Els Manel en concert, en una imatge d'arxiu. Foto: Rastres (Raül Duque i Gerard Garcia)

Èxit total i ple sense precedents. Així pot resumir-se el concert que Manel ha ofert aquest divendres a la sala NAUB1 de Granollers. Ni la pluja, ni el futbol, ni el col·lapse predictible dels instants inicials han pogut entelar una nit que ha situat la sala de Roca Umbert al mapa català i, també, a l'orbita de molts granollerins que encara no la coneixien.

Un ambient curiós format per gent guapa, hipsters i massa pocs vallesans ha reivindicat que la NAUB1 existeix i que també pot gaudir de nits memorables. La sala, un equipament de primera de grans prestacions tècniques, ha estat plena com mai aquest divendres, amb les dues barres en acció, amb presses, seguretat, descontrol i gran expectació.

Uns Manel més continguts i rodons
A l'escenari, com a regal, un assaig general vestit de concert, amb uns Manel més continguts, més rodons i més conscients de tenir entre mans un espectacle d'envergadura i que genera instants de mística inusuals. Potser ja no sonen tan frescos, però de l'esclat de la descoberta han passat a consolidar un so i una execució gairebé perfecta. Tothom sap el que fa i tot sona bé i a lloc. De fet, Manel és un grup que el directe amplia, tal com demostra 'Ves, bruixot', primera cançó de la nit.

Li segueixen un repertori basat en el seu tercer disc, "Atletes baixin de l'escenari", per on destaquen la calidesa d' 'Ai, Yoko' i l'èpica de 'Teresa Rampell'. Pel mig, grans èxits com 'Boomerang', l'èxtasi de 'Benvolgut', 'El gran salt' o 'Ai, Dolors', en un set list que posa el llaç a una gran nit de música i a una gran setmana de la NAUB1.

Ara sí que, amb l'embranzida tan potent d'aquest esclat de so i passions, dependrà de tots plegats que la música no s'aturi i que no torni, de nou, el dia a dia al qual ens hem acostumat. Manel reivindica una sala com la NAUB1 i ara és el torn que la sala agafi el testimoni.