L'alcaldessa ha participat en la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament que tracta el Projecte de llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos. Pineda ha explicat que Salt té un 40% de població immigrada, la majoria d'origen marroquí o senegambià, i que existeix una demanda sobretot de religió islàmica, amb uns 7.500 seguidors potencials d'aquest culte. També ha destacat que en el municipi existeixen 'condicionaments legals' que dificulten crear aquests centres.
En declaracions a l'ACN, Iolanda Pineda ha explicat que a Salt hi ha un important nucli de població que segueix la religió islàmica i que actualment es fa 'difícil' donar sortida a la seva demanda de centres de culte, tot i que no es descarta si existeix un creixement urbanístic. A més, tenen els 'condicionaments legals' d'una normativa municipal que obliga a posar aquests locals en edificis aïllats, només per ús religiós i amb una superfície mínima de 200 metres quadrats.
L'alcaldessa també ha dit que aquests centres acostumen a estar dins dels nuclis urbans tot i que també es poden ubicar a la perifèria dels municipis sempre i quan siguin indrets 'dignes'. Pineda refusa posar-les en un polígon industrial, on no hi hauria problema de sòl, ja que sembla que 's'estigui amagant' quan considera beneficiós tant per la comunitat com pels practicants de la religió que es pugui conèixer el tipus de culte que es fa. En aquest sentit, l'alcaldessa ha dit que els centres islàmics 'creen por' per 'la temença al desconegut' a més de molèsties per les concentració en el carrer a les entrades i sortides de les oracions, o en el cas dels evangèlics, 'problemes de soroll'. Per això creu que cal 'molta pedagogia i mediació' davant de la població.
En la seva compareixença, Iolanda Pineda també ha demanat criteris 'comuns i objectius' en la normativa que reguli aquests centres de culte per tal que puguin aplicar-se en tots els municipis catalans, i que no hi hagi la diversitat existent ara per donar llicències. Considera que d'aquesta forma hi hauria més seguretat jurídica. A Salt hi ha, amb llicència, tres mesquites, una església de Filadelfia amb capacitat per a 115 persones, dos esglésies evangèliques, amb seguidors sudamericans sobretot, i sense llicència una església ortodoxa situada en una antiga capella catòlica, i dues esglésies catòliques.
A la Comissió també ha intervingut Enric Pardo regidor de sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona que ha expressat la necessitat de tenir una normativa que reguli tots els centres de culte ja que tots són llocs de pública concurrència i han de tenir regulats temes com riscos d'incendis, música en viu o restauració. Per això demanen a les persones que sol·liciten la llicència quin tipus d'usos donaran al local en el seu culte i així poder equiparar-los a permisos similars als de bars musicals o restauració, demanant insonorització en alguns casos.
Pardo també ha dit que si existeixen criteris comuns les confessions podran implantar-se 'arreu', sobretot en un teixit urbà ja que considera que instal·lar-se a la perifèria 'no és un bon model'. A més també reclama regular tots els cultes existents, inclús el catòlic, que té 'certa resistència a passar el tràmit de la llicència municipal' per evitar un tracte discriminatori amb altres religions.
A Girona hi ha una cinquantena de centres de culte dels quals hi ha 33 catòlics, sense llicències, una dotzena d'evangelistes, dels quals hi ha cinc amb llicència, tres musulmanes i després un ampli ventall d'altres religions com adventista o ortodox apostòlic, entre altres que tenen llicència i un dels testimonis de Jehova que no. Emili Pardo ha dit que la majoria dels que disposen de llicència la tenen adaptada a la seva realitat, per si fan música en directe, menjars o activitats paral·leles com entrega de menjar, atenció a drogodependents o comerç de roba usada.
En aquesta comissió també s'han tractat altres demandes municipals com la cessió d'equipaments municipals per a fer ritus i actes concrets, que necessiten molt d'espai per acollir la gent. A més també s'ha parlat sobre la titularitat del sòl on podrien estar ubicats els centres per si es pogués cedir terreny públic tot i ser entitats privades. També s'ha demanat més presència de la Generalitat per a solucionar diferents temes marcats en la normativa com les sancions o tancaments als locals que són competència dels alcaldes però no és necessari un dictamen tècnic.
