El vicepresident ha fet aquest anunci durant l'acte d'homenatge a Josep Irla (1874-1958), organitzat pel Govern al Palau de la Generalitat amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. El president del Govern, José Montilla, ha presidit l'acte on també ha intervingut el president del Parlament, Ernest Benach.
Carod-Rovira ha insistit que 'l'oblit d'Irla ha estat tant gran que ha costat anys fins que el seu bust ha estat al pati dels tarongers de la Generalitat'. Ha considerat que aquest fet, juntament amb l'exposició al Museu d'Història de Catalunya, un Trenta Minuts de TV3, i una Petita Història del president Irla per a infants i adolescents, han permès 'anar recuperant per alguns però també de descobrir per la majoria la robusta figura política d'un personatge tant excepcional com Josep Irla'.
El vicepresident ha recordat que tal com havia escrit el mateix Irla, va morir 'vell, malalt i pobre'. En aquest sentit, ha explicat que 'les despulles van ser fetes amb la mateixa senzillesa amb què va viure', i ha recordat que va ser enterrant en un sarcòfag de fusta de pi que va ser exposat al Saló de Sant Jordi de la Generalitat i després va fer 'un lent recorregut, arran del mar, fins al cementiri de Sant Feliu de Guíxols'. Ha justificat el nou mausoleu perquè el mateix Irla havia escrit sobre Francesc Macià que 'és bo que els pobles no oblidin aquells que més abnegadament els han servit'.
Montilla ressalta el tarannà discret d'Irla
El president del Govern, José Montilla, ha volgut destacar el 'tarannà discret' d'Irla. Ha dit que va ser una persona que 'no va cercar mai la notorietat, o el protagonisme gratuït' i tot i això va ser 'honest i rigorós i mogut per un ferm compromís amb Catalunya, convençut que d'un polític fins i tot en la més gran adversitat s'espera que mantingui la serenitat i el rumb de la nau que guia'. Ha prosseguit que era sabedor que 'hi ha un patriotisme profund que no necessita la sublimació permanent dels mots inflamats'.
Montilla considera que va ser 'conscient de la seva responsabilitat i respectuós amb els altres, disposat a treballar al servei del país fins i tot amb les circumstàncies més excepcionals, com les que els va tocar viure a ell i a tota una generació que veieren enderrocar pràcticament tot allò que havien ajudat a construït'. En aquest sentit, 'fou home de pau i de maneres tranquil·les, patí i lluità pel seu país i en un moment donat va creure que el seu deure era acceptar el risc de seguir representant Catalunya al més alt nivell conscient de la importància del seu gest, persuadit que valia la pena mantenir encesa la flama de l'esperança'.
Benach ha afegit que va ser una persona que 'mereix major reconeixement del que ha tingut fins ara'. Ha acabat amb unes paraules seves, que Irla va pronunciar en el seu discurs de presa de possessió com a president del Parlament de Catalunya, quan va dir que 'érem, som i serem republicans i catalanistes perquè som liberals, perquè és un sentiment de la nostra ànima que ens ha dut a sentir i a conèixer les necessitats del nostre poble. Ara mateix que encara tenim tants reptes col·lectius no oblidem les seves paraules i mantinguem viu el seu compromís amb les necessitats del nostre poble, mantinguem viu el seu llegat'.
