Benjamí Aguilar és una de les cares més visibles de l'associació Granollers Pedala, una entitat d'usuaris de la bicicleta que promou l'ús d'aquest mitjà de transport a la ciutat. Fa anys que des d'aquesta entitat es treballa per incrementar el nombre de carrils bici. Amb aquesta intenció, l'Ajuntament de la capital vallesana té en compte l'opinió de l'entitat per veure les seves necessitats. De mica en mica van apareixent nous carrils, com per exemple el que fa poc s'ha obert entre l'estació del Nord i el carrer Torras i Bages.
Com anem de carrils bici a Granollers?
Escassos. Tot i això ara hem aconseguit que es faci el de Torras i Bages a l'estació del nord, amb uns criteris tècnics prou actuals. També s'està fent tota la reforma de l'avinguda Sant Esteve, on s'incorporarà un carril bici, però en aquest cas quedarà tallat a Josep Umbert sense connectar amb la part nord del carril bici del carrer Girona. Aquesta discontinuïtat obligarà a entrar als carrers del centre si es vol circular amb una certa tranquil·litat. Encara falta per poder connectar tota la xarxa, però s'estan fent algunes passes endavant que potser en anys anteriors costava més de veure.
És optimista?
Sembla que hi ha una aposta per començar a fer actuacions que permetin articular una xarxa. La predisposició sembla més favorable que alguns anys enrere, però encara queda molt per fer. Encara falten molts carrils bici segregats en carrers amples on és possible fer-ho. També ens consta que s'està treballant en una de les actuacions dels pressupostos participatius que consisteix en poder fer una connexió entre l'estació de Granollers Centre i el riu. Poder fer una connexió transversal pedalable... no està clar per quin eix, però l'Ajuntament també hi està treballant. Veurem si en aquest mandat encara es poden incorporar algunes altres propostes.
On fan falta més carrils bici?
Per a nosaltres, els carrers on pot tenir sentit que hi hagin carrils bici són els carrers amples, sobretot els que concentren equipaments, centres educatius... Per exemple, el carrer Roger de Flor. És veritat que hi haurà l'itinerari del riu, amb la naturalització del passeig fluvial, però tanmateix el Roger de Flor és el carrer per on s'accedeix a tots aquests equipaments. Tindria sentit que hi hagués un carril bici, té una amplada que ho permet.
"Tindria sentit que hi hagués un carril bici al carrer Roger de Flor, té una amplada que ho permet"
Més propostes, va...
Tot l'eix del carrer Girona. Carrers amples com el d'Emili Botey. Seguir de Roger de Flor al carrer de Lluís Companys i fins a Can Muntanyola. També podria haver-hi un carril pels carrers Colom, Magallanes i Camp de les Moreres, que seria estratègic per connectar l'estació amb el riu. És veritat que aquest carrer té certes dificultats, però seria un eix important. També estaria bé resoldre el carrer Esteve Terrades, tota l'anella de la plaça Serrat i Bonastre. El carrer Francesc Ribas també és molt ample i pot fer de connexió amb Cardedeu, en el futur.
Creu que es poden eliminar franges d'aparcament en alguns casos?
És un tema de voluntat política i de capacitat per fer-ho. És molt delicat. Aquí sí que podem apel·lar a una manca de valentia política, però al darrere d'això també hi ha una manca de sensibilitat de la població. Encara hi ha una concepció molt cotxecèntrica de la mobilitat, hi ha una dependència molt gran del cotxe que s'ha d'anar transformant. Les places d'aparcament encara són molt valorades per part de la ciutadania, per això cal molta pedagogia i sensibilització. Cal fer evidents els problemes de la qualitat de l'aire que implica una mobilitat motoritzada.
I es fa prou?
Potser s'han perdut oportunitats, com quan es creen noves places de zona verda. Quan s'incrementen les places de zona verda és el moment per poder fer carrils bici, encara que suposi eliminar places, perquè els veïns tindran el seu espai d'aparcament garantit. S'hauria pogut fer a Roger de Flor amb tota la implantació de la zona verda als carrers del voltant. Però no s'ha fet.
"Quan s'incrementen les places de zona verda és el moment de fer carrils bici, encara que suposi eliminar places d'aparcament"
Suposo que els cotxes encara manen molt...
Tenen molt protagonisme. És veritat que a la zona del centre s'han pogut reduir molt, amb la vianantització, però fora del centre encara tenen molt protagonisme. Els cotxes i també els vehicles de distribució de mercaderies. Cal avançar una mica. La zona de baixes emissions s'hauria d'implantar sense més demores, sense gaires moratòries, però també amb una voluntat d'extendre-la una mica més. L'àmbit actual encara és molt reduït. És evident que des de les associacions d'usuaris de la bici ens agradaria anar molt més enllà, que s'anés molt més ràpid.
Hi ha massa prudència?
Estem veient com tots els municipis de l'Arc Metropolità són molt prudents a l'hora d'avançar amb la zona de baixes emissions. Intenten fer una aplicació una mica similar per sentir-se més segurs jurídicament a l'hora d'aplicar-ho. I bé, en aquest context el tema és que, encara que es vagi a poc a poc, les passes que es facin puguin ser fermes i que es pugui avançar sense recular.
Cal un equilibri...
En els darrers anys alguns ajuntaments catalans, però també de la resta de l'Estat, han fet apostes bastant agosarades i valentes. Però després també hem vist com, en alguns casos, hi ha hagut canvis en els governs municipals que han fet revertir algunes de les infraestructures que s'havien fet o han aturat el seu desplegament. Tan important és poder fer coses, com que les coses que es facin no es desfacin, sinó que es puguin fer amb consensos amplis. Hem d'intentar convèncer a tothom que aquest és el camí.
"Les passes que es facin han de ser fermes. Que es pugui avançar sense recular"
I dels patinets elèctrics, què en pensa?
S'han popularitzat, sobretot, entre els sectors de la població treballadora que en fa un ús com a mobilitat laboral i que acaba tenint un paper essencial en la seva mobilitat quotidiana. Però també s'ha popularitzat entre un seguit de població que en fa un ús, potser, no tan necessari sinó en clau més d'oci. Moltes vegades es relaciona amb població més jove o adolescent i el seu ús ha tingut molt poca regulació. Això fa que proliferin conductes o sistemes de conducció que hagin generat disfuncions i molèsties a la resta de la ciutadania. És molt important que això comporti una regulació que pugui ser restrictiva, no només per als patinets sinó també per a les bicicletes. No ha passat, creiem que en això s'està actuant bé.
Reclamen una xarxa pedalable a nivell comarcal. Com està aquest tema?
La idea és seguir el model del Consorci de Vies Verdes de Girona, però amb un plantejament que pugui respondre a la realitat més metropolitana del nostre territori, Hi ha molta mobilitat, no només d'oci i de cap de setmana, sinó també molt vinculada a la mobilitat quotidiana, d'accés a la feina, d'accés a polígons. La gran estratègia per avançar és que hi hagi un instrument de coordinació i de gestió de la xarxa pedalable que planifiqui, que capti finançament, que posi d'acord als ajuntaments, per fer-ne el manteniment, aparcaments segurs, possibles flotes de bicis...