El Centre de Distribució d'Aliments (CDA) de Girona ha beneficiat en el seu primer any de funcionament 1.145 famílies i 3.701 persones. Els nadons han estat una de les principals prioritats del centre, amb 308 bebès que han rebut ajuda aquest any. El servei del CDA se suma al de les parròquies de Sant Narcís i Santa Eugènia, que han ajudat en aquest període 174 famílies i 575 persones. Així mateix, s'han repartit pel Centre i les dues parròquies 12.132 cistelles, que intenten respondre a les necessitats específiques de cada família. Quant a nacionalitats, els principals són els sol·licitants marroquins, que representen un 30% del total, seguits dels de nacionalitat espanyola (29%).

Amb dades que van des del novembre del 2009 i durant un any, representants de l'Ajuntament de Girona i de les diferents entitats implicades en el CDA, situat al barri de Pedret, han presentat aquest dimarts els resultats d'aquest primer any de funcionament. Són diversos els camins des d'on arriben els sol·licitants, tot i que la majoria de beneficiaris, un 71%, prové dels Serveis Bàsics d'Atenció Social (SBAS). La resta estan derivats per Càritas (14%), la Creu Roja (14%), i la Sopa (1%).

La major part dels necessitats, 1050 de 1.145 famílies, no paguen res pels aliments que obtenen del CDA, mentre que la resta abonen quantitats simbòliques. Per edats, 308 beneficiats són menors de 2 anys; 1.228 tenen de 2 a 18 anys, i 2.165 són adults. En aquest sentit, el director de Creu Roja a Girona, Jordi Martori, ha explicat que s'ofereix un paquet per a nadons que inclou alimentació per a 0 a 6 mesos i bolquers, principalment.

Les dones, les que s'atreveixen a demanar ajuda

Quant a sexe, la majoria de sol·licitants, un 67%, són dones. Sobre aquesta xifra, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, ha reflexionat que 'solen ser elles les que s'atreveixen a donar la cara i a dir que pateixen dificultats'. Pel que fa al tipus de família, un 38% són parelles amb fills; un 18%, famílies monoparentals; un 17%, persones soles, i un 11%, parelles sense fills.

'No és suficient ensenyar a pescar'

D'altra banda, un 15% dels beneficiats tenen feina, mentre que la majoria, un 71%, reben prestacions socials. Un 12% es troba sense ingressos, i un 2% cobra pensions. La precarietat de les feines, que no permet a un 15% de persones ocupades arribar a final de mes, és una altra de les preocupacions de les entitats implicades. Així, el director de Càritas Diocesana de Girona, Narcís Ponsatí, lamenta que ara no és suficient 'donar la canya i ensenyar a pescar', perquè el món laboral i la societat és cada cop més 'complex' i no és fàcil trobar ocupacions dignes. La gent demana feina i 'aquí sí trobem una muralla molt gran', ja que la majoria de treballs són molt precaris, ha denunciat.

Per nacionalitats, els espanyols i marroquins suposen el major percentatge, seguits dels provinents d'Amèrica (27%); de la resta de l'Àfrica (8%), i de l'Europa de l'Est (4%). Quant a la seva situació administrativa, un 52% dels sol·licitants tenen permís de treball; un 34% es troben en situació irregular; un 12% gaudeixen de permís de residència, i un 2% està indocumentat.

D'altra banda, els beneficiaris es poden donar d'alta fins a tres vegades -cada alta suposo rebre ajuda durant tres mesos i obtenir sis cistelles. De les famílies beneficiades, 513 van haver de sol·licitar una alta per segon cop; 118, per tercer cop, i 15, altres cops posteriorment. En aquest sentit, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olóriz, ha explicat que no es vol 'cronificar' la necessitat, de manera que al costat d'una situació d'urgència s'intenta ajudar amb altres recursos, com ara buscar formació o pagues socials.

La preocupació principal és ara, segons el tinent d'alcalde de Girona, per les persones que s'han de quedar sense atur i que no han fet ús de la paga de la PRODI. Més de 300 famílies poden quedar-se en situació d''extrema urgència a partir del febrer', ha alertat Olóriz.

No es limiten a repartir les sobres

Una de les particularitats del CDA és que pretén que cada família tingui un cert marge per poder fer cistelles adaptades a les seves necessitats. Així, ja no es limita a donar tots els aliments que els arriben, sinó a buscar els més adequats per a cada cistella.

Tot i les creixents necessitats entre la població més pobre, Olóriz ha fet un balanç positiu d'aquest primer any de funcionament del CDA. 'Això situa Girona en millors condicions per afrontar la crisi', ha reflexionat. Les dades del Banc d'Aliments revelen les necessitats creixents entre la població a causa de la crisi. Així, si a tot Catalunya el 2007 es beneficiaven del Banc 100.000 persones, ara són 158.000. Mentre, però, l'ajuda en aliments no ha augmentat en la mateixa proporció, ja que de les 10.000 tones del 2007 s'ha passat a les 12.000 actuals.

Sis centres a les comarques gironines

L'únic dels sis CDA de les comarques gironines que encara queda per obrir és el de Lloret de Mar (Selva), després que ja funcionin els de Palamós (Baix Empordà), Salt (Gironès), Figueres, Girona i Olot. Un conveni entre la Diputació de Girona, la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania, Càritas, la Fundació Caixa Girona i el Banc dels Aliments signat el juliol passat ha permès posar en marxa aquests centres, que ofereixen aliments a persones amb problemes econòmics a molt baix preu, prèvia autorització dels serveis socials de cada municipi.

Els nous centres tenen com a objectiu oferir aliments a persones en risc d'exclusió social. Però no ho fan de manera gratuïta. Els beneficiaris que poden han de pagar una quota que varia en funció dels membres de la família i de la seva situació econòmica. D'aquesta manera, les institucions promotores consideren que es fa corresponsables del projecte als beneficiaris de l'ajuda, a la vegada que se'ls pretén dignificar.

El projecte considera que les famílies beneficiàries són sòcies. Per tal de poder-hi participar i rebre els aliments, aquestes han de contribuir segons els seus ingressos, que es marquen a partir d'uns barems econòmics fixats per la renda de suficiència catalana. Les quotes van dels 0 als 8 euros. Tot i això, l'import tant sols és un referent i cada localitat el pot adaptar a la realitat social del seu municipi.

El primer economat de les comarques gironines es va obrir el passat novembre a la capital. El centre està al barri de Pedret, i complementa els locals de Sant Narcís i Santa Eugènia. El CDA de Girona també és el primer de Catalunya, i ha de servir d'exemple per Tarragona, per exemple, per implementar-ne també un a allà. D'altra banda, no es descarta en el futur obrir nous CDA als barris de Sant Narcís i Santa Eugènia, tots i que el funcionament de les parròquies en la distribució d'ajuda és actualment el mateix que el del Centre de Distribució.