Foto de Teatre i Literattra: La Caterina i el Claudi Foto: Arian Botey Prat

El projecte Teatre i Literatura és una aportació dels professionals de les arts escèniques al món de l’educació, creat per Frederic Roda i pel Teatre de Ponent i coordinat i distribuït per l’Associació Cultural entre Instituts de Secundària. Està considerat com una important ajuda i suport als professors de català i castellà de batxillerat, tant pel que fa a la literatura com a la llengua. El projecte és doncs engrescador, a més d’extremadament útil per apropar el jovent al teatre.

En aquest cas vaig poder veure el treball 'Tot assajant el Cafè de la Marina', basat en l’obra de Josep M. de Segarra, que recentment es va poder veure completa al Teatre de Ponent representada pel grup Quatre per Quatre, i que ja s’havia estrenat al teatre Auditori el 2012.

Una versió reduïda i intel·ligent
Calia reduir la versió completa, en la qual intervenen 19 actors i té una durada de dues hores, per poder portar-la a “mides” més accessibles i adients a les necessitats del projecte. I la solució per adaptar-la ha estat ben pensada. En una interessant dramatúrgia de Jonay Roda es presenta com un assaig de l’obra i amb aquesta excusa, el director (el propi Frederic Roda, que realment ha dirigit l’adaptació) va explicant fins a cert punt l’argument per fer comprensibles les escenes seleccionades.

I així poder assistir a alguns monòlegs i escenes, especialment aquelles en què hi intervenen la Caterina, una brillant i sens dubte excel·lent Laura López; el Senyor Bernat i el Claudi, ambdós papers representats per Agustí Sanllehí; i el Libori, l’amo del Cafè, amb Miquel Noguera de Quatre per Quatre, l’actor que representa també aquest paper en la versió completa. Tot això arrodonit per un decorat simple i eficaç I un bon muntatge de luminotècnia a càrrec de Marc Martín.

Així podem seguir perfectament l’argument de l’obra: una espècie de triangle entre Caterina, el Claudi, el pescador que realment estima, i el senyor Bernat, el candidat a espòs, que interessa pel benestar econòmic que representa per la Caterina, tot i que no l’estimi, i també pel Libori, que veuria així garantit el seu futur. Feliçment, però, aquest futur resta igualment garantit pel final feliç que proposa l’obra. Caterina es casa amb Claudi i tots dos asseguraran la continuïtat del Cafè de la Marina.

Entendre el teatre i també la vida
El resultat, un apropament molt acurat al teatre clàssic, que permet no només conèixer l’obra de Segarra, sinó també conèixer el llenguatge prou especial que va utilitzar per aquesta obra, per un costat pel que fa a la parla dels pescadors empordanesos, farcit de expressions locals barrejades de noms de peixos i de les tasques dels pescadors, i també al curiós idioma inventat per Segarra i que és el francès barrejat de català que parla el senyor Bernat, que ve de Banyuls.

I també per entendre la vida com es produïa als anys 30, i el valor de l’autor de portar a l’escena un cas d’avortament amb l’únic càstig de la crítica de les llengües viperines d’alguns dels habitants del poble, però amb final feliç. Un treball molt didàctic, sobretot per completar el que els alumnes han estat realitzant sobre aquesta obra.

En acabar la representació es realitza un col·loqui amb els actors i directors que perfila encara més els aspectes didàctics del projecte. En aquest cas es va poder escoltar una idea divertida: Si s’escrivís 'El cafè de la Marina 2', segur que la Caterina plantaria el Claudi i s’espavilaria sense necessitar d’ajudes masclistes, ni Libori, no Claudi ni, evidentment, senyor Bernat. En resum, un magnífic treball de Teatre i Literatura que cal tenir en compte.

Teatre i Literatura: Tot assaijant El Cafè de la Marina. Centre Cultural de Granollers, 29 de novembre de 2013.