Els granollerins tenim coses estúpides i estupendes. Una d'elles és que sempre tenim la nostre ciutat a la boca. Ja sigui per a criticar-la (la gran majoria) o per cantar-ne les virtuts (en menor mesura). A vegades, quan ens passem una temporada fora de casa, fins i tot per a enyorar-la.

Una cosa semblant passa quan visitem nous indrets, nous pobles, noves ciutats. Acostuma a passar que hom filtra tot el que veu amb les mesures conegudes. Així doncs, és fàcil de veure als granollerins mirant els llocs que visitem en viatges o de vacances, amb Granollers com a mesura.

Que si "aquesta plaça fa com a mínim 5 porxades", que si "aquest poble no té ni la meitat d'habitants que Granollers i mira que és bonic" o "això ho fas allà i no hi ve ningú"... fins i tot agafant idees: "això a Granollers podria funcionar".

El fet és que, ens agradi o no, la ciutat també ens configura la mirada i, per tant, la identitat. Granollers no és només on vivim, sinó també el que som. I això, quan viatgem, ens ho enduem amb nosaltres.

Foto: Pau Farell