Groenlàndia és una de les regions del planeta més vulnerables al canvi climàtic. De fet, la fusió de les seves glaceres es considera un dels punts d'inflexió (tipping points) pels efectes en cascada que podria desencadenar. L'illa més gran del món -amb un autogovern molt ampli, però políticament encara lligada a Dinamarca- també és un dels territoris més inexplorats. Precisament, aquest binomi -aventura i sensibilització climàtica- és el que impulsa l'expedició liderada per l'aventurer Albert Bosch per la costa groenlandesa amb bicicletes d'aigua.
250 quilòmetres de navegació inèdita
L'expedició Life Ice's està formada pels aventurers Albert Bosch, Pepe Ivars i David Espallargas així com el director i productor Miguel Ángel Tobías, que en realitzarà un documental.
Des del 22 d'agost fins al 5 de setembre, els expedicionaris preveuen recórrer els 250 quilòmetres de costa que separen Quaqortoq amb Narsarmiji, el nucli habitat més al sud de l'illa -amb menys d'un centenar de persones-. Ho faran avançant entre fiords, icebergs i canals naturals, intentant evitar al màxim el mar obert. "Les condicions serien molt complicades. I quan sigui imprescindible, haurem de buscar els moments que l'oceà estigui més calmat", explica Albert Bosch a Nació.
El mitjà de transport seran unes bicicletes d'aigua, que van provar recentment a Bilbao. De fet, els promotors de Life Ice's asseguren que per primera vegada es fan servir en una expedició polar i que, fins ara, només s'havien utilitzat en una "una activitat de turisme actiu a la zona àrtica, realitzant sortides esporàdiques des d'un vaixell quan les condicions eren òptimes". "Per respecte als aventurers històrics i de l'actualitat, no es pot fer passar un viatge instagramer amb una expedició. Cal ser honestos", destaca Bosch.
L'expedició serà totalment autosuficient i, per acampar, buscarà espais "mínimament viables". Es tracta d'icebergs, els trams finals de glaceres, roques, platges de fang o les mateixes bicicletes. En aquest cas, muntaran una plataforma entre els quatre vehicles per poder-hi passar la nit.
El perill dels ossos polars
Qualsevol expedició d'aquestes característiques suposa afrontar reptes físics, mentals i meteorològics. Tanmateix, n'hi ha un d'inesperat: la presència d'ossos polars, habitualment poc freqüents en aquesta zona del sud de l'illa més gran del planeta.
Albert Bosch explica que és una zona que habitualment no és perillosa per la presència d'aquests animals, però enguany, de manera excepcional, estan sent molt habituals. En aquest sentit, l'equip haurà d'assumir les màximes precaucions entre les quals fer guàrdia permanentment i tenir rifles per allunyar els ossos si s'acostessin massa al punt de descans. "Les mateixes autoritats estan sorpreses. S'han arribat a veure ossos als afores i a l'interior d'algunes poblacions. De fet, es recomana no fer activitats de turisme actiu", explica l'aventurer a Nació.
No és la primera vegada que Bosch i la resta de l'equip afronta una expedició en zones polars. De fet, l'experiència a Groenlàndia forma part del projecte The Last Ice, iniciat el 2017 i consistent en quatre expedicions en zones àrtiques. "Fa molt temps que busco que tots els projectes tinguin una connexió amb divulgar les conseqüències del canvi climàtic", destaca a Nació.
En aquest sentit, l'illa més gran del món -però amb només uns 60.000 habitants i sense carreteres- és un dels "punts calents" d'aquesta crisi. "Està patint un escalfament que duplica el de la mitjana del planeta just a la zona que té la segona massa de gel terrestre només per darrere de l'Antàrtida", explica Bosch. En aquest sentit, recorda que les conseqüències no només seran locals sinó globals amb un augment del nivell del mar, l'alteració dels corrents oceàniques i, fins i tot, podria acabar afectant la mateixa rotació de la Terra.