Una calorosa paraula d'ànims a canvi d'una encaixada infantil. Un munt de desconeguts que competeixen per a no guanyar i que corren sense que ningú els persegueixi. Un grapat més de gent fabulosa que voluntàriament prepara el terreny i tants i tants aplaudiments i somriures. Anar a la Garriga i tornar. I el caldo que et dóna la benvinguda.

La Mitja és, com tantes grans coses de la vida, una de les activitats col·lectives més estúpides i alhora fantàstiques que podem trobar. És fascinant.

Vaig llegir en una vinyeta esmolada que els granollerins després de Festa Major ja comencem a pensar en la Mitja. I potser és veritat i una mica penós i graciós aquest mirar-se el melic (ja en parlarem un altre dia). La meva proposta és que aquest any l'altre meitat de la Mitja l'anem a fer fora, i llestos.
Foto: Pau Farell