Una situació difÃÂcil
És evident que l'agricultura, com el conjunt de sectors primaris, viu una situació difÃÂcil. La manca de rendibilitat de moltes explotacions ha suposat la reducció de la superfÃÂcie agrària activa. Aquest fenomen és especialment significatiu a les àrees de muntanya però es veu agreujada a les planes periurbanes per la pressió dels desenvolupaments urbanÃÂstics i, especialment, de les grans infraestructures. A la foto superior, el conseller Joaquim Llena.
D'aquesta manera, i tal com ha assenyalat Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos, en les darreres tres dècades s'ha perdut el 25% de la superfÃÂcie conreada. Aixàmateix, existeix un consens general que en aquest perÃÂode l'administració catalana no ha sàpigut desenvolupar instruments per tal de mitigar-ne els efectes.
Malgrat que el marc de planejament territorial ho hagués permès, a diferència d'altres qüestions com els espais naturals amb el PEIN, ni tan sols s'ha delimitat aquells sòls agraris que es considera que cal preservar pel seu gran valor. De fet, 'ni tan sols hem definit què és un espai agrari' destaca ValeriàPaül, doctor en geografia i especialista en ordenació territorial. Aquest fet provoca segons Paül una situació d'indefensió jurÃÂdica.
La demanda d'una Llei.
La demanda d'una Llei.
L'acte tenia un tÃÂtol ben explÃÂcit: 'Seminari sobre la futura Llei d'espais agraris de Catalunya'. AixÃÂ mateix, ha acabat amb la lectura per part de Joan Caball de les conclusions en forma de Bases per a la futura Llei.
En aquest sentit bona part dels diversos agents que han participat en l'esdeveniment: membres de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial; membres d'Unió de Pagesos; representants de fundacions com Agroterritori o la del Món Rural; tècnics de Parcs agraris i Espais naturals protegits; entitats ambientalistes com l'ADENC del Vallès... han apostat de manera clara per un marc legal que intenti posar fre a l'actual situació que 'subordina el sòl agrari a l'urbanisme i a les infraestructures'.
L'aposta es concreta en una Llei i, especialment, amb un Pla territorial sectorial que pugui marcar en un mapa els espais agraris d'interès. D'altra banda, i com a mesura d'urgència, es proposa la utilització de plans especials urbanÃÂstics per a salvaguardar alguns dels paratges més amenaçats tal com s'ha realitzat des d'algunes administracions locals en casos com els parcs agraris de Sabadell o el Baix Llobregat o en les Hortes de Santa Eugènia (el Gironès).
També s'ha volgut recordar que garantir els valors paisatgÃÂstics i ecològics dels espais agraris passen, de manera indefectible, pel manteniment de l'activitat productiva. 'Amb pagesos hi ha paisatge, a l'inversa no' va recordar Carme Rosset, coordinadora comarcal d'UP al Pla de l'Estany..
Per la seva banda els consellers Nadal i Llena no s'han mostrat gens entusiastes amb la idea. Mentre el primer, en la inauguració, reclamava la necessitat de 'fer menys lleis sectorials i aconseguir bastir polÃÂtiques transversals'; el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha afirmat 'que l'actual marc ja ens dóna les eines per aplicar el diagnòstic que de manera encertada s'ha realitzat en aquest Seminari'. Ambdós consellers han volgut citar als presidents Maragalls i Montilla que aposten per 'aprovar menys lleis i aplicar-ne més'.
