El conseller ha subratllat la importància d'elaborar aquest projecte amb el màxim consens, però alguns sectors, com ara la comunitat de regants i els arrossaires ja han expressat de nou les seves reticències, si bé s'han mostrat oberts al diàleg.
L'àmbit del nou parc natural inclou al territori de dues comarques i set municipis, com és l'Escala (Alt Empordà) i els corresponents al Baix Empordà, Pals, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Torroella de Montgrí. Aquest últim ocupa la major part de la superfície, amb el 68% del total. El Parc suma més de 1.700 hectàrees que fins ara no estaven protegides a les àrees que ja disposaven d'alguna figura de protecció, com els espais d'interès natural i de Natura 2000 del Montgrí, les Illes Medes i els Aiguamolls del Baix Empordà.
S'hi incorporen les zones humides de l'antic estany de Bellcaire d'Empordà, l'estany de Pals i les Closes Boues o antic estany de Boada (recollides a l'Inventari de zones humides de Catalunya), els arrossars de Pals i el sistema de canals de reg que alimenten les Basses d'en Coll, l'àmbit de Vilanera –les Corts i el front litoral de l'Escala que es correspon amb la punta dels Cinc Sous-, el Bol Roig i la Torre Montgó.
També es declaren dues reserves naturals parcials, corresponents a la reserva natural de les Medes i a la dels Aiguamolls del Baix Ter, mentre que les Illes Medes –la part terrestre de les illes i els illots- passarà a ser una reserva natural integral. Aquesta última tindrà un accés restringit i només es podrà visitar per a treballs científics i de recerca autoritzats pel parc.
Els principals objectius del pla
L'avantprojecte contempla la necessitat de fer compatible el patrimoni natural amb les activitats econòmiques que es desenvolupen al territori, entre les quals cal destacar la pesca artesanal, l'agricultura (especialment el conreu de l'arròs) i diverses activitats com el turisme i la construcció. L'augment de la pressió que estan patint aquestes zones en els últims anys fa necessari 'un nou marc de gestió' per a fer front a les amenaces de pèrdua de biodiversitat, segons ha explicat la directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura.
És per això que el pla preveu la creació d'una junta rectora, representada per les administracions, ens locals i sectors socials interessats, que s'ocuparà de la gestió i el pressupost i que serà liderada per un director, nomenat pel conseller de Medi Ambient. En el termini màxim de dos anys, un cop aprovada la llei, s'haurà de presentat el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, i un any després, el Pla rector d'ús i Gestió (PRUG).
El calendari
L'avantprojecte està en exposició pública des de l'11 de juliol passat i es podrà consultar fins al 30 de setembre, el temps màxim per a presentar al·legacions. El Departament de Medi Ambient ha ampliat el termini en quinze dies perquè el que es vol és arribar al màxim de consens possible. Segons paraules de Baltasar, 'hi haurà tot el diàleg que necessitem' per tal d''afinar' les propostes. L'objectiu final, ha dit, és aconseguir una gran 'representació, conscienciació i recolzament social', i per això s'ha compromès a enviar els tècnics del departament per a explicar el programa 'a tots i cadascun dels municipis' que ho sol·licitin.
El conseller s'ha referit també a l''excepcional' riquesa d'aquest espai natural, conservada en gran mesura per les generacions passades que van endegar actuacions en aquesta línia.
Veus en contra
La voluntat de diàleg per part del conseller ha estat ben rebuda per bona part dels assistents a l'acte, la majoria dels quals eren alcaldes dels municipis. D'altres, però, han expressat en veu alta les seves reticències. El president de la comunitat de regants de Pals, Albert Grassot, ha explicat que tenen una reunió amb Medi Ambient el pròxim dijous per parlar de les al·legacions que han presentat, en concepte dels límits del parc, l'òrgan rector o la gestió de l'aigua. 'El que els demanem és que la distribució de l'aigua és ja prou complexa i posar-hi més impediments no ens facilitarà les coses', es queixava. Tot i això, esperen poder debatre aquests aspectes amb tranquil·litat.
Menys comprensiu s'ha mostrat el president de l'àrea de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericay, qui ha retret al conseller haver elaborat un projecte 'a esquenes' dels ajuntaments, ens socials i entitats locals. 'Nosaltres oficialment encara no en sabem res, ni el pressupost, i ja està l'avantprojecte sobre la taula', lamentava. Pericay ha explicat que també han presentat al·legacions al text i ha reiterat que ara per ara no entenen la necessitat de formar part del parc, perquè ja compten amb plans d'ajuts comunitaris fins al 2013. Posen com a exemple l'experiència dels Aiguamolls de l'Empordà, la qual valoren com a 'negativa' pels arrossaires, ja que després de 25 anys no hi ha un pla d'ordenació i hi ha espècies no autòctones que causen d'anys a l'agricultura.
