Una empresa catalana projecta la construcció d'una planta de biogàs a la frontera entre la Garrotxa i el Pla de l'Estany. La instal·lació s'ubicaria dins el municipi de Serinyà, però trepitjant el límit amb Sant Ferriol. Concretament, a la zona dels Camps de Ca n'Hortós, al veïnat de Baió.
Els impulsors projecten una planta de 9 hectàrees que tractaria 157.000 tones de residus del sector agroalimentari per convertir-los en gas renovable i biometà. Allà on es vol construir és una zona que actualment està ocupada per camps de conreu i bosc. És sol no urbanitzable i ja s'han iniciat els tràmits administratius, informes i estudis per avaluar si s'hi podria ubicar la planta.
Mentre l'Ajuntament de Serinyà vol estudiar tots els pros i contres del projecte, la proposta ja ha aixecat veus en contra al territori, tant al Pla de l'Estany com a la Garrotxa. L'Ajuntament de Sant Ferriol assegura a NacióGarrotxa que no veu amb bons ulls la planta: "És molt gran i ocupa molt d'espai. Està ubicada a una zona que no és correcte amb sol no urbanitzable i molt verge. És una indústria necessària, però s'hauria d'ubicar en sòl industrial", diu Albert Fàbrega, alcalde del municipi garrotxí.
Fàbrega explica que es van assabentar del projecte a través del boca-orella dels veïns i després van demanar informació a l'Ajuntament de Serinyà. "Ens toca amb el veïnat de Juïnyà. S'instal·larà a pocs metres d'una sèrie de cases. Aquí la preocupació és que trenqui la tranquil·litat i benestar dels veïns. Segurament alguna cosa haurem de fer com a ajuntament. Ens afecta amb tots els sentits negatius. No ens aporta res, la tenim a tocar", diu l'alcalde, el qual també explica que han tingut converses amb l'Ajuntament de Besalú i que tampoc ho veuen clar.
Qui també es mostra contrari al projecte són alguns dels veïns de la zona. Una d'elles és Meritxell Clapers: "No volem dir que estem en contra d'energies renovables. Creiem que tal com està definit no ens sembla coherent per l'impacte ambiental que pot tenir", assegura.
Clapers i altres veïns han iniciat una recollida de firmes que ja supera les 300. Creuen que la planta comportarà un impacte ambiental per la seva dimensió, però també pel trànsit de camions que preveuen que passarà per la zona per transportar fins a la instal·lació les desenes de milers tones de residus a l'any que es necessitaran per a la producció del gas.
Per això creuen que caldria replantejar el projecte i construir les plantes de biogàs en espais industrialitzats o que cada empresa càrnia o ramadera (d'on es treuen els residus per convertir en biogàs) tingui la seva pròpia planta dimensionada. "Per nosaltres la solució és plantejar un model descentralitzat que tingui una dimensió proporcional a les granges que hi ha al municipi de Serinyà. I, per altra banda, buscar una ubicació alternativa que ja estigui preparada. Quants polígons industrials infrautilitzats tenim en aquest país?", reflexiona Clapers.
Els veïns s'han posat en contacte amb diferents entitats naturalistes de la demarcació i estan a l'expectativa de com evolucioni el projecte per fer, si cal, més accions. Pel que fa a l'Ajuntament de Serinyà, està pendent dels informes de la Generalitat per saber si és possible la requalificació del terreny. També preveu convocar sessions informatives amb veïns del seu municipi i el de Sant Ferriol per fer aflorar tots els punts de vista i recollir les diferents opinions. En cas que el projecte no trobés cap impediment, la planta de biogàs podria començar-se a construir l'any que ve.
Un pla per a multiplicar les plantes de biogàs a Catalunya
El debat de la planta de Serinyà se situa en un context en què el govern català aposta per multiplicar la capacitat de producció del biogàs com a una font més d'energia renovable. Actualment, hi ha una setantena d'instal·lacions de biogàs a Catalunya i es vol que el 2030 s'arribi a superar el centenar. Per això, el passat 2023 es va presentar el pla de biogàs de Catalunya 2023-2030.
El biogàs és un gas combustible que s'obté a través de residus com dejeccions ramaderes, fems, fangs de depuradores d'aigua, restes agrícoles, residus d'escorxadors o residus sòlids urbans. A través d'un procés anomenat digestió anaeròbica, el qual té absència d'oxigen, la matèria orgànica es degrada gràcies a l'acció dels microorganismes i es converteix en biogàs que servei per obtenir calor o electricitat.
Un altre dels objectius del pla de Govern és fomentar les plantes que produeixen biometà -actualment només n'hi ha cinc a Catalunya-. Inclouen un procés de purificació del biogàs, per tal que sigui apte per injectar-lo a la xarxa de gas convencional -actualment, d'origen fòssil- i que arribi directament a les cases.