Catalunya podria ser una caixa de Pandora que despertés vents en alguna que altra zona de Catalunya. L'espoleta que soliviantés ànims territorials podria recaure en el projecte de Llei de Vegueries que intenta redibuixar el mapa administratiu del Principat.

El Consell de Govern treballa per aprovar aquest mes de gener l'Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya. Un projecte que genera forts conflictes territorials en diversos punts del país. Alguns territoris, com el Penedès, reclamen una vegueria pròpia, mentre altres no volen ser a la vegueria que estableix la futura llei, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya.


Altres confrontacions són per la capitalitat com és el cas de la comarca d'Osona, mentre que hi ha veus, sobretot del PSC, que reclamen al Govern que aturin aquesta llei, que dins de l'executiu impulsa ERC. Els socialistes, de moment, contents perquè han assolit el primer objectiu Llei de creació de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest escenari no fa preveure que el consens, ni dins del Govern ni amb el territori, sigui fàcil per una nova ordenació territorial.

Abans del cinc de gener?

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va avançar fa unes setmanes que aquesta llei s'aprovaria al Consell de Govern el 5 de gener. Una data que Governació manté, tot i que es podria no complir arran dels conflictes oberts al territori, que afecten també als partits que formen l'executiu.

En tot cas, la previsió del Departament és aprovar la llei al gener i el delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, ha assegurat que serà el dia 12. Juntament amb la Llei de vegueries també està previst aprovar la Llei de creació de l'àrea metropolitana de Barcelona, una norma que agrada especialment al PSC.

Set, vuit i nou i cartes que no lliguen

El nombre de vegueries també ha patit estira i arronses. Si en un principi s'hi dibuixaven 9 vegueries, les ser actuals més Penedès i Alt- Ter - que unia Osona i el Ripollès -. El text de l'Avantprojecte de llei estableix una divisió territorial de set vegueries (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre), a qui atorga quatre competències, a més d'assumir les que ja exerceixen les diputacions, tal com estableix l'Estatut. El text no fa cap referència a les capitals, un dels temes que generen més conflictes interns al territori, i ho deixa en mans dels consells de vegueria, que serà l'òrgan de govern de cada territori.

Però el contingut d'aquest avantprojecte de llei ja fa temps que està en debat i no són pocs els conflictes als quals ha de fer front el Govern. Les pugnes són de diferent naturalesa i amb reclamacions diverses. Mentre uns volen vegueria pròpia, altres no volen ser on la llei els situa, mentre també s'hi barregen conflictes interns al territori, sobre quina ha de ser la capital o quin el pes de cada ciutat en la nova ordenació territorial.

Alcaldes socialistes reticents

Entre les veus contràries, prenen força la d'alcaldes destacats del PSC. El primer a ser-ne crític va ser l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que fa mesos que n'ha mostrat la seva discrepància i que no veu clar que la demarcació lleidatana es divideixi en dues vegueries. Fa unes setmanes, en una entrevista, Ros va afirmar que "no es poden aplicar al segle XXI criteris de divisió territorial del XIX".

Tarragona i Reus, a la grenya

Però a les reserves de Ros a aquesta llei s'hi ha sumat fa pocs dies l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. La setmana passada va irrompre al Parlament per demanar als grups que aparqui la Llei de vegueries i que no es qüestioni la capitalitat de Tarragona en el futur nou territori. De fet, en aquest tema hi ha tornat a aparèixer la tradicional picabaralla entre Tarragona i Reus. La capital del Baix Camp vol aprofitar aquest procés per aconseguir visibilitat com a ciutat. A més de la capitalitat, un dels conflictes si situa en el nom de la vegueria. Reus aposta per "Camp de Tarragona", com determina l'avantprojecte de llei, mentre que la capital aposta perquè només sigui "Tarragona".

Més despesa no

A més, en els últims dies també s'ha sumat a les veus que qüestionen l'aprovació d'aquesta llei l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, que creu que la llei no té un "consens mínim" i que és un "error" crear noves administracions.

A més, va assegurar que la FMC va donar suport a l'avantprojecte al Consell de Governs Locals per 'un sí imperatiu de responsabilitat institucional'. Aquestes veus també qüestionen que, en temps actual de crisi, es creïn noves administracions, amb la duplicitat i l'augment de despeses que això pot generar. De fet, des del PSC s'ha reclamat que aquests siguin uns organismes eficaços de cara al servei dels ciutadans.

La Val d'Aran, un encaix específic

A nivell territorial, un dels principals conflictes es troba a la Val d'Aran, que vol una modificació de la llei per aconseguir un 'encaix específic'. El síndic d'Aran, Francesc Boya, no accepta quedar inclòs dins de la vegueria del Pirineu, perquè creu que "diluiria" el seu autogovern i les seves institucions.
Aran no vol ser inclosa en cap vegueria ni cap organització territorial que no sigui ella mateixa. Boya és síndic per Unitat d'Aran, vinculat al PSC, i no ha dubtat en advertir que les relacions podrien quedar seriosament afectades si la llei acaba tirant endavant com està previst. "Si la llei no es modifica, aquestes relacions quedarien en risc", ha dit, tot i que s'ha mostrat convençut que hi haurà una modificació.

Però la Val d'Aran no és l'única comarca de la futura vegueria de l'Alt Pirineu que hi està en contra. Tampoc la Cerdanya hi vol pertànyer. De fet, aquesta comarca va presentar al novembre al Parlament una iniciativa per aconseguir un règim especial com el que té l'Aran, que va ser rebutjada. En aquesta mateixa iniciativa rebutjaven ser presents a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

La reclamació del Penedès

Un altre cas, diferent al del Pirineu, es troba al Penedès. La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), que reclama la creació de la Vegueria Penedès i inclouria les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia, creu que hi ha raons "històriques, culturals i sociològiques" per crear aquesta vegueria.

Fèlix Simón, portaveu de la PVP, afirma que passar de les actuals quatre províncies "imposades" a la creació d'espais més "propers" en què les "pròpies infraestructures" marquin la "ratlla virtual" de separació entre territoris és el "sensat".

La creació de les vegueries, segons Simón, representarà una "descentralització" de serveis, més infraestructures als territoris i un delegat del govern a cada vegueria, cosa que suposarà que cada territori tingui "veu i vot".

Un altre cas és el de l'Anoia. Segons l'avantprojecte de llei del Govern, quedaria adscrita a les comarques centrals, mentre que la plataforma del Penedès vol que una part passi a aquesta vegueria. Mentrestant, l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí, aposta per ser a la vegueria de Barcelona.

L'alcalde de Manresa, Joan Camprubí i el de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal

Centrals, capitalitat compartida? El cas de Vic i la indivisibilitat d'Osona del Ripollès

A Vic fa temps que hi ha malestar per aquesta llei. En un primer document es contemplava a Manresa com a capital única de la futura vegueria central on estaria integrada Osona. Posteriorment es va retirar. L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), diu que fins ara no s'han posicionat públicament perquè el proper 4 de gener té previst de reunir-se amb el conseller de Governació. Un cop feta la reunió, en el ple municipal del dia 13 es prendrà un posicionament. El que si que té clar Vila d'Abadal és que la històrica vinculació d'Osona amb el Ripollès és "indivisible". En el projecte teòric d'una vegueria pròpia d'aquestes dues comarques, Vila d'Abadal també hi sumaria la Garrotxa, però fer això ara seria 'prematur i poc realista'.

Vila d'Abadal defensa una vegueria interior però no detalla les comarques. El que l'alcalde de Vic té clar és que la capitalitat d'una futura vegueria s'ha de compartir. En el cas de la Catalunya Central aquestes haurien de ser Vic, Manresa i Igualada. Tot i això, Josep Maria Vila d'Abadal, deixa clar que com queda feta la futura divisió territorial és una cosa que s'ha de "pair" i que ara no es pot imposar. 'Se n'ha de parlar tranquil·lament perquè hi ha zones com Terres de l'Ebre, Tarragona o l'Alt Penedès que no ho veuen clar', ha dit.

Terres de l'Ebre, arguments històrics

Però si un territori està interessat i defensa l'aprovació de la Llei de vegueries és les Terres de l'Ebre. Per subratllar-ne la importància, el delegat del Govern ebrenc, Lluís Salvadó, es remunta,  a dues dates significatives: el 1716 quan el Decret de Nova Planta va eliminar la vegueria de Tortosa; i el 1833 quan la divisió provincial exclou definitivament les Terres de l'Ebre del mapa administratiu i polític.

"Després de moltes dècades d'aquestes dates, les Terres de l'Ebre tenim l'oportunitat de recuperar i fer un pas endavant en el nostre reconeixement institucional, i aquesta voluntat es concreta en l'aprovació d'aquesta llei de vegueries, que obre la porta a la constitució de la vegueria de les Terres de l'Ebre", ha manifestat.

Malgrat que algunes veus, com la de l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré (CiU), han criticat l'avantprojecte per no incloure la possibilitat de crear cocapitalitats i ha tornat a obrir l'etern debat entre Tortosa i Amposta, sense massa èxit; la posició generalitzada a les Terres de l'Ebre és d'unitat i fermesa per tirar endavant aquesta llei.