Després d'un primer mandat de primeres vegades i sobrevingut per la pandèmia, Santi Reixach, ja té les mides preses de la presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa. Alcalde de la Vall de Bianya, home de conversa i escolta, ha aconseguit desencallar a través del seu tarannà qüestions enrocades des de feia dècades a la institució com la planta de triatge o el Pla de Protecció de l'Alta Garrotxa.
Ara enceta el seu segon mandat, el qual també arrossega temes transcendents del seu primer com la polèmica per al servei de custòdia d'animals i se'n hi afegeixen de nous com les reivindicacions laborals dels seus treballadors. De tots ells en parlem al seu despatx, un espai al costat de la sala de plens de la seu del Consell Comarcal, on es debaten les coses, tal com li agrada al president.
Segon mandat. Com el viu?
Ha arrencat molt bé. El més important és que tens una experiència de quatre anys anteriors i ja no necessites un temps per posar-te al dia de les coses, sinó que ja continues amb les coses que tenim sobre la taula. És veritat que quan comences de nou costa una mica aposentar-te. Estic en un moment que ho gaudeixo.
Domina més el càrrec?
Segur. Quan tens més experiència, el domines més. També he de dir que tinc un equip de gent al costat amb qui treballo molt a gust i això és bo per a la comarca.
Aquest mandat, a diferència de l'anterior, s'han hagut de configurar estratègies per governar. Com està anant aquest govern de Junts, ERC i Estimem les Planes?
Molt bé. Fem molt bon equip. Ens entenem molt bé amb les coses, les compartim totes i les posem sobre la taula. Això és bo per a la comarca. Parlar de les coses sempre m'ha agradat. No ens costa i fem servir el sentit comú de les coses, ja que és la manera de tirar-ho endavant.
«Les coses s'han de parlar des del primer dia amb tothom, que ningú se senti enganyat». Foto: Martí Albesa
Pel fet que li agrada debatre, li és més saludable tenir més d'un partit al govern abans que a l'oposició?
Crec que va així. Si volem fer coses, com més majoria som, millor. Amb els socialistes i la CUP també m'agrada parlar. Això és lo bo. Després, cadascú ha de fer el que cregui, però m'agrada, si puc, arribar al consens perquè crec que és el millor pel bé de la comarca.
Què va aprendre de l'anterior mandat, el seu primer al capdavant del Consell Comarcal?
Va ser complicat perquè hi va haver la pandèmia, la qual també va demostrar que si fem les coses junts, ens en sortim. Ens vam donar que quan hi ha un tema que implica a tothom, la gent hi és. La pinya que es va fer en aquells moments va ser una experiència que em va demostrar quina comarca tenim.
"No tots pensem igual, però hem d'explicar per què fem les coses i que la gent pugui dir la seva"
Quin projecte li va fer més il·lusió desencallar en l'anterior mandat?
La planta de triatge. Feia molt de temps que estava enquistada i podré dir amb orgull que vaig buscar una nova solució que a nivell polític tingués un consens de tots els grups. Això és molt important. Això es va aconseguir parlant amb la gent. Les coses s'han de parlar des del primer dia amb tothom, que ningú se senti enganyat. Anar tots a una. Arribar a aquell consens que vam assolir, per mi és una victòria de tots que ens demostra que si tots anem junts i no fem política, aconseguim coses per la comarca que a vegades semblaven impossibles.
Com està la planta de triatge?
Ara està en mans d'Acció Climàtica. Estan redactant el projecte. Vaig fer la feina política que era posar la gent d'acord i ara és el Departament el que ha d'anar treballant amb el projecte. Es van fent reunions tècniques i es va tirant endavant.
El consens polític perilla?
Crec que no. Si no ens haurem de tornar a asseure. El consens d'aquell moment va ser important perquè des del primer dia vam anar tost a una. Aquesta és la meva manera de ser i m'agrada molt. Cal seure i parlar. No tots pensem igual, però hem d'explicar per què fem les coses i que la gent pugui dir la seva.
El president del Consell Comarcal confia que el Pla de l'Alta Garrotxa seguirà endavant. Foto: Martí Albesa
Quin era el roc dins la sabata que no permetia avançar?
Ningú vol una planta. Tothom hi està d'acord, però ningú la vol al seu municipi. Quan vam trobar la fórmula de desmuntar l'abocador, ens va permetre veure les coses diferents.
Hi ha calendari per aquesta planta?
És difícil de dir. El primer que farem quan surti el projecte és presentar-lo als veïns de Beuda. Tot el que fem, s'ha de fer conjuntament amb Beuda. No deixo d'insistir i sé que tècnicament es van reunint.
El finançament està garantit?
En principi, hauria d'estar-ho. Si no, tenim una mala peça al taler. Tot això no em preocupa perquè depèn del Departament d'Acció Climàtica.
Aquest mandat podríem veure començar la construcció de la planta?
Esperem que sí.
"Tirar enrere el Pla de l'Alta Garrotxa, suposaria anar molts anys enrere"
A part de desbloquejar políticament la planta de triatge, en el seu primer mandat també va aconseguir aprovar el Pla de Protecció de l'Alta Garrotxa.
Aquest tema també feia anys que no s'aconseguia. Ha estat una cosa molt bona per a l'Alta Garrotxa perquè si no quedàvem obsolets. Tot i això, han presentat recurs, però no hi hauria d'haver problema. Tirar enrere el pla, suposaria anar molts anys enrere.
Entén que hi hagi col·lectius que el vulguin tombar?
Els propietaris forestals ens deien que no se'ls havia consultat prou, però vam fer moltes reunions i ho puc dir per què he estat present a moltes. A vegades, no acabes d'entendre si s'oposen a aquest pla o és perquè venen futurs plans i hi ha coses polítiques.
L'oposició al pla és símptoma que alguna cosa no es va acabar de fer bé?
Nosaltres entenem que ho vam fer bé i de reunions en vam fer amb totes les entitats. Ens vam reunir amb propietaris un per un. Segurament, hi ha coses que no vam fer prou bé perquè mai pots dir que ho fas perfecte.
Tot i l'enrenou, el Pla està caminant. Com creu que ho està fent?
Penso que bé i anem millorant i tenint més aportacions per fer coses a l'Alta Garrotxa. Esperem que els pressupostos de la Generalitat aportin més diners per a projectes a aquesta zona. Voldríem que caminés més de pressa, però ja sabem que les coses no van tan ràpides com desitjaríem.
«Hem de treballar per tornar a tirar endavant el Fem Garrotxa». Foto: Martí Albesa
Una altra de les qüestions cabdals de l'anterior mandat va ser el Fem Garrotxa. Com ha quedat?
Hi ha una feina feta molt important que hem de mirar d'anar fent servir. Hi va participar un 6% de la comarca que és molt i hi ha d'haver una continuïtat. Penso que es va fer molt bona feina. La intenció era tenir consensuades amb la majoria de la gent les coses importants de la comarca i que governi qui governi, hi hagués unes línies a seguir. No pot ser que cada vegada que vulguem fer una cosa, l'hàgim de discutir; n'hauríem d'haver parlat abans i amb tothom. Això hauríem d'aprendre-ho a fer, de baix cap a dalt. Crec que ho vam aconseguir, però ho hem d'acabar de desenvolupar.
Com? Què li falta al Fem Garrotxa?
Fer servir el que tenim. No és una cosa d'avui per a demà, però va bé que es tinguin les dades que es tenen per poder-hi treballar.
Ara s'hi està treballant?
Sí, penso que hem d'anar per aquí.
No vol dir que s'ha quedat frenat el Fem Garrotxa?
Cada vegada que venen eleccions, frenem uns mesos. Però estem a sobre d'aquest tema i ha de servir per a moltes coses.
Diria que els polítics de la comarca consulten el Fem Garrotxa?
Ells tenen la informació. Va anar molt bé la feina participativa que va fer Resilience Earth i crec que ens ho hem d'anar creient tot això. El que passa és que quan venen eleccions i hi ha un canvi, hi ha càrrecs nous que s'han d'acabar de posicionar. Hem de treballar per tornar a tirar endavant el Fem Garrotxa.
"L'aqüífer que hi ha a la Vall d'en Bas no és de la Vall d'en Bas, sinó de tot arreu"
La pandèmia d'aquest mandat serà la sequera?
És un problema que tenim sobre la taula. Estem treballant per mirar de fer una taula a nivell comarcal que sigui una comunitat de l'aigua. Si no plou, haurem de prendre decisions i hem d'estar junts. Una de les coses més importants que hauríem de fer és connectar-nos tots pel que fa a les xarxes de subministrament. És una cosa que podem fer i que ha de servir per a quan un poble no té aigua, l'altre el pugui ajudar. Ara més que mai és quan hem de muntar aquesta taula on hi ha d'haver tots els agents.
Quan pot ser real aquesta taula?
Ja hi estem treballant. Han vingut directors de diferents serveis territorials com el d'Empresa perquè hi haurà un moment en què haurem de dir-li a una companyia que redueixi el consum. La gent està fent reduccions, però hi ha situacions que s'han de valorar. A la taula hi hauria el sector empresarial, l'agricultura i tota la gent que poden quedar afectats amb el tema.
Aquest és el segon mandat de Santi Reixach com a president del Consell Comarcal. Foto: Martí Albesa
Parlava també d'estar tots connectats.
Aniria bé que tots els pobles estiguessin connectats perquè l'aigua és de tots. L'aqüífer que hi ha a la Vall d'en Bas no és de la Vall d'en Bas, sinó de tot arreu. Suposarà una infraestructura, però no és tanta. Ens hi hem de posar i fer-ho. Són coses fàcils de fer i que en un moment donat poden solucionar la falta d'aigua.
Van fer una reunió amb tots els alcaldes i l'ACA ara fa poc. Va sortir el tema de les sancions?
No hi estem d'acord que es posin sancions administratives. Com a molt, podrien posar-te una sanció i haver-la d'invertir en el teu territori per fer millores. És un tema de l'administració central que no hi estic gens d'acord. És veritat que des dels municipis podíem haver reparat més canonades de les que hem fet. Tots estem esperant les subvencions que han de venir de l'ACA i tots esperem per fer millores i evitar pèrdues a les canonades. Esperem que si es fan recursos, es treguin les sancions que ja s'han posat. Hi ha possibilitats que sigui així.
La sequera és una de les principals preocupacions que hi ha en l'àmbit comarcal?
Sí. Hi ha municipis que ja tenen problemes seriosos, però, tot i això, encara n'hi ha que van aguantant. Excepte Mieres, tothom encara va tenint aigua. Els aqüífers han baixat molt, però de moment tenim aigua. Toquem fusta.
"Aquest mes de març es portarà a aprovació d'una modificació de crèdit per acabar la relació de llocs de treball i la valoració"
També li preocupa les condicions laborals dels treballadors del Consell, i en especial del Consorci d'Acció Social?
Hem traslladat un document de proposta per millorar el reconeixement dels triennis des del 2000 al 2015, de moment; i també hem d'acabar la valoració dels llocs de treball. Aquest mes de març es portarà a aprovació d'una modificació de crèdit per acabar la relació de llocs de treball i la valoració. Tot això és un compromís que tenim i hi estem a sobre. El que passa és que tot ha de seguir el seu curs. Ens vam trobar amb els treballadors els 28 de novembre, ens van fer unes demandes per al "mentrestant" i els hi hem fet arribar una proposta per començar a millora els triennis. Hi ha coses que no són fàcils de fer i, fins i tot, els vaig dir que si tenien algun exemple per desencallar-ho, ens ho diguessin.
Millores també a Can Mali i al servei de custòdia d'animals.
Les obres de Can Mali han d'estar acabades a finals de juny. Ara ja han començat. Sobre el concurs del servei, s'hi ha presentat una única empresa que és garrotxina i ara hem de mirar d'adjudicar-ho abans d'acabar aquest mes. Tindrem gosseres noves i, segurament, una empresa que serà de la comarca. És una cosa que convenia.
«He agafat el compromís de millorar les condicions laborals dels treballadors i no quedarà per mi de tirar-ho endavant». Foto: Martí Albesa
El servei de custòdia s'ha licitat amb, pràcticament, les mateixes condicions que l'última vegada, la qual va ser qüestionada. Això pot donar a entendre que el Consell Comarcal no aposta prou per al servei?
Si hagués estat tan dolenta, la licitació hauria quedat deserta. No hi ha quedat, i això vol dir que hi ha algú que ho veu factible.
Què n'espera d'aquest 2024?
Que tinguem solucionat el tema de la planta de triatge, que plogui i espero que puguem arreglar les condicions laborals dels treballadors. Amb això hi he agafat el comprimís i no quedarà per mi de tirar-ho endavant. Hem de treballar-hi i remar-hi tots junts.
I del mandat? Què n'espera?
Tirar endavant el Fem Garrotxa i el dia a dia de les coses. Cada dia quan vinc al meu despatx, hi ha alguna cosa nova. Es tracta de treballar-hi, fer-ho fàcil i conjuntament. Crec molt en fer les coses plegats. Si anem junts, segur que la comarca se'n beneficia.