Demà dissabte se celebra a Caldes de Montbui la festa de l'Escaldàrium, una de les tradicions més singulars i arrelades de la població. Es tracta d' una festa construïda sobre la llegenda que el foc i l'aigua un dia es van unir a l'infern per crear l'aigua termal i, sobre l'aigua termal, construir la vila.

L'Escaldarium és fruit de la barreja metafòrica de foc i aigua que el Ball de Diables de Caldes atribueix a l'aigua termal. Danses i músiques originals sota castells de foc i mànegues d'aigua animen als visitants a deixar-se endur per l'espectacle diabòlic de la colla. La plaça Font del Lleó és l'escenari anual d'aquesta festa integrada per una pirotècnia espectacular i peces de música exclusives i en directe que embolcallen la perversa diversió que ens ofereix el Ball de Diables.

Actes als carrers del Nucli Antic de Caldes:

17.00 h Conte infantil del Termaliot
17.30 h El salt de les Bruixes
18.00 h Invocació
18.30 h El bram de la Quimera
19.00 h Ceptre de foc
19.30 h Tempesta
20.00 h L'orgia del foc i l'aigua
A la plaça 11 de Setembre:
21.00 h Sopar escaldat
A la plaça del Lleó
24.00 h Escaldàrium

La llegenda

Rumors, brogits... males llengües parlen d'uns rituals prohibits que lliguen l'Infern amb la Terra i el foc amb l'aigua: ESCALDÀRIUM. Any rere any, durant la primera quinzena de juliol, la gent es congrega als voltants de la termal Font del Lleó, espantada però encuriosida i excitada, esperant el Termaliot, el culpable de totes les forces que s'han de desencadenar.

Els rituals comencen. Les bruixes inicien els seus salts embogides en malignes riallades, crits i innombrables conjurs cap al mascle cabró. Però una força sobrenatural en forma de tempesta irromp, sobtadament, amb la intenció d'arrossegar amb ella perversió i vici. És només una victòria curta. El mal ja s'ha desfermat i res no el podrà aturar. Les portes de l'Infern s'obren, i Llucifer i Diablessa prenen el poder sota un pal•li de foc majestuós per invocar la bèstia que duu a dintre la font termal.

De sobte, el fum embolcalla una temible ombra, vomitada des de l'Infern: Godra, la quimera de Caldes, pren la plaça i corromp tot el que troba al seu pas. Altre cop, però, l'aigua intenta enviar tots els mals als confins pregons de la Terra, d'on han sortit. Però és en va. Les forces diabòliques tornen a aixecar el cap. Pausadament omplen la plaça i en clar vassallatge a la ferotge fera encenen un ceptre de foc. En un últim intent desesperat, l'aigua brolla com una tempesta violenta. Però ja és massa tard per evitar que el foc revifi.

I en una orgia pandemònica fructificarà l'estranya simbiosi que en aquesta plaça unirà el foc amb l'aigua per sempre més. Termaliot haurà vençut.


Història de la festa

El Ball de Diables de Caldes de Montbui sempre ha tingut la vocació d'anar més enllà de les activitats que li són tradicionals i ser present en més àmbits de la cultura local. Aquest esperit va ser el primer impulsor de la Festa del Foc i l'Aigua: l'homenatge particular dels diables calderins al fet termal, que és el veritable eix vertebrador de la història del poble.

Al llarg de les set edicions que s'han fet, la Festa del Foc i l'Aigua ha anat evolucionant a partir d'aquest concepte inicial fins adoptar una forma definitiva: l'acte té lloc a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui a mitjans de juliol i consta de set danses, quatre de foc i tres d'aigua, alternades; en les de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels diables, que en cada dansa utilitzen diversos muntatges pirotècnics dissenyats específicament; en les d'aigua, els participants ballen sota el raig de potents mànegues.

Tot plegat està amenitzat per una música interpretada en directe per una orquestra de músics i composta expressament per la festa. Entre ball i ball, els timbalers dels diables fan retronar els seus instruments per tota la plaça, acompanyats d'espectaculars efectes lumínics. La celebració ofereix als participants una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual i d'eufòria col•lectiva realment impressionant.