En la ciència del clima, un punt d'inflexió, tipping point en anglès, és un llindar crític que, en ser travessat, genera canvis grans i sovint irreversibles en el sistema climàtic. Això succeeix perquè en superar un punt d'inflexió el sistema climàtic es reorganitza i provoca canvis que poden ser bruscos, significatius, irreversibles i potencialment greus.
És a dir, estem en un sistema tensat en què una pertorbació petita pot provocar un canvi desproporcionadament gran perquè es retroalimenta i donar lloc a nous impactes amb efectes ser irreversibles. Els punts d'inflexió atenyen elements del sistema climàtic com les capes de gel, els patrons de circulació oceànica, els boscos, els esculls de coral, el permafrost o l'alliberament de gasos d'efecte hivernacle de fonts naturals.
Per als elements del sistema climàtic, un punt d’inflexió provocaria el canvi de l’estat actual a un nou estat estable, però sense retorn. I a diferents escales de temps. Superar un determinat llindar meteorològic podria, per exemple, interrompre el monsó indi, cosa que comportaria greus impactes en la seguretat alimentària per a centenars de milions de persones d’un any per l’altre, d’una collita per la següent.
El col·lapse del corrent del Golf alteraria radicalment el clima d’Europa i faria pujar el nivell del mar aproximadament un metre a l'Atlàntic Nord, a escala de temps humana. Potser la fusió dels casquets glacials tindria lloc en una escala de temps més llarga; però els efectes de la pujada de 10 metres del nivell del mar subsegüent del desglaç combinat de Groenlàndia i l'Antàrtida occidental requeriria moure moltes ciutats costaneres terra endins, i pot trigar moltes dècades o segles. Són dades que es troben en una síntesi de més de 200 estudis sobre els llindars per a cada element d'inflexió basats en registres de monitoratge climàtic i estudis de modelització publicat pel Fòrum Econòmic Mundial.
El registre geològic dels darrers 30.000 anys reflecteix canvis climàtics bruscos i suggereix que en l'antiguitat s’haurien pogut creuar punts d'inflexió amb impactes en cascada en els sistemes socials. Un d’ells és el final brusc del període humit africà, després que grans extensions de praderies i llacs haguessin permès el desenvolupament demogràfic de la regió. La sequera va produir la desertificació del Sàhara. En cascada, les societats pastorals del nord d'Àfrica es van dirigir cap al Nil, i, al seu torn, van provocar un canvi de dinastia a l’Egipte d’ara fa uns 4.000 anys. I va ser un canvi natural; és a dir, no provocat pels humans. Atès que el canvi ara és provocat per humans, s’investiga en quin moment podria travessar el llindar cada element, amb l’objectiu que tinguem prou vista i prenguem mesures per a no sobrepassar-lo.
Fa no gaire es considerava que el col·lapse de la capa de gel de l'Antàrtida occidental entraria en risc quan l'escalfament arribés als 3°C o els 5°C per sobre de la temperatura mitjana preindustrial global. L’Antàrtida està envoltada per l'únic oceà que dona la volta al món mentre gira: l'oceà Austral. La seva dinàmica està marcada pel corrent Circumpolar Antàrtic, que flueix en el sentit de les agulles del rellotge (des del pol Sud), al contrari de com gira la Terra.
Prop de l'Antàrtida, com l’aigua és més freda, salada i densa, el corrent antàrtic se submergeix a zones més profundes de l'oceà. I, per la riquesa de microorganismes, aporta oxigen a l'oceà profund. L'aigua submergida és transportada per la circulació oceànica global cap a diferents parts del món. On juga un paper clau a l'hora d'influir en el clima, en els patrons de pluja i l’escalfament, i el nivell del mar; i determina quanta calor i diòxid de carboni emmagatzemen els oceans. Com també aportant nutrients vitals pels ecosistemes marins.
La retirada de les glaceres canvia les propietats de l’aigua. L’aigua densa de la plataforma no és tan densa com abans, perquè no és tan salada com abans. I l’aigua dolça addicional augmenta la flotabilitat i no s’enfonsa. De manera que la fusió del gel antàrtic pot provocar una desacceleració ràpida i notòria –del 40%- de la circulació del corrent oceànic profund. L’alentiment de la circulació circumpolar.
Cal actuar per reduir les emissions per no creuar els punts d'inflexió que poden tenir impactes greus en la societat humana
S’estimava que l’efecte es detectaria cap al 2050, però segons un estudi publicat fa una setmana a la revista Nature, entre 1994 i 2017, la circulació es va desaccelerar 0,8 sverdrups per dècada –un sverdrup és un cabal equivalent a 1 milió de metres cúbics per segon-. La situació es va capgirar entre 2009 i 2017, perquè es va formar més gel marí i va compensar la fusió de la fusió glacial. I la tendència general, tot i els alts i baixos, és que l'Antàrtida està perdent més gel, i la fusió anirà alentint gradualment la circulació circumpolar. És a dir, que els nivells d'escalfament actuals –hem arribat als 1,2°C i tot apunta que en els pròxims 5 anys podem arribar als 1,5°C- poden sobrepassar el llindar del punt d’inflexió en el glaç antàrtic.
El senyal d'aquesta conca és una altra alerta que, a menys que actuem aviat, provocarem canvis que seria millor evitar. Cal actuar per reduir les emissions i hem de fer tot el possible tan ràpid com puguem per no creuar els punts d'inflexió que poden tenir impactes greus en la societat humana. Com? Mantenint les retallades d'emissions en línia amb l'objectiu de l'acord de París d'aturar l'escalfament a 1,5°C. Podríem aconseguir que l'opinió pública sobrepasses el tipping point positiu i exigís clarament a la classe política que prengués mesures dràstiques per mitigar el canvi climàtic i que accelerin ràpidament la transició, cap a una economia verda?