L'Ajuntament de Figaró-Montmany ha declarat el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) amb l'objectiu de protegir el conjunt i garantir la preservació dels seus elements amb més valor artístic.

L'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació és la responsable de l'informe preceptiu que justifica la declaració com a BCIL d'aquest santuari, destacant-ne com a valors principals ser un espai d'espiritualitat vinculat amb les peregrinacions i per la seva popularització com espai de trobades i excursions al llarg dels segles XIX i XX. L'estudi també remarca que es tracta d'un espai de gaudi de la natura, de festivitat i d'acollida de la comunitat, que sobrepassa els límits del municipi.

El santuari va edificar-se entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El conjunt està conformat per un temple, una casa i altres dependències annexes que s'adapten a la morfologia natural del terreny i presenten diverses alçades.

Històricament el santuari ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, tot i que, administrativament, pertany a Figaró-Montmany.

Tot i que l'espai va patir una important destrossa durant la Guerra Civil, que va significar la desaparició del seu impressionant retaule barroc, és notable l'important tasca de rehabilitació arquitectònica feta posteriorment, a la que se suma la recuperació de la vida religiosa del santuari per part de la comunitat benedictina des de 1973.