El Memorial Democràtic de la Generalitat (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) ha elaborat un cens que identifica 969 símbols franquistes a les comarques de Girona. La major part dels símbols localitzats en l’estudi (94%) són plaques d’habitatge, però cal destacar que a la demarcació de Girona encara resten 22 rètols de carrers, 4 relleus i gravats, 5 creus i 8 monuments vinculats al franquisme. Les demarcacions amb més simbologia franquista són Barcelona (1372 + 4.100 a la ciutat comtal) i Girona (969). Les segueixen Lleida (544); Camp de Tarragona (478); Terres de l’Ebre (143); Catalunya Central (123) i Alt Pirineu i Aran (18).
 
El secretari general d’Interior, Relacions institucionals i Participació, Joan Boada, ha presentat avui el cens a Girona i ha assegurat que “aquest cens de simbologia franquista és un exemple clar de maduresa democràtica” i que “només els països madurs democràticament i de cultura cívica sòlida són capaços de revisar el seu passat”.
 
Segons Boada, “pretenem que la dictadura no sigui glorificada en cap espai públic del nostre país” i “per això hem fet aquest estudi, que conclou que la demarcació de Girona és, amb prop d'un milers de símbols franquistes, la que en té més després de la de Barcelona”. El secretari general d’Interior també ha remarcat que “el criteri general d'actuació sobre aquesta simbologia és la retirada. Però el govern no és queda aquí, sinó que facilita subvencions als ajuntaments per a que es faci efectiva l'actuació sobre aquests símbols”.
 
Boada ha destacat la importància de les polítiques impulsades des del Govern de la Generalitat i ha recordat que aquest any a les comarques gironines han arribat prop de mig milió d'euros en concepte d'ajuts a actuacions sobre el patrimoni memorial: “Sobre un total de dos milions a tot Catalunya, aquesta xifra representa, per la demarcació de Girona, un augment 38% en subvencions a patrimoni memorial respecte l’any anterior. I això es veu reflectit també en els projectes d'actuació, que han passat de 5 a 14, amb el Memorial Walter Benjamin de Portbou com a referència ja no catalana, sinó europea".
 
 
L’estudi presentat avui pel Memorial Democràtic identifica 3647 mostres de simbologia franquista a tot Catalunya que, amb les prop de 4.000 plaques d’habitatge identificades per l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat, suposen prop de 7.700 símbols a tot el país. Es tracta del primer cens d’aquestes característiques, ja que fins ara l’estudi més extens era el de l’ajuntament barceloní. El cens es pot consultar al web del Memorial Democràtic (http://memorialdemocratic.gencat.cat), un portal que permet buscar quina és l’empremta del franquisme a ciutats, comarques i demarcacions de tot Catalunya.
 
El cens localitza, identifica i cataloga símbols franquistes a l’espai públic de Catalunya i s’ha realitzat analitzant tots els municipis de més de 10.000 habitants i totes les capitals de comarca (sigui quina sigui la seva població). En total, s’han estudiat 185 municipis seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric. En l’elaboració del cens, coordinat per la historiadora Pilar Mateo, han participat quatre universitat catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG); la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). També hi han col·laborat Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge), que ha participat en el finançament del projecte, i ajuntaments, arxius comarcals i municipals i entitats de tot el país, que han facilitat informació diversa.
 
A més d’identificar els símbols franquistes que resten a Catalunya, l’objectiu de la Generalitat era establir uns criteris bàsics d’actuació per configurar una política pública sobre el tractament de la simbologia franquista. Per això, el Memorial Democràtic de la Generalitat ha encarregat a un grup d’experts un informe amb criteris generals i recomanacions d’actuació. L’estudi recomana, per exemple, la substitució de totes les plaques d’habitatge, la retirada de les plaques que senyalitzen carrers o places, i la senyalització, o en alguns casos retirada, dels monuments amb simbologia franquista. Amb aquests criteris d’actuació, les administracions tindran més eines per aplicar la legislació actual referent a la memòria democràtica i a aquest tipus de símbols (Llei de Memòria Històrica).
 
La Generalitat facilitarà les actuacions als ajuntaments a través de la convocatòria d’ajuts a la recuperació del patrimoni memorial (Memorial Democràtic) mentre Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge) ajuda les comunitats de propietaris que volen retirar gratuïtament les seves plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes o altres símbols franquistes (a través d’Adigsa ja s’han retirat més de 2.800 plaques des de 2005). Qualsevol comunitat de propietaris que vulgui substituir la placa només ho ha de demanar a través del seu ajuntament.
 
Amb l’objectiu de difondre el cens de simbologia franquista, el Memorial Democràtic prepara una exposició que es podrà veure a l’Espai Memorial de Barcelona a mitjans de desembre i que després itinerarà per tot Catalunya.