Fa una mica més d'un mes, Alba Barnusell assumia l'alcaldia de Granollers després de l'històric adéu de Josep Mayoral. Amb cert marge per fer un primer balanç, respon a NacióGranollers sobre com veu la ciutat, com afecta la guerra a Ucraïna i la crisi econòmica la capital del Vallès Oriental i quins camins creu que ha de seguir la localitat pel que fa als reptes del medi ambient, mobilitat o habitatge.


-Porta una mica més d'un mes com alcaldessa de Granollers. Com definiria aquests dies?

-Com estava previst. Tot en marxa i la ciutat segueix endavant. Ha coincidit amb l'obertura que estem vivint per la millora de la pandèmia i, per tant, amb un esclat social, cultural i esportiu dels granollerins i granollerines.

-Com és això de ser la successora de Josep Mayoral? S'ho esperava?

-Quan arriba el moment del traspàs jo ja portava temps amb Mayoral. Agafo el relleu seguint els seus passos i amb el mateix projecte de ciutat. Tenim uns compromisos adquirits l'any 2019. Tinc una nova manera de fer i una nova mirada, però és que som persones diferents. Ho afronto amb ganes i il·lusió.

-Recorda quan li diu que plega?

-Quan vas de número dos, i per tant ets tinent d'alcaldia, saps que en algun moment l'assumiràs en funcions o accidental, ja sigui per absència o vacances. Ja ho havia fet. I sabia que podia passar. Portàvem setmanes parlant-ne pels motius que ell ja va donar en roda premsa. Ho havíem treballat i era un tema que sempre està present en el meu imaginari. No va ser cap moment concret, però a inicis d'aquest anys ja em va explicar les circumstàncies.

-És molt diferent ara l'alcaldia amb vostè de batllessa?

-L'agafo amb una ciutat i uns projectes ja en marxa. Però amb poc més de quatre setmanes ho hauria de dir la gent, si hi ha canvis. Crec que els canvis són de mirada i de fer, no d'accions concretes. Ja hi seran més endavant i ja es veuran resultats al carrer.

[blockquote]"Crec que els canvis són de mirada i de fer, no d'accions concretes"[/blockquote]

-Com veu la ciutat?

-En un bon moment. I preparada pels reptes que ens venen i també pels moments incerts i complexes. Fa tres mesos sortíem d'una pandèmia i una crisi sanitària, social i econòmica, o almenys estàvem començant a saber com estabilitzar-ho. I ens trobem una guerra que afecta també a nivell local, amb uns augments dels preus i costos que notem tots. També les empreses. I l'Ajuntament, clar.

-En quin sentit?

-Hi ha un augment del preu dels materials que es nota en les obres que licitem. Això ens obliga a actuar i tenim la responsabilitat de fer-ho, tal i com vam fer en els moments més durs de la pandèmia. Els dos pròxims mesos haurem reorientar el pressupost i tenir en compte tots els elements que li comentava.

-Han notat molt l'augment dels preus de l'energia?

-Ha pujat el cost en electricitat i consums, sí. Hem de veure com reorientem i ajustem despeses. Ho farem i ho explicarem. I, per exemple: si havíem d'arranjar tres places, haurem de plantejar fer-ho amb un calendari més espaiat. Per sort tenim un Ajuntament sanejat i ho podem afrontar tranquils. Però no podem ser aliens a la situació global.

-I el Pressupost? Canviarà?

-Cal reajustar alguns programes i prioritats. El Pressupost és limitat, ho hem d'encaixar, però ja ho hem fet altres vegades.

[blockquote]"Hem de veure com reorientem i ajustem despeses. Ho farem i ho explicarem"[/blockquote]

-Vostè ha tingut responsabilitats a l'Ajuntament pel que fa a la participació. Com ho veu ara?

-Forma part del nostre dia a dia. Trepitjar carrer, construir amb la gent. La gent que et para pel carrer i et parla d'oportunitats i reptes. Cal incorporar aquests suggeriments. Estem a l'inici de l'acabament del mandat. En aquest últim any no durem a terme nous projectes. Acabarem de saber quins són els projectes més votats del Pressupost participatiu i caldrà posar-los en marxa.

-Al ple de possessió parlava de diàleg. És més important que mai, ara que venen núvols de crisi?

-El diàleg i l'acord és imprescindible amb la gent i amb els altres grups del consistori. Sempre ho he cregut. Junts avancem més i millor per la ciutat, com s'ha vist amb el Pla de Xoc, amb el Pacte de Ciutat i amb les reflexions de futur del Pla Estratègic, amb consens amb els altres grups. Agraeixo el seu tarannà.

-En el seu discurs parlava d'una ciutat "més canyera".

-Sí! Estem en una bona ciutat, amable, amb oportunitats, equilibrada amb zones verdes i de vianants, i econòmicament preparada per fer un salt endavant. Em referia a això. Però pot ser una ciutat encara amb més zones verdes, amb projectes de futur, amb oportunitats per a una gent jove que pugui emprendre el seu negoci que que es pugui quedar a viure a Granollers. Perquè l'habitatge és un repte municipal però també de l'entorn metropolità. Hi treballarem.

-Parli'm d'això de més zones verdes.

-És cap on va el planeta i així ens ho marca l'Agenda 2030. Fa temps que hi treballem, com ara treballen per obtenir els Next Generation per atraure fons a la ciutat. Es tracta de fer de Granollers una ciutat més saludable, sostenible i mes implicada amb el bé comú i de tothom.

[blockquote]"Estem en una bona ciutat, amable, amb oportunitats, equilibrada amb zones verdes i de vianants, i econòmicament preparada per fer un salt endavant"[/blockquote]

-Algun cas concret?

-Obrir el riu a la ciutat i fer una gran passeig fluvial amb zones verdes i arbres és un projecte que també hem presentat. O eliminar més el trànsit rodat a la ciutat, amb més zones de vianants, incorporar més verd i flors...  i apostar clarament per energies renovables i sostenibles i, d'aquesta manera, reduir emissions, cost i consum. Acompanyarem els ciutadans i comunitats a posar plaques fotovoltaiques i millorar tancaments. És a dir: fer una vida mes saludable i feliç.

-Abans que vostè assumís l'alcaldia es van confirmar projectes molt destacats: la cobertura de part de la via o el nou centre de salut del carrer Girona. Què creu que poden suposar?

-Fer un salt endavant en qualitat. Fa anys que els teníem planificats i reivindicàvem als governs de la Generalitat i de l'Estat. La cobertura del tren permetrà que neixi un gran passeig verd i que es connectin dos espais de la ciutat. Pel que fa a l'àmbit sanitari, era un dèficit històric. Aquesta i les altres inversions previstes permetran fer les paus amb el dèficit hospitalaria que tenien els ciutadans.

-Alhora, però, hi ha projectes que semblen encallats. Com està la reforma de la Plaça Barangé?

-És una iniciativa que necessita agents privats per desenvolupar-se. Són temes que tenen els seus ritmes. Encara no el veurem.
 
-I la residència al centre? Abans de la pandèmia semblava a punt. 

-Seguirem apostant per ella. De fet, presentarem el projecte si surt la convocatòria dels Fons Next Generation de la Generalitat. Però clar, a la consellera li hem demanat concertar places publiques. Estem disposat a aportar recursos, també per la seva construcció, però necessitem aquest compromís. Alhora, em consta que altres projectes de país també s'estan revisant. Ho dic perquè l'haurem d'adaptar els nous temps i a com han de ser ara aquests equipaments.

-Abans parlava de l'àmbit de l'habitatge.

-És un dret de tothom i ho hem de fer possible. És un repte per Granollers, però també per la resta de ciutats, també les mitjanes com la nostra. Aquí treballem amb diverses línies: una borsa de lloguer pròpia, ajudes de mediació des de l'Oficina d'Habitatge, acompanyaments a l'hora de fer recerca i per demanar ajudes i subvencions... i, juntament amb el ministeri i amb l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolita, un projecte per construir habitatge públic a un preu adequat. I tot plegat tenint en compte les noves formes d'habitatge. Volem que la gent es quedi a viure  a Granollers a un preu assequible.

-Un tema també clau: el transport. Com veu les Zones de Baixes Emissions?

-Com deia abans, cal sumar i fer una estratègia conjunta a la zona metropolitana però també a nivell de país. No té sentit que Barcelona implanti una estratègia sense tenir en compte els qui s'hi desplacen, que hi van des de Granollers, Sabadell, Terrassa, Mataró o Vilanova. Necessitem una estratègia potent de país a nivell de transport públic, sobretot ferroviària, amb més freqüències i més trens. O connectar els dos Vallesos amb tren, que és fàcil i relativament econòmic. Ara hi ha una aposta per la R3. Tot plegat ajudaria i molt a millorar la salut i reduir la contaminació. 

-Més transport públic, menys cotxes.

-Això mateix. Perquè la gent no es desplaci en cotxe necessitem un bon transport públic, i tenim un dèficit històric a nivell de país. És a dir, sí a les Zones de Baixes Emissions, però primer una bona connexió amb Barcelona i la resta de país. Necessitem una acció conjunta, no ho farem sols des de Granollers.

[blockquote]"No té sentit que Barcelona implanti una estratègia sense tenir en compte els qui s'hi desplacen"[/blockquote]
 
-Hi ha bona relació amb el Govern? Mayoral demanava més pes dels Ajuntaments.

-Cal que tots els Ajuntaments tinguin més pes en la definició de l'estratègia supramunicipal. Els reptes, necessitats i problemàtiques d'una ciutat com la nostra, com Mollet, com Sabadell o com Martorell són molt similars. I som poblacions que fem una funció vertebradora del territori i en contacte amb els ciutadans. Per això són importants les xarxes de municipis, com la de la C-17 o la de l'Arc Metropolità.

-Que vostè formi part de l'executiva nacional del PSC, cosa que no passava amb Mayoral, suposarà algun canvi per la ciutat?

-Crec que tot ha de seguir igual, no ha de suposar cap canvi. La meva funció allà és estar a l'executiva de Salvador Illa, però la meva prioritat és Granollers, ser alcaldessa i afrontar els reptes. Són dos àmbits diferents que s'han de complementar. O no.

-Amb la pandèmia es va desinflar el procés. Com el va viure vostè, estant a l'equip de govern?

-Estem en un altre moment, com a país i com a societat. La pandèmia ens ha aportat altres coses, com la necessitat de treballar conjuntament. Tots -o una bona part- hem vist que sumant i creant aliances sumem més i podem arribar més lluny. És el moment de trobar més acords, de sumar. Això sí, guanyant amb autofinançament, amb cultura i amb defensa de la llengua.

-Veuria bé que la gent votés sobre el futur polític de Catalunya?

-Com li he dit, estem en un altre moment. La majoria de gent vol avançar, viure bé i ser feliços. Tenim reptes i dificultats locals i global que m'han ensenyat que sumant avancem més. En un futur ja en parlarem.
 
-I què li sembla el cas del Catalangate?

-Cap espionatge s'hauria de permetre. Ara està en mans de la justícia en un procés que ha de fer el seu camí. S'ha de denunciar, no és una bona pràctica.