La responsabilitat legal dels estats d'aturar l'escalfament global ha arribat per primera vegada al Tribunal Internacional de Justícia amb seu a la Haia. Allà, el grup d'estats de Melanèsia ha denunciat els principals països del Nord global per haver causat l'escalfament global del planeta amb les seves emissions i ha demanat que se'ls obligui legalment a aturar la contaminació i a reparar el dany causat. En aquest sentit, l'enviat especial per al canvi climàtic i el medi ambient de la República de Vanuatu, Ralph Regenvanu, ha iniciat aquest dimecres les audiències davant del tribunal. "Aquesta conducta és il·legal: s'ha d'acabar i s'han de reparar les conseqüències", ha dit el representant de Vanuatu, l'illa del Pacífic que ha liderat la causa.
Després del "fracàs" de l'última cimera del clima, Regenvanu ha apressat el TIJ a promoure una "resposta col·lectiva" que no estigui basada en la "conveniència política", sinó en el dret internacional. "Estem a la primera línia d'una crisi que no hem creat i que amenaça la nostra existència", ha alertat l'enviat especial d'aquesta illa del Pacífic. L'equip jurídic de Vanuatu ha argumentat que un "grapat de països" són responsables de "gran part de les emissions" que estan causant el canvi climàtic i que aquest "dany significatiu" ha de tenir conseqüències legals conforme al dret internacional. En concret, denuncien una vulneració "sistemàtica i sostinguda" del dret a l'autodeterminació dels estats en risc pel canvi climàtic, així com de l'obligació dels estats d'actuar amb "deguda diligència" per preservar el medi ambient.
Primera causa climàtica al TIJ
Les illes del Pacífic han aconseguit portar al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el primer cas sobre la responsabilitat legal dels estats d'aturar l'escalfament global del planeta de compensar els afectats. A través de l'Assemblea General de Nacions Unides, han demanat un dictamen consultiu sobre les conseqüències legals del dany al medi ambient.
El TIJ és un tribunal internacional que des del 1945 dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l'ONU. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.
Fa anys que es persegueix aquesta via legal, però el cas arrenca aquest dilluns, poc després de l'última cimera del clima. La COP29 de Bakú va ser especialment decebedora per als països en vies de desenvolupament perquè van marxar de l'Azerbaidjan amb molts menys diners a les mans dels que demanaven per afrontar l'impacte de l'escalfament global.
Vistes a la Haia
Aquest dilluns han començat les vistes a la Haia per aquest cas, considerat històric per ser la primera vegada que es consulta al TIJ sobre les obligacions dels estats respecte a l'escalfament global del planeta. La causa ha despertat un gran interès internacional. Segons el Centre pel Dret Mediambiental Internacional (CIEL, per les seves sigles en anglès), el TIJ ha rebut una xifra rècord de sol·licituds per participar en el procediment judicial: 98 estats i 12 organitzacions internacionals.
Durant dues setmanes quinze magistrats escoltaran a la Haia els lletrats d'aquest centenar d'estats i entitats civils interessats en l'afer. Les audiències han arrencat amb les presentacions orals de Vanuatu i del grup dels estats de Melanèsia, del qual formen part també Fiji, Papua Nova Guinea i les Illes Salomó. Dimecres serà el torn d'Espanya i dels Estats Units. Com a primera potència mundial, la posició dels EUA, encara governat pel demòcrata Joe Biden, és una de les que generen més interès.
Com ha arribat el cas a la Haia?
Vanuatu va entomar el repte de liderar aquesta causa demanant a l'ONU que fes una petició al TIJ i comptava amb el suport d'Angola, Antigua i Barbuda, Bangladesh, Costa Rica, Estats Federats de Micronèsia, Alemanya, Liechtenstein, Marroc, Moçambic, Nova Zelanda, Portugal, Romania, Samoa, Sierra Leone, Singapur, Uganda i Vietnam Nam.La iniciativa va anar agafant cos i, finalment, el 29 de març del 2023 l'Assemblea General de l'ONU va demanar una opinió consultiva al TIJ sobre les obligacions dels estats pel que fa al canvi climàtic. En concret, són dues preguntes.
Què es pregunta al TIJ?
En primer lloc, es demana al Tribunal que detalli quines són les obligacions dels estats sota el dret internacional per "garantir la protecció del sistema climàtic i altres parts del medi ambient" de les emissions contaminants per a la població i "futures generacions".
A partir d'aquí, pregunten si causar un "dany significatiu" al medi ambient - tant per les accions, com per les omissions dels estats- té conseqüències legals. En particular, respecte a territoris que "per les seves circumstàncies geogràfiques i nivell de desenvolupament" estan "especialment afectats o són especialment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic". Per exemple, les illes del Pacífic. Igualment, volen saber què implica a nivell legal per a la població i les generacions futures afectades per la contaminació de determinats estats.