La Garrotxa és l'últim reducte al sud d'Europa on encara hi ha boscos de roure pènol. Per sota la comarca volcànica ja no es troba aquesta espècie d'arbre que pot arribar als 40 metres d'alçada i que, sobretot, es troba al centre d'Europa. Per viure, necessita baixes temperatures i humitats altes, i aquestes condicions, a part de la Garrotxa, el roure només les troba a la Vall d'Aran.
A Olot, a la zona del Parc Nou, fa vint anys es va plantar una arbreda de roure pènol amb l'objectiu de fomentar aquesta espècie autòctona. La llàstima, però, és que va quedar abandonada. Ara, dos joves de la ciutat, amb el suport de la Institució Catalana d'Història Natural, han decidit restaurar-la i conservar-la. Són els biòlegs Galdric Mossoll i Jan Tresserras de 24 i 25 anys, respectivament.
"Ens trobem a la regió més sud de la distribució d'aquesta espècie. És a dir, per sota la Garrotxa ja no trobem roure pènol. Això fa que sigui molt important condicionar els pocs roures que tenim a la comarca perquè si perdem aquestes, ja són els últims", diu Mossoll. "És un hàbitat excepcional de Catalunya. Les poblacions que queden a la Garrotxa són molt reduïdes. El projecte també vol ajudar a aquests reductes de roure pènol a resistir i créixer en espai", afegeix Tresserras.
Des de fa més d'un mes, van crear un perfil d'Instagram amb el nom de la roureda del Parc Nou d'Olot que volen salvar: la roureda Mas Tarut. A través d'ell han emès una crida perquè la gent participi en el projecte i ja han fet dues trobades que han estat un èxit amb gairebé una cinquantena de voluntaris. Aquestes han servit per fer una diagnosi de l'espai i recollir dades per, més endavant, comparar-les i veure les millores naturals de la zona.
De moment, cada dos diumenges al mes hi haurà trobades per continuar estudiant l'espai i començar-hi a fer accions com aclarides, marcar camins o arrencar plantes invasores, entre altres. "No demanem cap requisit. Només ganes d'aprendre, passar-ho bé i fer grup", diu Mossoll. "No volem monopolitzar. Volem que sigui la mateixa gent que es faci seu el projecte, vingui i digui què té ganes de fer. Al final, nosaltres també estem aprenent", assegura en Jan Tresserras.
Una de les principals característiques de la gent que s'ha apuntat com a voluntari és que són persones joves. "Que les persones que posem la cara siguem joves, dona més tirada a què vingui jovent. Però, hi ha molts joves a la Garrotxa que s'interessen pel medi natural", assegura Mossoll. "Els joves tenen ganes de participar, col·laborar, ajudar el territori i deixar-hi el seu impacte. A vegades no troba les maneres per fer-ho", creu Tresserras.
La participació ciutadana, clau per a la conservació
De fet, la participació ciutadana és el que fa únic el projecte, ja que la voluntat és que sigui la ciutadania qui d'aquí a un temps acabi cuidant l'espai: "El pilar del projecte és la participació ciutadana. Es busca un model que sigui la mateixa població civil qui es faci càrrec de conservar i millorar els valors naturals", explica en Jan Tresserras. "Ens considerem els primers participants. Sí que tenim el rol de coordinar, però al final és fer un grup de gent i apropar a la població civil els valors naturals", afegeix.
El projecte té una data de caducitat de dos anys. Llavors, esperen que sigui la ciutadania qui els agafi el rellu i continuï mantenint l'arbrada de roure pènol del Parc Nou, la qual també compta amb espècies que només viuen en boscos d'aquestes característiques. "En dos anys, l'impacte que pots generar en un bosc és petit. No veus respostes en dos anys. Però el que busquem és que si d'aquí a dos anys la gent vol continuar custodiant l'espai, nosaltres assentarem unes bases perquè es pugui continuar en el futur", diu Tresserras. De fet, l'Ajuntament d'Olot (propietari dels terrenys) ja s'ha compromès amb el projecte i ha obert les portes a un futur participatiu. "La tasca de conservació no s'acaba mai, i per això hem volgut lligar el projecte amb la ciutadania. És l'única manera que la conservació tingui un futur real en els nostres municipis davant el canvi sistèmic que vivim en tots els aspectes", afegeix el biòleg olotí.
"Pensem que amb la nostra tasca podem despertar uns valors"
Tant en Jan Tresserras com en Galdric Mossoll són conscients que lluiten contra diferents adversitats i la més gran és el canvi climàtic. Confien, però, que, tot i les sequeres que vivim i viurem, es pugui mantenir l'hàbitat: "No estem fent la restauració d'un desert, hi ha una història al darrere i hi ha espècies que són pròpies de la roureda humida que ja apareixen. Per tant, hi ha potencial", afirma Mossoll. "Està clar que si no plou, les rouredes humides no tenen molt de futur. Creiem, però, que això no és motiu per aturar la conservació, ni ho ha estat mai. Pensem que amb la nostra tasca podem despertar uns valors. Encara que el futur de la roureda no sigui bo, l'impacte que has deixat en la gent que ha participat en el projecte ja és molt gran", diu Tresserras.
Amb aquest esperit, en Jan, en Galdric i els voluntaris que es vulguin sumar al projecte tornaran aquest diumenge a la roureda de Mas Tarut. Serà la tercera trobada de moltes que vindran, la tercera cita d'un petit projecte que, més enllà de conservar la natura, també vol conservar i millorar la consciència social cap a ella.