M. DE ROIG – paraules d’avui
Cia. Mariona Casanovas
Dijous: 25 de setembre a les 21.30h
Divendres: 26 de setembre i 3 d’octubre a les 21.30h
Dissabte: 27 de setembre i 4 d’octubre a les 21.30h
Diumenge: 28 de setembre i 5 d’octubre a les 19h
sinopsi
A través del pensament de la Montserrat Roig podem, encara ara, cercar de comprendre i dialogar amb els grans i petits esdeveniments que vertebren el nostre dia a dia. És per això que, els mots escrits ahir esdevinguin PARAULES D’AVUI, actuals i imprescindibles.
Amb aquest espectacle tenim l’ocasió de gaudir i fer nostre el pensament i les inquietuds d’una gran figura de les lletres del nostre país, com és la Montserrat Roig, alhora que ofereix una oportunitat excepcional per a donar-la a conèixer a les noves generacions de joves que de ben segur s’han de sentir molt propers a ella.
Fitxa Artística:
Autora: Montserrat Roig i Fransitorra
Intèrprets: Mariona Casanovas (actriu) i Emili Cuenca (músic)
Idea i format: Aleix Puiggalí
Dramatúrgia: Maria Manau
Direcció : Maria Manau i Frederic Roda
Bibliografia: Un pensament de sal,un pessic de pebre:dietari obert.
Edicions 62
Volem dedicar aquest espectacle a la Glòria Roig i a en Toni Cabello que, de maneres ben diferents però a parts iguals, han estat motors per a la seva realització i que, malauradament, no ens han esperat per veure’n l’estrena.
MARIONA CASANOVAS
· Companyia de Dansa durant 3 anys.
· Col·laboracions a vàries pel·lícules i series a TV2, Antena 3, etc.. entre d´altres :Psico Express, El Cor de la Ciutat, Laberint d´ Ombres, Els 7 Pecats Capitals, La Danza ,etc..
· Paper protagonista ( Helena ) a la Pel·lícula Quatre Quarts basada en el Llibre d´en Quim Monzó del mateix títol.
· En teatre : Martin Luther King
El despertar de la Primavera
Fosc de Lluna
EMILI CUENCA
· Obté el títol superior de guitarra al Conservatori Superior del Liceu, estudiant amb el mestre Sergi Vicente.
· Obté el títol superior de viola al Conservatori Superior del Liceu, estudiant amb el mestre Paul Cortese.
· Obté el diploma de professor de violí amb el Mètode Suzuki a Londres, dins del programa del British Suzuki Institute
· Membre fundador de l’ Orquestra de Cambra de Granollers
· Ha estat membre de l’ Orquestra de Cambra de l’ Empordà i del Conjunt Instrumental de Girona d’ entre altres.
· Actualment membre de l’ Orquestra de Guitarres de Barcelona
· Membre de diverses agrupacions de música de cambra
· Col·laboracions amb diverses representacions poètiques i teatrals.
· Actualment es professor i director de Centre d’ estudis musicals Ressò, ubicat a Alella.
Va anar així...
Vaig conèixer la Montserrat Roig la nit de l’estrena de la - Reivindicació de la senyora Clito Mestres –, l’única peça teatral que va portar als escenaris i que va ser escrita especialment per a la Glòria, la seva germana. Era al Romea un dilluns de juny del 1991 i el record més viu que em queda d’aquella trobada succeeix després, en un bar bohemi del raval, quan les dues germanes celebraven l’èxit en un ambient de complicitat i tendresa, enfilades dalt d’unes cadires i recitant, per als qui érem allí, un poema que de petites havien après per a declamar en família el dia de Nadal.
La força de la paraula escrita en la Montserrat sempre m’havia captivat, ja fos novel·la o assaig, però especialment m’atreia la sinceritat i el compromís amb que presentava la quotidianitat en el seu “...pessic de pebre” al diari Avui. Sempre nova, intuïtiva i suggeridora, no et deixava mai indiferent.
A la Mariona la vaig conèixer en un ambient prou diferent, quan des de l’Ajuntament de Barcelona vaig coordinar les primeres Jornades Municipals de Registres de Parelles de Fet. Era l’any 1996, el matrimoni encara no estava reconegut per a tothom que s’estimés i els que jugàvem a fer política municipal, des de les esquerres, contribuíem com podíem per a suplir aquesta i altres manques de drets fonamentals. La Mariona s’encarregava de la logística de les jornades... massa lluny dels escenaris era com un peix fora de l’aigua!
Anys més tard vaig retrobar-la, ara sí, festejant amb la seducció de l’escena. L’any 2004 va voler representar una obra meva -Fosc de Lluna- al Teatre de Ponent de Granollers. En aquella estrena vaig descobrir-hi l’actriu que havia d’assumir un projecte guardat en secret; ella seria el rostre, el gest i la veu, AVUI, d’aquella quotidianitat escrita amb la què la Montserrat va captivar-me a les hores.
A través del pensament de la Montserrat Roig podem, encara ara, cercar de comprendre i dialogar amb els grans i petits esdeveniments que vertebren el nostre dia a dia. És per això que en el treball dalt de l’escenari, la Mariona fa que els mots escrits ahir esdevinguin PARAULES D’AVUI, actuals i imprescindibles.
Aleix Puiggalí.
PROJECTE LLENAMÚ
Cia. CorCia Teatre
Divendres: 10 i 17 d’octubre a les 21.30h
Dissabte: 11 i 18 d’octubre a les 21.30h
Diumenge : 12 i 19 d’octubre a les 19
SINOPSI
Unes restes arqueològiques de gran valor han estat descobertes sota una antiga colònia industrial: la “Colònia de LLenamú”. L’Esteve Gasòliba, únic habitant que hi resta, no està disposat a marxar-ne per més ofertes que li faci l’Administració. El Senyor Pere Artigas, Director General de Patrimoni Cultural, s’encarrega personalment de les negociacions per tal d’arribar a un acord mitjançant la via diplomàtica. Aquesta circumstància el porta a visitar repetides vegades les abandonades instal·lacions de la Colònia amb la intenció de convèncer l’Esteve, però aquest es mostra intransigent. Davant d’aquesta situació, el polític, ajudat per la seva secretària, farà servir una obscura estratègia per desbloquejar l’afer.
EL DEBAT
En un espai escènic pràcticament nu i amb tres personatges, ens fem una pregunta: què és més important, recuperar unes pedres mil·lenàries o salvar la historia recent que està dipositada en la memòria d’un home? La resposta ens porta a una comèdia àcida, on comprovem que les ambicions polítiques passen sempre per sobre de les pedres i de les persones.
EL MOTIU
Un personal homenatge a les persones que van viure i treballar a unes microsocietats anomenades Colònies Industrials ja gairebé desaparegudes. Una mirada irònica a la classe política actual, a la hipocresia, a la ambició i a la falta de valors ètics.
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
ACTORS Marta Parramón
Cesc Pérez
Jordi Arqués
GUIÓ I DRAMATÚRGIA Xavier Boada
Joan Roura
AJUDANT DE DIRECCIÓ Lluís Jutglar
DIRECCIÓ Joan Roura
TÈCNIC DE LLUMS Toni Font
TÈCNIC DE SO Lluís Jutglar
CONSTRUCCIÓ ESCENOGRAFIA Arts-cenics
ESPAI SONOR Xef Vila
Lluís Jutglar
VESTUARI Marta Parramón
DISSENY CARTELL Peyu
PRODUCCIÓ EXECUTIVA Sergi Subirachs
Per + info: www.corciateatre.com
JAZ de Koffi kwahulé
Cia. Larna Teatre
Divendres : 24 d’octubre a les 21.30h
Dissabte : 25 d’octubre a les 21.30h
Diumenge : 26 d’octubre a les 19h
Conte urbà, faula poètica, recital musical, cant identitari, himne a la dona.
Una dona. Una ciutat. Un interrogatori. Una nota.
JAZ és un text modern, contemporani i universal. El quart món vist i viscut des de la pell de Jaz, una espècie d’àngel a l’infern,
una dona que ha estat brutalment desposseïda de la seva creença en la innocència i la bellesa del món.
Jaz és el seu nom. Potser té a veure amb la música. Potser no. Jaz no ho sap. No sap res més. Sempre l’han anomenat així.
Després de tot, potser Jaz no és el seu nom. Jaz pràcticament no parla d’ella. D’altra banda Jaz parla molt poc.
És per culpabilitat?
Però si Jaz no parla, la seva amiga parlarà per ella.
Què sabem de Jaz?
Que és bonica com un lotus. Que viu entre la plaça Blau de Xina i el carrer Groc d’Ou, entre els lavabos públics del barri i
l’habitació de criada.
Podem anomenar a això viure? O potser és més aviat ser invisible? Però ser invisible als ulls del món no evita en canvi la mirada predadora de l’home, el desig de muntar, el desafiament....
Jaz és el seu nom. Però què en sabem d’ella?
L’escriptura poètica de Koffi Kwahulé es fa magníficament paraula carnal, per dir i evocar aquests “cossos innocents on el món ve a inscriure’s amb tota l’amplitud de laseva violènc ia” i fer de Jaz, un espectacle de bellesa, de finesa, i d’emocions. Al fil del seu recital és dibuixa el món de Jaz: una ciutat sinistra i mítica; la seva amiga tan bonica com per despertar els morts; l’home amb mirada de Crist...
Les més belles flors de lotus creixen entre els excrements.
En una llengua carnal i tallada a ganivet, Koffi Kwahulé proposa en aquest monòleg
una exploració sensitiva del nostre món urbà i de la seva animalitat.
“Amb Jaz, l'aposta és clara : escriure un text que, sense necessitar música en el sentit propi, fos en ell mateix jazz.
Abans, buscava una història, un tema, i escrivia. Avui, per a Big Shoot, P’tite Soullillure o Jaz, parteixo d'un embrió
d'història. No sé, ni tan sols després d'haver-los escrit, quins en són els temes. Ja no puc dir: això parla de tal o tal
cosa. Simplement, sentia que havia de prendre alguna cosa d’ un extrem i dirigir-me fins on això em pogués portar”.
Koffi Kwahulé
MERITXELL MANYOSES
Diplomada en Comèdia de l’art a la SIAC ( Italia)
Diplomada en Interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona
Curs de tècnica Stanislawsky, Col·legi del Teatre, prof. Boris Rotenstein.
Curs d’Estudi d’Escenes per Atrium Estudi.
Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Actriu i ajudant de direcció a Tres sombreros de copa. Dir: Víctor Alvaro; Teatre Alegria ( Terrassa)
Actriu i ajudant de direcció a La Strada. Dir: Xicu Masó. Teatre Romea.
Actriu a Pim, Pam, Pum. Dir: Montse Bonet. Menció especial del jurat a la Mostra de Teatre de Barcelona.
Actriu i cantant al musical Sweeney Todd. Premi Guineueta al Millor espectacle teatral.
Professora i coordinadora de l’Aula de Teatre Musical de l’Associació Musical Aula de So.
MIREIA TRIAS
Postgrau en Gestió cultural a la UOC.
Diplomada al CNSAD ( Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique de Paris).
Diplomada al Col·legi de Teatre de Barcelona.
Cursos d’Entrenament Actoral i altres monogràfics per Atrium Estudi.
Actriu a Antigona ou la pitié, de Garnier. Dir. Nada Strancar.
Actriu a Les frères enemis, de Racine. Dir. Nada Strancar.
Actriu a Medée Materiau. Direcció: Daniel Mesghish.
Direcció i actriu de Contando Cortázar. (sobre Julia Cortazar)
Direcció de Miquel Martí i Pol; Encara seré lluny. Lectura dramatitzada de poemes i prosa de Miquel Martí i Pol.
Ajudant de direcció de 5 noies que porten el mateix vestit. Dir. Jordi Mesalles. ESAD.
Professora de Teatre i gestora cultural de lassociació Forn de teatre Pa’tothom.
RAIMON MOLINS
Actor i Director. Format a Barcelona, al Col·legi de Teatre de Barcelona. El 1993-94 complementa la seva formació a Paris amb el professor del Conservatoire de Paris, Pascal Decolland i professors del Théâtre National de Bretagne (TNB) com Françoise Bette o Jean-Paul Wenzel. Com a actor ha treballat al Teatre Lliure en produccions com Enemic de classe, Fashion Feeling Music, Els Bandits, Salvats, L’hort dels cirerers o Backlot Sessions (Josep Mª Mestres , Lluís Homar, Lluís Pasqual, Txiqui Berraondo-Ferran Carvajal).
També ha treballat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en les produccions de Solness, el constructor, La filla del mar o Món Brossa(Josep Mª Mestres, Franco di Francescantonio, Carme Portaceli), amb la companyia Anglesa Heightened Reality
a Londres en la producció anglesa d’Ay! Carmela (Riverside Studios, London).
En el teatre privat ha treballat en produccions com el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare al Teatre Borras, Principal, Festival Shakespeare Sta. Susanna, Tàrrega, així com en Dalirium (Gira catalana), Les Precioses Ridícules, IQ-100 al Poble Espanyol, etc.
Com a director ha dirigit El poema de Nadal (Espectacle teatre-dansa) gira per Catalunya i Barcelona, Treball d’amor perdut a la Quadra Nova d’Hostalets de Balenyà, Perdida en los Apalaches a l’Artenbrut i posterior gira per Catalunya i Espanta (Subvencionat pel Ministerio de Cultura), al Setembre del 2007 dirigeix Follia d’amor de Sam Shepard subvencionat pel Govern d’Andorra.
Paral·lelament segueix una formació continuada de música, violí i d’estudis de Literatura a la UB.
Ha exercit de professor al Col·legi de Teatre de Barcelona i ha col·laborat amb l’Institut del Teatre de Barcelona, el Gran
Teatre del Liceu i la UB.
És fundador del projecte ATRIUM (www.atrium.cat).
PEDRA DE TARTERA
Cia. Boira Teatre / Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d’Osona
Divendres: 31 d’octubre a les 21.30h
Dissabte: 1 de novembre a les 21.30h
Diumenge: 2 de novembre a les 19h
Deia Joaquim Vilà i Folch: “Volíem entrar en els viaranys del pensament de la Conxa, poder traduir escènicament la boira espessa que avançava cap al cervell i d'allí passava al cor i me'l deixava gelat i a les fosques, la seva alegria boja, el seu no em sentia d'aquest món, poder anar des de la sensació de viure amb l'ai al cor, d'anar com si caminés de puntetes fins a la de saber que ben segur que t'has convertit en una vella inútil”. Seduït per l'excel.lent novel.la de Maria Barbal, Vilà i Folch va bastir una dramatúrgia plenament vigent, respectuosa amb el text original, un homenatge a la paraula. Així ho hem entès i així ho presentem, amb aquella mica de nosaltres que sempre posem en cada cosa que ens passa.
Pedra de tartera, basada en la novel.la de Maria Barbal, és l'obra que va triar la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre per presentar, com fa anualment, a la Trobada de Grups Amateurs de Teatre d'Osona 2008. En aquesta vuitena trobada, els autors contemporanis conformaven un eix temàtic que va influir en diversos actes.
El muntatge teatral de Pedra de tartera crec que és, en realitat, un monòleg a cinc veus de la Conxa, la dona protagonista de la història. Una dona de pagès, del Pallars, que des de la vellesa evoca tota una vida de feina, amor, patiment... sense estridències, sense heroïcitats, amb la quotidianitat que la majoria de persones vivim la nostra existència. Però amb la bellesa de les paraules de Maria Barbal i la poesia de les coses petites, dels costums arrelats. I, sobretot, de la llengua. Crec que aquesta obra constitueix un homenatge a la llengua; la possibilitat de reclamar, una vegada més -mai en seran prou- el respecte que el català es mereix, necessita. Em rebelo contra la pèrdua de tanta riquesa de vocabulari i m'admiro constantment de com un país tant petit té tantes maneres de d'anomenar les coses. Des de petita -tinc arrels llunyanes al Pallars- he anomenat pipiripips a les flors vermelles que quan ve la calor, taquen els camps de blat. Quan em vaig traslladar a Osona, vaig descobrir el noms de roselles i gallarets, mentre els osonencs em sentien, divertits, parlar dels pipiripips. Maria Barbal en diu peperepeps a la novel.la, i he comptat fins a vint i una formes d'anomenar-les segons el lloc, i segur que n'hi ha més. Un tresor. Pel que fa a la pronúncia no tenim el parlar dels pallaresos, ni pretenem utilitzar-lo. Creiem que respectem molt més el llenguatge si fem servir la nostra manera de pronunciar habitual, sense voler fer imitacions que serien postisses.
Finalment hem de dir que aquest any la Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre ha decidit de posar nom al grup teatral encarregat de realitzar aquest muntatge. Anualment, la Coordinadora tria un director professional que agrupa un seguit d'actors i actrius de diferents grups amateurs de teatre per fer l'obra corresponent. Això dona una bona oportunitat a un grup de gent de conèixer formes diverses de treball, altres actors i actrius, d'enriquir-se en definitiva. Ara, aquests grup variable, extens, que aglutinarà també altres projectes de la Coordinadora, es dirà Cia. Boira Teatre.
FITXA ARTÍSTICA
Obra: Pedra de Tartera, de Joquim Vilà i Folch, basada en la novel·la de Maria Barbal
Grup: Cia. Boira Teatre
Actrius: Dolors Bonay, Mariona Prat, Mariona Grané, Laura Sitjà.
Acordionista: Montse Codina
Música: Joan Alavedra, Frederic Mompou
Disseny llums: Joan Serra
Construcció escenografia: Josep Espuña, Joan Serra, Jaume Serra i Xevi Morera
Construcció vestuari: Anna Grau
Fotografia: Àngels Parareda
Producció: Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre d'Osona
Disseny escenografia, vestuari i direcció: Montse Albàs
