El llibre de Pep Garcia recull 27 postals que són 27 instants, flaixos fugaços, quotidians, sorprenents, descoratjadors, tendres compartits amb la Maria i l’alzheimer. No és un llibre de records. És un llibre de moments escrits en temps real per l’autor mentre tot "allò" passava.
L’Alzheimer va entrar per la finestra de casa de Pep Garcia l’estiu del 2011. Maria, la mare, "estava bé”, però ja no estava sola, perquè la malaltia no tenia intenció de deixar-la. Quan arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, "només ens regala instants, moments, flaixos fugaços que vaig (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en forma de petites postals en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot, i el que no, el que és i el que havia estat…". I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant-se de l’alzheimer que va escriure aquestes postals presents per a una mare absent.
“Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc tan incomprensible de manera conscient”, escriu Cristina Maragall al pròleg del llibre, que va dedicat a les persones amb alzheimer, als seus cuidadors i a les associacions, entitats i professionals que treballen, acompanyen i investiguen l’alzheimer. Per això els beneficis corresponents als drets d’autor d’aquest llibre són per a la Fundació Pasqual Maragall.

Carta de convit a la presentació i a la conferència. Foto: @peplageneral.