Els orígens
L’Escola Petit Plançó es va fundar com una cooperativa de mestres. L’any 1984 els propis ensenyants van sentir la necessitat d’integrar els alumnes en el propi projecte cooperativista i van començar a estudiar les cooperatives escolars. Van llegir les obres de Celéstin Freinet (1896-1966), que havia creat, a França, la Cooperativa d'Ensenyament Laic, i van estudiar experiències semblants al Canadà, a alguns països sud-americans i a Itàlia. Es van posar en contacte amb pedagogs d'aquí i van establir les bases del Cooperativisme escolar. Les més destacades van ser l’adquisició d'articles de consum per als alumnes socis, l'organització d'activitats culturals o viatges d'estudi, ajuts per a l’estudi i el transport o informació, orientació i tràmit d’assumptes d’interès escolar. El resultat va ser la creació de la Cooperativa Escolar Lluís Companys que ha evolucionat i s'ha anat enriquint al llarg del temps.
En un moment en què el model cooperatiu sembla estès a molts àmbits de la nostra societat, els alumnes del Petit Plançó porten treballant a favor d’aquesta modalitat des de fa 35 anys, no només com a metodologia de treball sinó com a filosofia de funcionament.

Una assemblea de la cooperativa d'alumnes de l'Escola Petit Plançó. Foto: Petit Plançó.
Inicialment, la cooperativa d’alumnes del Petit Plançó la integraven una cinquantena d’estudiants d’entre 12 i 14 anys (cicle superior EGB). Avui, està formada per 120 alumnes d’entre 12 i 16 anys (ESO). Aquesta experiència permet als estudiants conèixer el món assembleari, viure i identificar els valors de la democràcia i aconseguir un objectiu comú que els porti al benestar de tots.
La cooperativa ofereix als alumnes la possibilitat d’expressar-se lliurement i de suggerir idees i propostes al professorat, involucrant-los així en la vida activa de l’escola.
Com s’organitzen?
Setmanalment hi ha una assemblea on participa el Consell Rector i tots els socis que ho creuen convenient. Aquest és l’espai on els vocals de cada classe exposen idees, presenten queixes, fan suggeriments, voten propostes... –que prèviament s’han parlat a les tutories de cada classe. Els acords presos arriben a tota la cooperativa, també a través dels vocals de cada classe. En els casos que sigui necessari, la Junta Rectora és l’encarregada de comunicar les decisions preses al claustre de secundària i a l’Escola.
Cada classe compta amb tres vocals: el de manteniment, el de comunicació i el vocal d’economia, que es renoven trimestralment per votació dels propis alumnes. A part de la funció conjunta de representar la seva aula i defensar les idees que n’hagin sortit, cadascun d’ells té unes funcions concretes.