Phillipe Genty porta a l'escenari del Teatre Municipal de Girona, dins el marc del festival Temporada Alta, una nova versió del 'Voyageurs Immobiles' que va estrenar al 1995 i va fer voltar per tot el món durant tres anys. Un espectacle on el gest i el llenguatge oníric en són els protagonistes. Dins l'escenari fins a vuit intèrprets que actuen alhora que mouen titelles i s'hi barreja dansa, mim, malabars i efectes especials portar l'espectador a un viatge més enllà del temps i l'espai i on es reflecteixen les lluites, pors i alegries del món interior de les persones. L'espectacle, eminentment visual, es podrà veure el dijous 28 i el divendres 29 al Teatre Municipal de Girona.

'Voyageurs Immobiles' és un muntatge del 1995 que va estar dos anys de gira per tot el món -va passar fins i tot per la Villarroel de Barcelona- i que proposava un viatge per la història de la humanitat a través del paisatge de l'inconscient.

L'autor descriu que a l'espectacle actual s'ha donat un nou gir a les idees que ja estaven present en l'obra del 1995 buscant elements contemporanis. Segons Genty, el viatger protagonista transita a través dels seus paisatges interiors i, més tard, es reuneix amb un grup de set comediants i titelles per, progressivament, encarnar amb una 'humanitat inflada d'angoixes, d'icones, alegries i fascinacions'. Segons l'autor, que es fa acompanyar en la direcció per la coreògrafa Mary Underwood, l'espectacle serveix per recórrer el món junt a aquests personatges i els seus somnis 'recollits en els llocs més recòndits del planeta'.

Ambdós directors basen l'obra en un llenguatge visual que cerca la intimitat i recrear imatges familiars que captivin els espectadors i els transportin a diferents escenaris -oceans, glacials, deserts...- ajudant-se del mim, la dansa, els efectes especials i els malabars, entre d'altres. L'obra no té una línia argumental, segons explica un dels actors, Pierrick Malbranche, sinó que recrea el 'món Genty'.

El treball dels actors és en base a la improvisació i reconeixen que és complicat actuar alhora que manipules un titella. Malgrat la improvisació, reconeixen els actors que el resultat final és just la imatge plàstica que Genty té al cap. L'obra, segons un altre dels actors, Amador Artiga, no té un missatge al darrere sinó que cada persona que el veu pot tenir una sensació i fer una interpretació pròpia de cada escena.

Dalt l'escenari s'hi reuneixen set o vuit intèrprets i uns quants titelles que viatgen més enllà del temps i de l'espai amb les seves obsessions, lluites, vergonyes, pors, fascinacions, esperances i conflictes.