Jaume Travé, veterà veí de Corró d'Amunt, ha reposat una placa de carrer del segle XVIII. A la façana de la seva casa, a Cal Ferrer, hi havia una placa que posava Caserio de la Sagrera i datava, aproximadament, del 1700. Aquesta placa es va treure a principis dels anys 50 i aquest diumenge Jaume Travé estrenava una còpia exacta de l’antiga placa que durant la seva infantesa havia vist a la façana de casa seva. L'alcalde de les Franqueses del Vallès, Francesc Colomé; la regidora de Cultura, Educació, Infància i Joventut, Rosa Maria Isidro; i el regidor d'Esports, José Ramírez, van felicitar en Jaume per la seva iniciativa i voluntat de recordar i donar a conèixer la història del país.

Tal i com explica en Jaume la col·locació de la placa podia correspondre a l'època en què Catalunya estava dominada pels francesos. La idea de constituir sagreres pertany al benedictí Abat Oliva (971-1046), que al segle XI va ser un dels màxims impulsors del moviment pacifista de Pau i Treva de Déu. Aquest moviment social sorgia com a resposta de l'Església i dels pagesos a la violència a la qual estaven sotmesos per part dels nobles. Abat Oliva i d’altres personalitats eclesiàstiques van veure la necessita de protegir la població de les cruentes i constants lluites entre senyors feudals. Així, una de les solucions van ser les construccions de sagreres: un espai de 30 passes al voltant dels edificis religiosos en el qual les persones, animals i béns que s'hi trobessin quedarien a resguard de qualsevol agressió externa.

Diversos municipis de Catalunya tenen algun barri o carrer pròxim alguna parròquia amb el nom de Sagrera. Per exemple, tant a Corró d'Amunt, (al carrer d'en Jaume) i al voltant de la parròquia de Sant Mamet, com a Corró d'Avall, a l'entorn de la parròquia de Santa Eulàlia, el barri es diu la Sagrera.

La placa recuperada per Jaume Travé, de Corró d'Amunt. Foto: Aj. les Franqueses del Vallès