Torn per a l'independentisme civil a la sala segona del Tribunal Suprem. Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ara màxim dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), ha comparegut a partir de les 11.15 i ha respost a les preguntes de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat i de la seva defensa, encapçalada per Jordi Pina. S'ha presentat amb una declaració d'intencions: "Soc un pres polític [és el primer que no és d'ERC que es defineix així dins la sala] i els fets que manté la Fiscalia contra mi són falsos". El més rellevant: que hi hagués un "intent permanent d'assalt" a la seu d'Economia. "Radicalment fals", ha dit.

Ja interpel·lat per les defenses, Sànchez ha indicat que en cap moment del 20 de setembre va "promoure" un "alçament tumultuari", que és precisament l'acusació que se li fa per justificar el delicte de rebel·lió que el manté empresonat des de fa 490 dies. També ha recalcat que "s'entorpís" la feina de la Guàrdia Civil en els escorcolls a dinous seus de la Generalitat ordenats pel jutjat d'instrucció número 13.

[judicidirectetve]
Amb els antecedents de manifestacions pacíficques multitudinàries de l'ANC, el 20-S del matí a les vuit del matí, quan l'expresident de l'entita crida a una protesta ciutadana, es plantejava com a "altíssima probabilitat" que hi hagués un alçament tumultuari i violent que posés en perill el registre de la Guàrdia Civil? "En absolut. No hi havia cap precedent en les mobilitzacions de l'assemblea, sempre pacífiques En cap d'elles hi ha hagut cap violència", ha ressaltat el dirigent sobiranista.

La "criminalització" del 20-S

Al matí, ràpidament, les preguntes del fiscal Javier Zaragoza s'han centrat en els fets del 20-S, a Rambla Catalunya amb Gran Via. El representant del ministeri públic estat especialment insistent a l'hora de valorar els danys als cotxes de la Guàrdia Civil, uns incidents que Sànchez considera que s'estan utilitzant per "criminalitzar" la concentració sobiranista. Els desperfectes als vehicles -exhibits per  els va notar, ha dit, a la tarda. Al matí hi havien pujat periodistes per prendre imatges, i segons ell no van causar els danys. En cap moment, ha dit, no es va "entorpir" la tasca de la comitiva judicial.

"El que no és ajustat ni proporcionat és creure que una acció concreta, criticable i denunciable -ja ho vaig fer aquell dia- per part d'uns individus, pocs, sigui l'excusa per criminalitzar i penalitzar una mobilització", ha assenyalat el dirigent sobiranista, que també ha negat que existís "tensió" durant la jornada. Va posar-se en contacte amb Interior pel fet que hi hagués armes dins dels cotxes de l'institut armat. El fiscal ha tingut molt interès en exhibir les fotografies dels vehicles ja danyats.

Per què es va convocar la concentració? "Per protestar" contra els escorcolls de la Guàrdia Civil en seus de la Generalitat i per "defensar les institucions". Sànchez rep una trucada en la qual el conseller d'Interior, Joaquim Forn, li demana un cop de mà amb el "servei d'ordre" per tal que hi hagi un passadís davant de l'edifici d'Economia. Però ha aclarit que organitzar un servei d'ordre, no vol dir realitzar tasques d'ordre públic.

"Jo li vaig dir, com hem fet sempre, que la col·laboració amb la Guàrdia Urbana i els Mossos seria amb tot allò que fos necessari. A diferència d'altres manifestacions, no vam tenir oportunitat de preparar-la", ha relatat en referència al 20-S, una mobilització totalment inesperada arran dels registres i l'elevat nombre de gent que s'hi va sumar. Forn li va dir que els Mossos es posarien en contacte amb ell al llarg de la tarda. Fins les 23.00 hores, ha relatat, la comitiva judicial va realitzar les tasques "amb absoluta normalitat".

La decisió de desconvocar

Quantes persones es van arribar a concentrar? "Per primera vegada a la història qui ens acusa posa més manifestants que la Guàrdia Urbana. La policia municipal va dir 40.000 i la Fiscalia parla de 60.000. És igual. Nosaltres mai donem xifres", ha indicat Sànchez. Zaragoza, molt incisiu durant l'interrogatori, li ha recordat que aquell mateix dia va parlar de 50.000 assistents. "Tots exercint el dret de legítima protesta", ha remarcat.

Va ser el dret a la protesta, precisament, un dels motius pel qual no es va desconvocar la concentració abans de les 23.00 hores, sumat al fet que en aquell moment la comitiva acabava de finalitzar la seva feina. Ja durant la mitjanit, i amb un megàfon en mà, Sànchez va desconvocar la manifestació. Conjuntament amb el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, també acusat, va pujar als vehicles de la Guàrdia Civil i va instar els manifestants a marxar.

“No vaig demanar permís per pujar als cotxes”, ha explicat, tot i que assegura que ho va comunicar al tinent de la Guàrdia Civil, que li va dir que “ja no venia d’aquí”. En qualsevol cas, ha dit, cap membre de l'ANC va obrir cap de les portes dels vehicles, ni sabien que al seu interior hi havia armes.

Una concentració sense incidents

Fins a les 23.00 hores, però, els voluntaris de l'ANC van mantenir el passadís per entrar i sortir de la conselleria on, en cap moment, es van produir incidents. En aquest sentit, l'expresident de l'ANC també ha insistit en el fet que mai es van produir llançaments d'objectes contra l'edifici: "Visionin, si us plau, les càmeres d’aquell dia; i no sóc jo qui diu que no hi va haver llançaments d’objectes, sinó que ho diu el tinent de la Guàrdia Civil davant la jutge Lamela”. 

Sànchez, però, ha hagut de parar els peus a la Fiscalia durant un determinat moment de l’interrogatori. “Jo puc ser independentista, però no idiota, i els guàrdies civils no van danyar els vehicles”, ha recriminat al fiscal. No obstant això, li ha demanat que deixi d’exagerar dient que hi havia cotxes “devastats”, quan els danys que hi va haver van ser fruit de l’acte “puntual” de manifestants i periodistes. 

L'expresident de l'ANC ha assumit petit moments de "tensió", materialitzats en alguna escridassada als Mossos o a altres cossos de seguretat de l'Estat, però ha negat violència, càrregues policials o agressions per part dels manifestants a la policia. 

Els fets de l'1-O

Preguntat pel referèndum de l'1-O, Sànchez ha recordat que "cap fiscal" ni "cap autoritat judicial" va "impedir a la ciutadania" participar-hi. "Cap persona de l'ANC ni de cap entitat va rebre cap notificació de la Fiscalia o del jutjat per dir que no es podien dur a terme activitats" relacionades amb la votació. "Tot i la publicitat que en fèiem i que vam comunicar els permisos, mai se'ns va prohibir cap acte ni se'ns va condicionar el missatge", ha remarcat el dirigent independentista en l'interrogatori de tarda.

Sobre els fets del referèndum, Sànchez ha fet un “reconeixement” als milers de ciutadans que “democràticament” van participar en el referèndum de manera “pacífica i cívica”, per tal d'exercir el seu dret a la “legítima autodeterminació”. Molta d’aquesta gent, ha dit, va viure un “autèntic terror policial”, un fet que assegura que mai s’hagués imaginat. No obstant això, ha aclarit que “Catalunya no està fracturada”, i ha precisat una convicció: “No hi ha democràcia sense llei, però no hi pot haver llei que afoga la democràcia”. 

El dirigent independentista ha explicat, també a preguntes del fiscal, que no va participar en la campanya d'escoles obertes, malgrat que estava d'acord en moltes de les recomanacions de la plataforma, i ha assegurat, després que Zaragoza hagi mostrat un correu electrònic, que mai va parlar amb cap persona anomenada Xavier Strubell. Strubell proposava a Sànchez que l'ANC tanqués els carrers durant la jornada del referèndum, per evitar el pas de la policia. Sànchez ha afirmat que no coneix aquesta persona ni mai va obrir aquest correu, i que molt menys el va contestar. 

"Cap temor" a la Fiscalia

El dirigent independentista, avui vestit amb corbata, ha assegurat que espera explicar la "veritat" als seus "conciutadans" a preguntes del ministeri públic. "No tinc cap temor a respondre", ha indicat Sànchez, a qui la Fiscalia demana setze anys de presó per un delicte de rebel·lió sustentat en un relat de violència que encara no ha aparegut en el judici. Una cosa, però, ha volgut deixar molt clara: "Estic convençut que estic davant d’aquest tribunal per haver estat president de l’ANC".

A preguntes del ministeri fiscal, Sànchez ha admès que coneixia el Llibre Blanc de la Transició Nacional, però ha negat haver-lo llegit, i ha remarcat que "tothom usa fulls de ruta", com també ho ha fet l’ANC des de la seva creació el 2012. "Tots els fulls de ruta són elements declaratius d’intencions, amb el valor que tenen les actuacions polítiques", ha indicat, i en el de l’ANC de l’abril del 2015 –sobre el qual l’ha interrogat el fiscal-, ha assumit que motivava la mobilització ciutadana, la cohesió social i la voluntat “inequívoca” per arribar a la independència. No obstant això, ha recordat que, en aquest país, “és perfectament legítim poder plantejar la independència, com a desig”.

Queixa pel català

L'expresident de l'ANC ha volgut iniciar la seva intervenció fent manifesta la seva "renúncia" a la traducció consecutiva peticionada pel seu advocat, i ha aprofitat per denunciar un fet: "Lamento que el Suprem hagi perdut una oportunitat també per fer pedagogia del que hauria de ser un Estat pluricultural i plurinacional, amb reconeixement d’una diversitat". I ha afegit, per altra banda, que si tot això es tingués realment en compte, "probablement avui aquest judici no tindria sentit".