Des d'aquest divendres, 25 d'agost, i fins al 15 d'octubre, la Sala d'Exposicions Temporals del Museu de Granollers acollirà l'exposició "ON SÓN LES DONES? espais femenins a l'art català dels segles XIX i XX'', que ofereix la possibilitat d'una nova lectura sobre la representació femenina. S'hi ha plantejat una ordenació temàtica de les obres, que situa la figura femenina com a coprotagonista de la història social, cultural i econòmica contemporània i en tasques associades a la producció, la salut, la sociabilitat, el ritual, la instrucció i la creació, entre d'altres. S'hi mostren dones de diverses classes socials i en diferents etapes de la vida, amb activitats i escenaris diversos i compartint l'espai amb altres personatges.
Aquesta exposició és el resultat d'una selecció d'obres representativa del
conjunt artístic dels museus locals catalans. La producció i la coordinació
han estat a càrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de
Barcelona, en col·laboració amb la Xarxa de Museus Locals.

L'any 2004 la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, amb la
col·laboració de tretze museus amb col·leccions d'art, inaugurava la
primera exposició conjunta, "La Finestra Oberta. Paisatgisme català,
1860-1936", itinerant, fins ara, per una dotzena de municipis. Els vint
museus que participen en l'organització d'aquesta segona exposició, ''ON SÓN LES DONES? espais femenins a l'art català dels segles XIX i XX'' tornen a plantejar-se els reptes d'afavorir el coneixement de les col·leccions
locals d'art, en especial, d'aquelles obres d'interès artístic o històric
que no s'exposen habitualment al públic, perquè no formen part del discurs
permanent del museu, circumstància que les condemna sovint al
desconeixement o a desvalorar-les. I tornen a apostar pel treball en
col·laboració per transcendir el seu àmbit territorial i participar
activament en l'elaboració de nous discursos que facilitin noves lectures i
noves reflexions científiques sobre el patrimoni que conserven.
(...) Fins fa pocs anys, l'estudi de la presència o absència de les dones
en les manifestacions artístiques de totes les èpoques era una qüestió
pràcticament oblidada en la historiografia de l'art. No és fins a la dècada
dels anys seixanta del passat segle XX que començaren a publicar-se alguns estudis que s'apropaven al coneixement de la dona com a creadora o artista, com a musa o inspiradora o com a objecte d'art. Darrere d'aquesta inquietud hi havia la preocupació feminista que volia conèixer la història real de les dones, però també hi van jugar un paper determinant les dones artistes en actiu, que necessitaven validar la seva professionalització. (...)
L'exposició (...) pot ser una contribució dels museus locals a la reflexió
sobre qüestions que, fins ara, han estat inèdites en la museografia
catalana.