L'explicació és, segons el portaveu del sindicat, Xavier Díez, la 'retallada de plantilla' que ha protagonitzat el Departament d'Educació i també que encara queden molts nomenaments per fer. Díez ha dit que aquest curs s'han introduït jornades d'un terç que molts professionals no accepten perquè només cobren 500 euros i els toca lluny de casa. Per això, queden 772 places de mestre i professor per cobrir a la demarcació.
El sindicat ha tornat a carregar contra la política del Departament d'Educació a qui ha culpat de gestionar malament les plantilles dels centres i forçar els mestres 'a fer més amb menys'. 'Hi ha més alumnes a les aules però les plantilles es retallen, això no té cap sentit', ha criticat el portaveu del sindicat, Xavier Díez que pronostica que aquest curs serà 'pitjor' que el de l'any passat. 'Si el curs passat va ser difícil, la rasa que entre els professionals i l'administració ja s'ha fet infranquejable', ha declarat.
Segons les dades que ha fet públiques el sindicat, el curs ha començat amb 2.895 alumnes més –un 3,75% més que fa un any- però amb 249 docents menys (76 de primària i 173 de secundària) –un 3,6 % menys que el curs passat-. A banda d'aquestes xifres, el sindicat ha encès la llum d'alerta pel que fa als nomenaments. Afirmen que el sistema telemàtic que els gestiona és 'opac', que els mestres no tenen opcions per mostrar les seves preferències i que des del mateix departament es menteix als docents dient-los que si no accepten una mitja jornada o una jornada d'un terç no optaran a cap plaça més durant un any. 'Aquesta és una mentida que des de la pròpia administració es diu als professors per forçar-los a acceptar qualsevol cosa', ha reclamant Díez.
Si fins al setembre del 2008 s'havien fet 1048 nomenaments, fins a la mateixa data d'aquest any només se n'han fet 475 (sempre segons dades del sindicat). Això suposa una diferència de 573 mestres menys a primària. El mateix càlcul a secundària mostra que l'any passat es van fer 254 nomenaments mentre que enguany només se n'han fet 55, uns 199 professors menys. Això suposa, segons ha afirmat Díez, que actualment hi hagi 772 metres i professors menys a les aules que durant el curs passat.
Díez ha assegurat que moltes escoles han començat el curs amb places vacants i que no els han arribat els substituts que esperaven que han de cobrir les reduccions de jornada que altres docents en plantilla han demanat. És el cas del CEIP Taialà de Girona que espera encara sis professors per cobrir terços de jornada, el CEIP Pere Torrent de Lloret que n'espera quatre, el CEIP Àngels Alemany també de Lloret que n'espera sis o l'escola de Peralada que també en té dos per arribar, entre d'altres.
L'explicació d'aquesta situació es remunta, segons USTEC-STEs, a la introducció de la sisena hora que ha suposat una 'catàstrofe financera' per departament sense traduir-se, segons el sindicat, en unes millores educatives pels nens. La introducció dels portàtils a les aules també genera dubtes al sindicat que creu que és una mesura 'electoral i vistosa' que amaga les deficiències de l'actual sistema educatiu. 'S'han retallat diners de les aules d'acollida per poder presumir que tenim aules digitalitzades', ha denunciat Díez que també ha dit que només hi ha tres centres on els professors fan 'hores extres' i que, per tant, la iniciativa del departament 'ha fracassat'.
L'enquesta dels centres
El sindicat ha enviat aquest inici de curs una enquesta a escoles i instituts per conèixer la seva realitat pel que fa a les plantilles i l'augment o no d'alumnat. Un 15% del total dels centres enquestats ha respost a les preguntes que han permès al sindicat elaborar un estat de la situació a la comunitat educativa gironina.
D'aquestes dades s'extreu, entre d'altres, que el 64% de les escoles enquestades han guanyat alumnes aquest curs, el 27% ha tingut desdoblaments de cursos (el 63% s'han quedat igual), només el 13% tenen més mestres i el 48% ha patit una reducció dels suports. A secundària les xifres tenen la mateixa tendència tot i que amb valors inferiors. Per exemple, la meitat dels centres ha guanyat alumnes, el 30% té més grups d'escolarització, el 10% té més professors i el 20% ha patit una reducció de suports.
