«Som un mur humà de dissidents»: Manifestació massiva contra el judici de l'1-O a la Gran Via

Marcel Mauri reclama mantenir un diàleg sense renúncies i Paluzie crida a implementar també la República: ""Vam fer un referèndum contra tot un Estat i el vam guanyar!"

Publicat el 16 de febrer de 2019 a les 18:48
El sobiranisme torna a mostrar múscul. A l'espera de xifres oficials, tot el tram de la Gran Via de Barcelona entre plaça d'Universitat i plaça d'Espanya s'ha omplert per clamar contra el judici als dirigents de l'1-O. Amb el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", polítics i dirigents socials i sindicals han recorregut més d'un quilòmetre i mig ple a vessar.

"Heu convertit la Gran Via en un mur humà! Sí, senyor fiscal, som un mur de dissidents, d'homes i dones lliures plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics davant el Suprem!", ha clamat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en el primer parlament, i ha demanat als polítics espanyols que "que no cedeixin davant l'extrema dreta" i ha alertat que "donar suport a l'autodeterminació és donar suport a la democràcia a Espanya"

Mauri també ha subratllat que hi ha una majoria a favor de "la justícia, la llibertat i un diàleg sense renúncies". Ha asseverat també que "reclamar l'autodeterminació no són delictes, són drets" i, dirigint-se a Pedro Sánchez, li ha recordat que encara està a temps d'"instar l'Advocacia de l'Estat a retirar totes les mentides i acusacions" contra els presos polítics.

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat usar la repressió en favor del procés: "Com a les arts marcials, aquest cop que ens llencen a un moviment legítim com l'independentista català l'hem de tornar contra ells com un bumerang". Així, ha recordat com el president de la cambra de Westminster ha afirmat que ell permetria un debat sobre la independència de Gal·les o els errors de la campanya d'España Global, comparant el referèndum amb una violació.

No limitar-se a la defensa

Igualment, també ha demanat no limitar-se només en la defensa. "Vam fer un referèndum contra tot un Estat i el vam guanyar. Els nostres dirigents no són víctimes, com nosaltres tampoc, treballem les nostres fortaleses, quan tots junts ens en vam sortir", ha afegit, reclamant implementar la República catalana.

Josep Maria Cervera, alcalde del Port de la Selva i president de l'AMI, ha asseverat que l'Estat es mostra amb aquest judici com "una Espanya obscura, inquisitorial i autoritària" i ha cridat els ajuntaments a col·laborar dijous amb la vaga general convocada per la Intersindical-CSC per aturar el país. De cara al nou cicle d'eleccions, ha cridat a aparcar els partidismes i buscar una "unitat d'acció i unitat estratègica".
 

Manifestació d'aquest dissabte a Barcelona Foto: Adrià Costa


La transició, un rentat de cara

La portaveu dels Comitès de Defensa de la República ha denunciat que la transició va ser un "rentat de cara a la dictadura perquè el poder segueixi en mans de les grans oligarquies", tal com ha blindat el "bipartidisme corrupte de l'estat espanyol". "No us atureu, no ens aturem, que guanyarem!", ha clamat, també de cara a les properes mobilitzacions.

La germana de la presa política Dolors Bassa, Montserrat Bassa, ha deixat clar que l'independentisme no s'aturarà: "No ens cansarem, hi tenim dret, perquè les urnes són la màxima expressió de la democràcia". "Si algú dubtava que era un judici polític, tant la fiscalia com l'advocacia ho han deixat ben clar aquesta setmana", ha insistit, després de les primeres jornades de declaracions, i ha destacat que, un cop més, s'ha fet una mobilització massiva sense cap incident: "Tornem a demostrar que som gent insubornablement pacífica, la que va rebre la violència de l'Estat quan es disposava a posar un vot a una urna".

Segons ha detallat en la introducció l'actriu Flora Saura, els cinc objectius de la marxa acordats pels partits i entitats convocants són "la fi dels processos judicials de tipus polítics", la "llibertat dels presos i preses polítiques", el "lliure retorn dels exiliats i exiliades polítiques", la defensa dels "drets civils, polítics i socials" i l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Els judicis polítics no es disputen només als tribunals, sinó també als carrers", ha asseverat.

Les entitats convocants

L'ANC i Òmnium Cultural, juntament amb les formacions polítiques de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú han estat els principals protagonistes d'aquesta mobilització, que també gaudia del suport de desenes d'entitats i associacions. Ja abans de les 17h, els laterals d'aquest tram ja estaven quasi plens, així com la plaça d'Universitat, i la capçalera ha avançat durant prop d'una hora fins a aquest punt, on hi havia l'escenari dels parlaments.

Davant de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona és on s'han fet els parlaments en defensa del dret a decidir i contra el judici de l'1-O. A part de partits, l'ANC i Òmnium, la mobilització ha rebut també el suport de l'Acció Escolta, l'Associació Catalana pels Drets Civils, l'Associació de Municipis per la Independència, CIEMEN, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Escoltes Catalans, FemCat, Irídia, Lafede.cat, la FAPAC, Minyons Escoltes i Guies, Novact, la Plataforma per la Llengua, Unió de Pagesos, la Intersindical-CSC i el sindicat de mestres USTEC.