Un dels grans temors de la comunitat científica és que se superin els punts d'inflexió climàtica (tipping points), que provoquin canvis irreversibles i de gran impacte al planeta. El col·lapse de la circulació de volcament meridional de l'Atlàntic (AMOC, per les seves sigles en anglès) és un d'aquests llindars. Aquesta situació, amb possibles conseqüències catastròfiques, es considera “molt improbable” pels científics de l'IPCC -la màxima autoritat mundial en canvi climàtic-, però les temperatures disparades a l'oceà Atlàntic així com un estudi acabat de publicar a Nature Comunications han disparat les alarmes (i el debat).
Què ès l'AMOC?
L'AMOC, també coneguda com la circulació de l'oceà Atlàntic, és un dels grans corrents marins que regulen el clima de la Terra. Funciona, de manera molt simplificada, com una cinta transportadora. En superfície, envia aigua càlida i salada de l'equador cap als pols. En aquesta zona, en perdre calor cap a l'atmosfera, augmenta la densitat i s'enfonsa. És aleshores que inicia el retorn cap a l'equador on envia aigües més fredes i profundes.
Funcionament del corrent AMOC
En els darrers anys diversos estudis havien apuntat a un alentiment d'aquest corrent. “És molt probable que sigui un efecte directe del canvi climàtic, però tampoc es pot descartar la influència d'altres elements de variabilitat natural”, explica l'oceanògraf Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB, en declaracions a Nació.
Anomalia de temperatura als oceans
Aquests dies, les temperatures anormalment altes del nord de l'Atlàntic (veure mapa) havien disparat les especulacions i una de les preguntes és si la combinació de l'escalfament global i de l'efecte del Niño, encara a la seva fase inicial, eren suficients per explicar-ho. En aquest marc, la publicació d'un estudi sobre la possibilitat del col·lapse d'aquest corrent dels investigadors Peter Ditlevsen i Susanne Ditlevsen, de la Universitat de Copenhague, ha causat gran impacte.
Pronostica el col·lapse de l'AMOC a mitjan segle
L'estudi publicat a Nature Communications, una revista del grup de la prestigiosa Nature, però d'un factor d'impacte menor, assenyala que el col·lapse del corrent es podria produir en qualsevol moment a partir del 2025, malgrat que situa com a data més probable el 2057, amb l'actual escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Els autors consideren que alguns dels factors que han contribuït a l'alentiment de l'AMOC s'han subestimat fins ara i, per això, no descarten el col·lapse d'un corrent que, per exemple, permet que Europa gaudeixi d'un clima més o menys temperat. Tanmateix, admeten algunes limitacions a l'estudi i no descarten que el col·lapse del sistema de corrents pugui ser parcial.
De fet, un dels problemes és que les mesures directes de la corrent no van començar fins al 2004, tant utilitzant els cables submarins d'Internet com els satèl·lits. “És un fenomen que no s'ha començat a estudiar en profunditat fins fa molt pocs anys i això ens dificulta treure conclusions”, assenyala Michael Grelaud.
Sigui com sigui, la necessitat imperiosa de reduir de manera dràstica emissions no es discutible. De fet, l'alentiment del corrent ja ha afectat la capacitat d'embornal de CO2 de l'oceà i, en conseqüència, suposa incrementar l'efecte hivernacle.
No es produirà El dia de demà
Més enllà de les incerteses de l'estudi, el que és evident és que no es produirà l'escenari apocalíptic de la pel·lícula El dia de demà. “L'impacte d'un col·lapse seria gravíssim. Però en el nostre entorn es tendiria cap a un canvi sobtat on l'estiu seria molt més sec i l'hivern molt més fred”, apunta l'oceanògraf de l'ICTA-UAB.
Sigui com sigui, forma part dels científics que recepten prudència davant d'un estudi que molts qualifiquen d'especulatiu. “És una qüestió on cal posar molta atenció, però que també té moltes incerteses”, apunta Grelaud.
En aquesta mateixa línia s'expressa la professora Penny Holliday, cap de Física Marina i Circulació Oceànica del Centre Nacional d'Oceanografia del Regne Unit, especialista en l'AMOC. En declaracions al portal Science Media Centre, assenyala que “la temperatura de la superfície del mar no és un indicador clar del corrent i tampoc hi ha proves que s'hagi debilitat de manera espectacular en el passat”. “Un col·lapse de l'AMOC afectaria profundament a totes les persones a la Terra, però aquest estudi exagera la probabilitat que es produeixi en els pròxims anys”, conclou.
Andrew Watson, professor de la Royal Society al Global Systems Institute de la Universitat d'Exeter, es queda amb “la inestabilitat” del corrent que posa de manifest l'estudi. Però assenyala que podria ser “menys dramàtica”: “La majoria dels models actualment suggereixen una desacceleració, però no un col·lapse durant aquest segl”.
En canvi, Richart Pancost, professor de sistemes terrestres de la Universitat de Bristol, subratlla el valor de com el creixement continu de les emissions ens acosta a un dels punts d'inflexió i com ens podem començar a imaginar “respostes no lineals al canvi climàtic”.
