La solució es queda a mig camí entre el què volia el consistori i el que volien els amos. L'ajuntament volia complir una sentència del TSJC -que obligava el consistori a indemnitzar als amos pel perjudici de no poder edificar a la parcel·la perquè l'edifici està protegit- deixant-los fer pisos de sis plantes, sempre conservant l'edifici protegit. Els propietaris però volien que se'ls compensés 'el perjudici' amb diners.

Amb la solució acordada per les dues parts, tant el sostre edificable com la indemnització en metàl·lic es redueixen a la meitat. És a dir, si la sentència del Tribunal Superior de Justícia demanava a l'Ajuntament de Girona que pagués 2.284.802 euros als propietaris, l'acord definitiu deixa la quantitat a la meitat: 1.142.401 euros. Per altra banda, si la proposta de l'ajuntament era deixar-los fer pisos de fins a sis plantes, amb la nova situació els amos només podran aixecar-ne tres.

A banda d'això, les dues parts han calculat els interessos que els amos han de cobrar pels mesos que ha durat el procés. Segons ha explicat l'alcaldessa, el càlcul s'ha fet des de la notificació de la sentència, el 25 de juliol del 2007, i s'ha fixat la quantiat en 233.018 euros. La meitat d'aquests diners ja els han cobrat els propietaris del xalet i, la resta, la tindran quan demanin la llicència per rehabilitar el xalet (condició sine qua non).

El conveni concreta que tenen quatre anys per demanar la llicència d'obres per rehabilitar l'edifici -dels anys 30 obra de l'arquitecte Josep Maria Claret i situat al número 137 del carrer de la Rutlla- i també per a fer la nova edificació.

Pel que fa a l'edificabilitat, la proposta inicial de l'ajuntament permetia als amos fer pisos de sis metres d'alçada, amb un sostre de 1.136 m². L'acord definitiu redueix aquest sostre a la meitat, 568 m², i els pisos només podran tenir tres plantes. El nou edifici encaixarà amb el xalet i estarà adossat per la planta baixa. Ara bé, no intercedirà amb l'edifici catalogat ja que s'aixecarà per la part del jardí i el garatge del xalet, la part posterior.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha explicat que els propietaris ja han cobrat la part econòmica de l'acord i també la meitat dels interessos i que el conveni es durà, com a proposta d'urgència, al ple d'aquest vespre.

Satisfacció al govern

Pagans s'ha mostrat satisfeta per l'acord ja que el xalet es manté protegit, els propietaris estan obligats a rehabilitar-lo (ja fa molts anys que no hi viu ningú), i la ciutat paga menys: la meitat del què la sentència demanava. 'La parcel·la rep un millor tractament d'aquesta manera perquè els pisos seran més baixos', reconeix l'alcaldessa.

Per altra banda però, Pagans ha reclamat als legisladors que ajudin els ajuntaments en la catalogació patrimonial. 'Estem totalment indefensos i algú ho hauria de resoldre', ha indicat l'alcaldessa que ha refermat però que el consistori 'ha fet el què havia de fer' protegint un edifici singular en el seu dia, el 1995.

El regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, ha explicat que, per evitar noves situacions com la del xalet Tarrús, totes les construccions en trama urbana que cataloguin a partir d'ara sempre ho faran tenint en compte una reserva de sòl per si els propietaris demanen a l'ajuntament poder construir a la parcel·la que ocupa l'edifici protegit.

Un litigi llarg

Els propietaris de l'edificació protegida el 1995 van dur l'ajuntament als tribunals al 2003 perquè entenien que, amb la protecció de l'edifici, havien perdut diners perquè no podien edificar-hi. Aquesta demanda va ser estimada pel TSJC que, en una sentència del juliol del 2007, fixava en 2.284.802 euros l'import que l'ajuntament havia de pagar als amos com a indemnització per edificabilitat no reconeguda.

L'ajuntament però va optar per complir la sentència, enlloc de amb diners, amb terrenys. Per això, va aprovar unes modificacions del planejament de la ciutat per permetre als amos fer pisos a la part del darrere del xalet, enderrocant-ne una part i conservant els elements més significatius, com la façana. Aquesta solució no agradà als propietaris que tornaren als jutjats.

En una altra resolució, els TSJC va dir a l'ajuntament que la indemnització havia de ser en metàl·lic però el consistori va presentar un recurs de súplica perquè, segons entén, també pot compensar amb terrenys. Abans però que el TSJC s'hagi tornat a pronunciar sobre aquest recurs, les dues parts van iniciat converses i van demanar la suspensió de l'execució de la sentència.

Finalment, aquest acord ha arribat i aquest passat dilluns les dues parts van signar l'acord. El ple d'aquest dimarts haurà d'aprovar però la decisió. No s'esperen sorpreses ja que l'equip de govern (PSC, ERC i ICV) té majoria.