30
de març
de
2023, 12:15
Actualitzat:
12:26h
En plena cursa per accelerar la transició energètica, el Govern també aposta per multiplicar la capacitat de producció de biogàs. Actualment, a Catalunya hi ha una cinquantena d'instal·lacions i el Departament d'Acció Climàtica pretén que se'n posin en servei 90 més fins al 2030. Ho ha anunciat la consellera Teresa Jordà aquest dijous en el marc del segon congrés BIT de bioeconomia, que se celebra a Vic, amb l'anunci d'una primera dotació de 25 milions d'euros per subvencionar aquestes instal·lacions.
Fins al 2030 se'n preveuen instal·lar 90 més, mantenint la diversificació entre el sector primari, la fracció orgànica dels residus municipals i els fangs de depuradores. Tot plegat pot suposar una inversió global de 2.000 milions d'euros, dels quals el Govern estima que podria aportar-ne uns 200 a través de subvencions. De moment, per aquest 2023, s'hi destinaran 25 milions.
La principal línia de subvenció servirà per promoure noves instal·lacions en explotacions ramaderes, instal·lacions de digestats produïts a les explotacions o fer el cobriment de basses amb aprofitament del biogàs generat (digestors rurals), cobrint fins al 80% de la inversió.
Més enllà de la mateixa producció, l'altre element crític és la connexió amb les xarxes de distribució de gas natural, a partir de la transformació en biometà. De fet, només dues de les 47 instal·lacions actuals estan connectades.
Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura i Ramaderia, espera que el 60% de les noves instal·lacions ja puguin abocar el biometà a la xarxa. A més, es preveu una segona línia de subvencions per permetre que plantes existents i, d'aquesta manera, el puguin evacuar i comercialitzar i, d’aquesta manera, prendre terreny al gas d’origen fòssil.
Ho ha fet precisament en el marc de la inauguració del BIT, un congrés que se celebra a Vic coincidint amb el Mercat del Ram i que pretén impulsar la bioeconomia, estratègia que es basa a convertir residus –especialment del sector primari- en productes de valor afegit.
“A més de generar energia d’origen renovable per a usos tèrmics o elèctrics, la producció de biogàs permet millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, aprofitar el poder fertilitzant del digerit, reduir les emissions de gasos, dinamitzar l’economia en zones rurals, avançar cap a una economia circular, i facilitar la creació de comunitats energètiques o de gestió conjunta de residus orgànics”, conclou la consellera.
Una inversió global d'uns 2.000 milions d'euros
La consellera Teresa Jordà ha aprofitat la inauguració del Congrés BIT per presentar el pla de biogàs de Catalunya 2023-2030, que pretén triplicar el nombre de plantes al conjunt del país. A hores d'ara, segons dades d'Acció Climàtica, hi ha un total de 47 plantes: 30 en depuradores, 12 que valoritzen dejeccions ramaderes i cinc en plantes de tractament de residus urbans.Fins al 2030 se'n preveuen instal·lar 90 més, mantenint la diversificació entre el sector primari, la fracció orgànica dels residus municipals i els fangs de depuradores. Tot plegat pot suposar una inversió global de 2.000 milions d'euros, dels quals el Govern estima que podria aportar-ne uns 200 a través de subvencions. De moment, per aquest 2023, s'hi destinaran 25 milions.
La principal línia de subvenció servirà per promoure noves instal·lacions en explotacions ramaderes, instal·lacions de digestats produïts a les explotacions o fer el cobriment de basses amb aprofitament del biogàs generat (digestors rurals), cobrint fins al 80% de la inversió.
Connexió del biometà a la xarxa de gas natural
El pla de biogàs estima que la producció de biogàs en l'escenari 2030 a Catalunya podria arribar als 3,3 TWh anuals, l'equivalent al 13% de l'actual consum de gas natural. Una generació que suposa multiplicar per 5,5 els 0,6 TWh anuals.Més enllà de la mateixa producció, l'altre element crític és la connexió amb les xarxes de distribució de gas natural, a partir de la transformació en biometà. De fet, només dues de les 47 instal·lacions actuals estan connectades.
Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura i Ramaderia, espera que el 60% de les noves instal·lacions ja puguin abocar el biometà a la xarxa. A més, es preveu una segona línia de subvencions per permetre que plantes existents i, d'aquesta manera, el puguin evacuar i comercialitzar i, d’aquesta manera, prendre terreny al gas d’origen fòssil.
Fer avançar la transició energètica al sector primari
Acció Climàtica considera que el pla tindrà efectes positius en l'àmbit energètic, però també en la gestió de residus i en l'economia de les explotacions. “La producció de biogàs ens permet falcar la transició energètica en el sector primari, però també obre una finestra de competitivitat per al sector ramader i ens dota d’instruments per continuar incrementant la protecció ambiental”, explica Teresa Jordà.Ho ha fet precisament en el marc de la inauguració del BIT, un congrés que se celebra a Vic coincidint amb el Mercat del Ram i que pretén impulsar la bioeconomia, estratègia que es basa a convertir residus –especialment del sector primari- en productes de valor afegit.
La consellera Teresa Jordà i la directora general Elisenda Guillaumes. Foto: Adrià Costa Rifà
“A més de generar energia d’origen renovable per a usos tèrmics o elèctrics, la producció de biogàs permet millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, aprofitar el poder fertilitzant del digerit, reduir les emissions de gasos, dinamitzar l’economia en zones rurals, avançar cap a una economia circular, i facilitar la creació de comunitats energètiques o de gestió conjunta de residus orgànics”, conclou la consellera.