L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha arrencat aquest dijous la sisena jornada del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Ho ha fet assenyalant que el referèndum no va ser tal, i ha afegit que va convertir-se, després de la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC), en una "gran mobilització política". També ha negat la malversació de fons públics, perquè no es van prendre decisions concretes de despesa relacionades amb la votació. Un relat, en aquest cas, que entronca amb les declaracions d'ahir.

"És important recordar que la legislatura havia arrencat amb una pressió molt important per prendre decisions de manera unilateral", ha apuntat Vila, en referència a la CUP. Carles Puigdemont va intentar "desescalar", i va anunciar "per sorpresa" el referèndum. "El seu eslògan era referèndum o referèndum. Què volia dir? Que des d'aquell moment s'intentaria acordar algun tipus de consulta que permetés els dos milions de catalans que creuen que el consens constitucional s'ha trencat", una sortida", ha indicat.

[judicidirectetve]
El referèndum, per tant, té a veure amb una "lògica governamental" per "tensar la corda i no trencar-la" en relació amb l'Estat. Per què no es va desconvocar, per tant? "Potser revisaríem aquelles actuacions. Quan queda suspès l'1-O, cau la Sindicatura Electoral i el referèndum muta a una gran mobilització política, i mai el vaig reconèixer com a referèndum", ha assenyalat l'exconseller i exdirigent del PDECat.

"La meva impressió és que el referèndum es va finançar amb mecenatge, empresaris catalanistes que estaven compromesos amb aquesta iniciativa i estaven disposats a sufragar. Estic especulant. Em vaig interessar per aquesta qüestió i Puigdemont em va dir que no es gastaria ni un euro de l'erari públic", ha ressaltat.

La seva dimissió

El 26 d’octubre, Vila va dimitir com a membre del Govern. Ha estat en aquest punt de l’interrogatori, quan l’exconseller d’Empresa ha estat més extens i detallista en la seva declaració. “Jo dimiteixo, en primer lloc, frustrat perquè durant aquell mes d’octubre, en el si del moviment independentista, hi havia una discrepància d’interpretacions sobre què ha passat”, ha començat explicant. Mentre que alguns reconeixien l’1-O com un fet que obligava i interpel·lava, altres –com ell- considerava que era una mobilització “molt important”, però encara insuficient. 

No obstant això, ha dit, hi va haver un gran nombre de persones que no es van mobilitzar i, per aquest motiu, ell apostava -com altres membres del Govern, ha remarcat- per “governar per a tots”. Llavors, Vila ha precisat que va començar una intensa negociació amb “alts dirigents del PSOE i fins i tot responsables del govern espanyol”, ja que tothom tenia “interès en la conciliació” i “evitar el xoc institucional”. I fins la nit del 25 d’octubre, ha explicat, ell tenia el convenciment que aquesta “desescalada de tensió” s’havia aconseguit. 

“Ens en vam anar a dormir amb la sensació de pau interior”, en el sentit que s’havia aparcat la decisió unilateral, que podia resultar “ofensiva” o “inflamatòria” per a alguns. El punt en comú, doncs, eren unes eleccions autonòmiques que tot indicava que es realitzarien. Però la “tensió exterior i el clima de desconfiança” va acabar sent tan forta que el Govern no ho va saber “gestionar emocionalment” i va tirar endavant la DUI. “Som aprenents de mag de les xarxes socials”, ha lamentat. I en aquell moment, ha dit, va prendre la decisió de dimitir: “És una nit que m’acompanyarà tota la vida perquè em va acabar costant la carrera política”.

En qualsevol cas, Vila també ha volgut deixar molt clara una cosa. Les negociacions que ell va portar a terme durant aquells dies amb membres del govern espanyol van ser "per ordre de Puigdemont" i amb el vistiplau de molts dels membres de l'executiu català. “Perquè contra del que s’acostuma a publicar, hi havia molt més moderat i centrista en els dos governs, del que a vegades es relata”, ha sentenciat.

Fre a la maquinària

Vila ha recordat que va ser notificat pel TC per tal d'impedir el referèndum. "En alguns casos no em sentia directament al·ludit, en altres em vaig sentir interpel·lat", ha apuntat quan el fiscal Cadena li ha preguntat per la qüestió. Pel que fa a les lleis de desconnexió, especialment la del referèndum, ha dit que quan es van suspendre "cap membre del Govern" va prendre decisions per dur a terme l'1-O.

En total va ser requerit sis vegades per "paralitzar" la votació, segons Cadena. "A vegades el requeriment tenia a veure amb reprovació de manifestacions polítiques del Parlament. Jo en prenia nota, però sentia que no formaven part del meu àmbit de decisions", ha apuntat l'exconseller d'Empresa i de Coneixement.

Reformes constitucionals

L'exdirigent del PDECat ha assenyalat que "centenars de milers" de ciutadans independentistes volien treure Mariano Rajoy de "l'immobilisme" i promoure, d'aquesta manera, promoure "reformes en l'ordenament constitucional". Tot plegat "entès com una palanca de renovació" de la situació política. També ha assenyalat que Rajoy va tenir en tot moment "vies de diàleg obertes" que no es van concretar.

Preguntat per les manifestacions que hi ha hagut a Catalunya els últims anys, ha assegurat que algunes "les ha patit", mentre que altres "les hauran gaudit". En qualsevol cas, ha lamentat l'actuació policial que es va viure l'1-O, però ha situat els esdeveniments en una situació "impròpia" amb una societat democràtica, com és la catalana, però també l'espanyola, ha dit. I ha remcarcat, en referència als dos governs, que si es pogués repetir, segurament tots "farien les coses d'una altra manera". 

Set anys de presó

A Vila, que ara treballa al sector privat i ja no milita al PDECat, la Fiscalia li demana set anys de presó per un delicte de malversació de fons públics. L'exconseller d'Empresa va passar una nit a la presó el novembre del 2017 i, després, va publicar un llibre en el qual va explicar interioritats de les jornades decisives del referèndum que el va enemistar amb la plana major de l'independentisme, que se n'ha distanciat.