El turó de Tagamanent, amb l'església de Santa Maria al cim. Foto: NacióGranollersLa Diputació de Barcelona ha confirmat aquest divendres que un equip de restauració ha descobert les restes del castell medieval de Tagamanent, tal i com va avançar a Ràdio Silenci l'alcalde del municipi, Ignasi Martínez. Els treballs que ha engegat la Diputació al turó de Tagamanent per recuperar el conjunt monumental han obert la porta a la hipòtesi que el castell, fins ara de localització desconeguda, "podria trobar-se emmascarat en les parets de la rectoria i de l'església de Santa Maria".
La Diputació subratlla que els treballs duts a terme fins a dia d'avui "permeten donar credibilitat a la hipòtesi que el castell de Tagamanent es troba emmascarat en les parets de la rectoria i de l'església de Santa Maria, i qui sap si en algun altre indret del turó, encara per estudiar amb mètode arqueològic". Si la recerca confirma aquesta hipòtesi, augmentarà sens dubte el valor històric i arquitectònic del turó, que es consolidarà com un lloc emblemàtic del Vallès Oriental.
Un castell dels segle X
Dalt del turó de Tagamanent resta dempeus l'església de Santa Maria que, malgrat tenir origen al segle X, ofereix, fonamentalment, l'aspecte d'un temple gòtic del segle XIV. I aquí i allà resten murs de l'antiga rectoria i de la també antiga casa consistorial, el cementiri parroquial i algunes parets d'una casa i un hostal. Però l'antigor del conjunt es remunta, almenys, al segle X, que és quan per primer cop el castell de Tagamanent apareix en la documentació (l'any 945).
L'actuació portada a terme fins ara per la Diputaci, s'ha centrat en dos punts bàsics. D'una banda, el desenrunament dels espais exteriors d'accés al temple i de l'interior d'alguns dels edificis que formaven part d'aquell nucli que va restar abandonat poc després d'acabada la guerra civil. De l'altra, la consolidació de les parets i un mínim condicionament d'aquests espais per millorar l'accés i el recorregut pel conjunt monumental. Per últim, la reparació puntual de l'església, propietat de la Diputació.
Monument Històric d'Interès Nacional
El desenrunament de l'interior de la casa rectoral amb control arqueològic ha posat de manifest la importància d'allò que estava colgat sota la runa: tota la planta baixa fins a arribar pràcticament al primer pis, en la qual es van definint murs i estances dels segles XVI al XVIII. "Però el que potser és més rellevant des del punt de vista històric és la constatació que alguns d'aquests murs pertanyien al castell o a l'antiga sala comtal, i que segurament es remunten al segle XI", subratllen des de la Diputació.
Si el que s'ha trobat ara formant part de la casa rectoral és la sala comtal, amb cisterna pròpia inclosa, es pot afirmar que el castell de Tagamanent, declarat Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional l'any 1949, quan encara se'n desconeixia la ubicació exacta, ja comença a tenir entitat física i els seus murs, o una part d'ells, es perfilen de manera inequívoca. "La continuació dels treballs de desenrunament i els resultats de la recerca acabaran de donar-nos-en la clau i l'abast del monument medieval", sentencien els especialistes de la Diputació.
