El ple de l’Ajuntament de Granollers ha aprovat inicialment aquest dimarts a la nit, amb els suports del Partit Socialista i Ciutadans, l’abstenció de Junts i el vot en contra d’Esquerra i Primàries, la memòria per a la implantació del servei municipal d’aigua potable. Un document que, sobretot, recomana repetir el model de gestió indirecta dels últims 50 anys a través d’una empresa concessionària. Defensa que és el model més sostenible, tant des del punt de vista de l’eficiència econòmica com d’altres criteris de caire organitzatiu, financer, laboral i social.

L’expedient està relacionat amb la finalització del contracte actual amb SOREA, subscrit fa 50 anys. Davant d’aquest escenari es va procedir a l’encàrrec d’un estudi d’anàlisi sobre els models òptims per a la prestació futura d’aquest servei essencial.

El regidor de Transició Ecològica, Juanma Segovia, ha destacat en la seva intervenció que aquesta memòria "indica un camí traçat amb opinions tècniques especialitzades basades en l'eficiència i la sostenibilitat" per aplicar un model "que és el més beneficiós per la ciutat i que representa un menor impacte pel ciutadà".

La memòria aprovada contempla un termini de 25 anys amb inversions per un import màxim d’una mica més de 19 milions, dels quals més de 15 serien per a la renovació de les canonades de fibrociment que encara es mantenen. De fet, l’estudi alerta que amb una inversió de 19,4 milions el servei no és viable ni rendible en cap de les modalitats, però que la concessió seria l'opció més eficient. L’informe també diu que les empreses privades són més àgils a l’hora de respondre i que la gestió directa comportaria la subrogació de personal i un reforç d’altres àrees de l’ajuntament.

Pel que fa als grups, els que hi han votat a favor defensen que seguir amb una gestió indirecta és la millor opció. Els contraris, en canvi, no ho veuen igual. Jordi Terrades, del PSC, ha valorat que l'informe avala la gestió indirecta com "el millor model" per les necessitats de la ciutat. A més, i davant les acusacions de manca de control amb l'anterior concessionària, ho ha negat però ha demès que amb el nou plec "probablement haurem de canviar algunes coses".

Núria Maynou, d'ERC, ha lamentat que el tema s'ha treballat menys del que tocava: "Ens hem limitat a crear una comissió tècnica per redactar una memòria esbiaixada a favor de la gestió privada, que no fonamenta prou bé per què una opció és millor que una altra i que menysté la capacitat pública".

Per la seva banda, Amanda Ramos, de Junts, ha criticat que "el poc control ha provocat mancances i els usuaris en paguen les conseqüències". Tot i això, ha criticat "posicionar-se a favor o en contra de la municipalització per motius ideològics" i ha preferit que es faci "per criteris tècnics". Alhora, ha criticat que "es xuta la pilota endavant" per la "manca d'inversions que hi ha hagut en el passat".

Jorge Pavón, regidor de Ciutadans, ha elogiat que "s'ha tingut en compte l'objectiu de sostenibilitat i estabilitat pressupostaria i el principi de prudència financera": "No podem contraure un dèficit de 19 milions", ha destacat.

Finalment, Mònica Ribell, de Primàries, ha lamentat que "la ciutadania ha pogut pogut participar poc" en el procés i ha defensat la gestiió directa del servei: "L'empresa que va redactar l'informe em va enumerar els beneficis d'aquesta opció: transparència, corresponsabilitat, implicació ciutadana i no existència d'ànim de lucre".

La memòria incorpora un estudi de les característiques actuals del servei i les necessitats d'inversió futures, l'anàlisi econòmic de cada alternativa de gestió, la justificació de l'oportunitat de la implantació del servei i els supòsits de finalització de l'activitat, entre d’altres.