La nova Plaça de la Vila de Sant Esteve és plena de gom a gom. La Plaça comparteix decoració de garlandes amb llaços grocs, imatges dels polítics empresonats i el gran rètol de “Llibertat presos polítics”. Tot és a punt. És un vint-i-set de maig i, per l’època, no tocaria ballar gitanes, però els petits i joves dansaires assagen durant tot el curs i és a finals de maig que mostren allò que han estat treballant durant tot aquest temps. Les mestres, dones esforçades i coneixedores de l’art de la dansa, han estat preparant la ballada amb molta competència i dedicació. Els balladors i balladores van de tres fins als dotze anys. La composició dels grups és per edats en un ordre rigorós que va in decrecendo a mesura que avança l’edat. La Plaça és a punt, la música enllaunada i els músics en directe, novetat d’aquest any, sonaran per tal que els dansaires puguin fer les seves evolucions seguint el compàs de les músiques. Músiques i balls ben diversos i alguns de molt antics com ara el “Ball de l’Ós” o el “Ball de la civada” o “El ball de bastons”. D’altres amb uns ritmes mes actuals, “Boleros”, “Inana” de l’Elèctrica Dharma o “Quan surti l’alba” dels Catarres. I moltes mes. La primera música i el primer ball serà el “D’homenatge a en Joan Serra”, mort fa cinc anys i figura cabdal en la recuperació del ball de Gitanes a Sant Esteve i comarca. Pares i mares, avis i àvies i demés familiars i públic estan expectants per veure i gaudir del desenvolupament de la ballada. Els primers a sortir son els mes menuts de tres anys i després aniran sortint la resta de grups, els de quatre, cinc, sis fins arribar als mes grans, compost per un grupet de quatres noies que fa goig veure-les ballar. S’aniran barrejant danses i edats. Mes noies que nois. On són els nois? Possiblement fan d’altres activitats. Potser handbol de molta tradició a la comarca. Els recuperarem quan passin els anys i gaudeixin novament del Ball de Gitanes.
 
Aquesta activitat aplega nens i nenes de Sant Esteve i fa poble. El que ofereix la ballada és fer una activitat nostrada i gaudir-la mentre es balla. És aquí quan trobo a faltar alguns infants del poble de pares vinguts d’arreu. Molts ja nascuts aquí. A Sant Esteve  hi ha veïns d’ Ucraïna,  Romania, Rússia, països del Magreb, Amèrica Llatina. Potser d’algun altre lloc. No participen en aquesta ballada i tampoc en gaires activitats que es fan al poble. A les trails infantils i d’adults que s’han realitzat fa uns dies, al cineclub, als sopars, a les xerrades, a les festes de poble... I em sap greu perquè ells i elles també són poble i, si hi participessin, tindríem l’oportunitat de conèixer-nos mes i faríem mes pinya i mes comunitat. Què és el que els atura? Mandra o por a no ser acceptat? Ara mateix s’ha engegat  un projecte interessant i innovador a Sant Esteve amb la voluntat d’aplegar a tothom. Es tracta de definir i gestionar l’espai de les escoles Velles de Sant Esteve com a centre neuràlgic de la cultura i de les arts amb projecció al Baix Montseny i comarca. És una gran oportunitat. A tal efecte s’ha creat una Taula de Cultura per endegar el projecte. Un dels punts de la Taula diu així: “Volem reinventar la dinàmica cultural de Sant Esteve, amb especial sensibilitat vers l’experimentació, investigació i qüestionament de la realitat present i donant visibilitat i potenciant la participació de col·lectius poc presents en la vida cultural del poble”.  Ho aconseguirem? El repte el tenim i dependrà de l’habilitat i l’empatia de tothom per tal que construïm quelcom que sigui de tothom i per a tothom.