Coincidint amb la COP 28 de Dubai i el debat sobre si eliminar o reduir els combustibles fòssils, una ambiciosa revisió dels 26 principals punts d'inflexió indica que en cinc casos es podrien superar a curt termini. Això provocaria el col·lapse d'algunes de les principals reserves de gel així com una mortaldat generalitzada dels esculls de corall d'aigua calenta, entre altres.
Quins són els cinc punts d'inflexió a punt de superar-se?
L'informe Global Tipping Points es considera l'estudi més gran mai realitzat sobre els punts d'inflexió climàtic. Coordinat per la universitat anglesa d'Exeter hi han participat fins a 200 investigadors. Analitza 26 possibles tipping point negatius a partir de registres paleoclimàtics, observacions, models teòrics i informàtics, entre altres.
Dels 26 punts d'inflexió n'hi ha cinc amb un risc real de ser superats a curt termini. En un context on la superació permanent dels 1,5 graus podria arribar coincidint amb el canvi de dècada, segons l'última actualització del pressupost global de carboni, un altre macroestudi de gran prestigi, en aquest cas dirigit pel català Pep Canadell.
Aquests són els cinc punts d'inflexió que es podrien superar a curt termini:
- 1. La mort generalitzada dels esculls de corall d'aigües càlides ja és probable al nivell d'escalfament actual (~ 1,2 °C), cosa que alteraria significativament la quarta part de les espècies marines.
- 2 i 3. Dues grans masses de gel -Groenlàndia i l'Antàrtida occidental- podrien col·lapsar. Ja és possible amb l'actual escalfament i seria probable si es manté de manera permanent per sobre dels 1,5 ºC. Només la inestabilitat de la capa de gel antàrtica pot fer augmentar el nivell del mar entre 1 i 2 metres l'any 2100.
- 4. El desglaç brusc localitzat del permafrost comença a produir-se en alguns llocs i s'estendrà cada cop més en l'escenari dels 1,5 ºC. A banda d'alterar la infraestructura, mitjans de vida i els paisatges subpolars, suposarà un augment addicional de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
- 5. En alguns models, el col·lapse del corrent subpolar de l'Atlàntic Nord és possible als nivells d'escalfament actuals i esdevé probable més enllà dels 1,8 °C. La superació d'aquest punt d'inflexió suposaria un refredament regional d'uns 2-3 °C a l'Atlàntic Nord.
Aquest corrent subpolar (SPG) és un component del famós AMOC, el col·lapse del qual podria provocar efectes catastròfics. En el cas del SPG també tindria impactes similars, però més petits, provocant un refredament al voltant de l'Atlàntic Nord i alterant els patrons meteorològics a Amèrica del Nord, Europa i a les regions del monsó tropical, segons explica a Nació el climatòleg David Armstrong McKay.
Per altra banda, un portaveu de la Universitat d'Exeter explica que hi ha altres punts d'inflexió que també estan en risc de ser superats.
Concretament, hi ha ecosistemes com els manglars, els prats d'herbes marines i parts dels boscos boreals que podrien acostar-se al límit, malgrat que encara no sigui probable. També s'hi acostaria l'Amazones, per la suma del canvi climàtic i la desforestació. En aquest cas, els responsables de l'estudi aclareixen que "no se n'avalua la mort com a possible en un escenari d'un escalfament d'1,5 ºC".
"Els punts d'inflexió del sistema terrestre suposen amenaces de la màxima humanitat a les quals la humanitat s'hagi enfrontat", explica el professor Tim Lenton, de l'Institut de Sistemes Globals d'Exeter.
Sis recomanacions per afrontar aquest escenari
L'informe Global Tipping Points arriba a qualificar de "desastrosa" l'actual trajectòria de la humanitat. "Superar els punts d'inflexió poden provocar efectes dominó devastadors, fins i tot la pèrdua d'ecosistemes sencers i la capacitat de cultivar cultius bàsics, amb impactes socials com el desplaçament massiu, la inestabilitat política i el col·lapse financer", assenyala Lenton.Els coordinadors de l'informe proposen sis recomanacions per afrontar aquest escenari i augmentar-ne el coneixement:
- Eliminar els combustibles fòssils i les emissions vinculades a la desforestació, aturant-les molt abans del 2050.
- Reforçar les polítiques d'adaptació i la governança de pèrdues i danys, reconeixent la desigualtat dels impactes climàtics tant entre països com a l'interior de cada estat.
- Incloure els punts d'inflexió a l'inventari global i a les contribucions determinades nacionals (l'objectiu que es marca cada país per fer front al canvi climàtic).
- Convocar una cimera global urgent sobre punts d'inflexió.
- Aprofundir en el coneixement dels punts d'inflexió, amb un informe especial de l'IPCC (el grup de científics de l'ONU sobre canvi climàtic).
- Coordinar els esforços polítics per activar punts d'inflexió positius.
En aquest sentit, l'informe no només analitza els punts d'inflexió del sistema planetari, sinó també els positius, en sectors com l'energia, el transport i l'alimentació, destacant per exemple l'electrificació de la mobilitat i dels sistemes de calefacció domèstics.
"També es poden combinar per reforçar-se i accelerar-se mútuament", assenyala Tim Lenton. En aquest sentit, els autors de l'informe apunten que una cascada de punts d'inflexió positius salvaria milions de vides, milers de milions de dòlars en danys relacionats amb el clima i permetria iniciar la restauració del planeta.