La plataforma per a la Defensa de la Natura i el Paisatge del Pla de l'Estany, LIMNOS; l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany i l'Associació de Naturalistes de Girona han presentat un reguitzell d'al·legacions contra la planta de biogàs projectada a Serinyà i Sant Ferriol, entre la Garrotxa i el Pla de l'Estany. Defensen que la infraestructura "representa una solució inadequada davant la problemàtica de l'excés de dejeccions ramaderes" i alerten de "l'afectació" sobre el medi ambient per proximitat amb l'Espai d'Interès Natural de la Miana. A més, sostenen que el projecte comet "infraccions urbanístiques" i que "no s'han analitzat bé les alternatives". Per tot això, demanen que "es reformuli per situar-lo en àrees ja alterades i amb millors connexions viàries".
A principis de setembre, va sortir a exposició pública la modificació de la normativa dels terrenys de Ca n'Hortós, dins del terme municipal de Serinyà, per permetre el projecte de la planta de biogàs. Els ecologistes consideren que "no compleix amb la normativa" perquè "s'ha tramitat de manera irregular i afecta directament espais naturals".
Un model equiovcat
S'oposen al model de desenvolupament, que consideren que és "erroni". "La modificació de la normativa urbanística per permetre la instal·lació d'aquesta planta de biogàs representa una solució inadequada per part de la Generalitat davant la problemàtica de l'excés de dejeccions ramaderes", recullen, i afegeixen que "la proposta de construir plantes de biogàs, en aquest cas destinades a gestionar les dejeccions de les explotacions de Serinyà i del Pla de l'Estany, per abordar la contaminació per nitrats que afecta més de la meitat dels municipis del país, és una simplificació que no aborda la complexitat del problema".
En aquest sentit, consideren que "l'administració ignora altres impactes significatius de la indústria agroalimentària, com el consum excessiu d'aigua, les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la pèrdua de sobirania i independència del sector agrícola". I també que "la implementació d'aquestes infraestructures energètiques amb l'únic objectiu de gestionar les dejeccions ramaderes fomenta un creixement il·limitat de la indústria, amb conseqüències negatives per a altres aspectes ambientals i socials".
A més, alerten que "la contaminació per nitrats és l'únic fre al creixement desmesurat de la indústria, i considerar que aquestes infraestructures seran la solució definitiva a tots els problemes derivats d'aquesta és una visió reduccionista de la realitat del sector". "Supeditar una part de la sobirania energètica del país als subproductes de la indústria càrnia representa un error de gran magnitud que requereix una anàlisi detallada, ja que qualsevol disminució en la producció d'aquests subproductes afectarà directament la disponibilitat d'aquesta font energètica", afirmen.
Impacte mediambiental
La segona al·legació que fan la centren en l'afectació mediambiental de la planta. "D'una banda, la ubicacióescollida per dur a terme la planta de biogàs es troba dins del connector fluvial principal del riu Fluvià, amb un índex de connectivitat ecològica elevat". A més a més, diuen que "segons el Catàleg de Paisatge d'Espais d'Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, el projecte està ubicat a tocar de l'Espai d'Interès Natural de la Miana i està inclòs en aquest catàleg, ja que es tracta d'una zona natural de gran extensió i d'important vàlua ecològica, amb bones mostres d'hàbitats d'interès comunitari i de poblacions faunístiques". Entre aquesta flora en destaquen "la presència de més de deu espècies protegides, vulnerables i endèmiques". I recorden que "també està dins del connector de la Vall del riu Ser" i destaquen "l'important paper" de la zona "a l'hora de mantenir els fluxos ecològics entre els espais naturals de la Garrotxa i el Pla de l'Estany".
Errors urbanístics i d'alternatives
La tercera al·legació fa referència a les "infraccions urbanístiques", que consideren que comet el projecte. Els ecologistes asseguren que "falta fer una anàlisi sobre les afectacions agràries, tenint en compte que el projecte afecta parcel·les agrícoles". A més, recordes que "el terme municipal de Serinyà té el planejament caducat" i es pregunten "com és possible que s'accepti una modificació d'una eina que ja no és vigent?". Finalment, afirmen que "es comet una infracció perquè no es respecta el sistema d'espais oberts del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, que classifica el sòl amb protecció especial".
Per últim, denuncien "deficiències en l'anàlisi d'alternatives". "Considerem que l'anàlisi d'alternatives és erroni atès que es parteix del supòsit que les ubicacions proposades són les úniques". En aquest punt, afirmen que "un disseny adequat de les instal·lacions, que inclogui sistemes tancats per a l'entrada i sortida de material, permet reduir les distàncies respecte a nuclis de població, habitatges aïllats i espais de lleure". A més, expliquen que "es poden eliminar les restriccions relatives a la distància a naus industrials i centres de treball no agraris".
Per això, consideren que cal "reformular el projecte perquè tingui en compte els sistemes tancats de manera que pugui situar-se més a prop dels punts de consum, en àrees ja alterades com els polígons industrials, i amb millors connexions viàries".
Paral·lelament a les al·legacions presentades per les entitats naturalistes, una plataforma veïnal també demana a través de la recollida de signatures el replantejament de la planta. El pròxim dilluns han convocat una concentració a l'Ajuntament de Banyoles i ja han recollit més de 1.000 firmes en contra del projecte.