26
de gener
de
2023, 07:00
En un territori tan antropitzat com l'àrea metropolitana de Barcelona els espais fluvials són elements claus. Tenen una importància capital per a la biodiversitat i la connectivitat entre ecosistemes, pels valors paisatgístics a tocar de corredors d'infraestructures i de zones urbanitzades, i com a espai d'ús social, lleure i salut.
Amb aquesta triple funció, l'AMB ha assumit la millora del Llobregat, el Besòs i els seus tributaris com una prioritat i hi ha destinat 40 milions d'euros des del 2015 a través del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG). “Estem omplint de vida aquests espais fluvials”, assegura Martín Gullon, coordinador general d'Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
En aquest sentit, tant entorn del riu Llobregat com especialment al seu delta hi ha identificades un total de 1.818 espècies de flora, 476 d'aus, 432 d'insectes, 16 de peixos, 40 de rèptils, 18 d'amfibis i 101 d'aràcnids. Els estudis de l'AMB destaquen la identificació d'algunes espècies de papallones diürnes per primera vegada en diversos anys, la presència –tot i que sense estabilitzar de la llúdriga- i la detecció de la bavosa de riu i l'extensió de l'anguila, malgrat la dominància de les espècies invasores de peixos.
.jpg)
El refugi inclou, entre altres, la recuperació de la llacuna del Rec Comtal i la creació de tres noves d'artificials per tal de ser un punt d'atracció per a aus, amfibis, invertebrats aquàtics i la llúdriga, un mamífer cada vegada més present a la conca.
També es preveu una escala de peixos per afavorir la connectivitat aquàtica, la creació de prats fluvials i la naturalització del mur del riu amb refugis i nius artificials. A més, s'han fet actuacions d'eliminació d'espècies de fauna i flora invasora com la canya americana, la tortuga de Florida o el cranc americà així de millora de la connectivitat amb les serralades de Marina i Collserola.
Malgrat que és una actuació de millora de la biodiversitat, no es descuida tampoc els altres vectors. “Tindrà una component educativa i també paisatgística”, explica Jose Alonso, arquitecte de l'àrea d'Infraestructures de l'AMB. En aquest sentit, inclourà una bassa didàctica entre el pont de Santa Coloma i el de B-20 pensada per a visites guiades, escolars i treballs de ciència ciutadana.
Les accions per millorar la biodiversitat i també els estudis de connectivitat poden convertir-se en els punts de partida del futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat. Cal tenir en compte que el riu esdevé el principal element de connexió entre la costa i l'interior, al mateix temps que uneix els espais naturals de les muntanyes de l'Ordal amb la serra de Collserola.
Tanmateix, el fet que el Llobregat estigui encaixonat en un corredor d'infraestructures viàries, ferroviàries i serveis energètics dificulta el moviment de la fauna entre el riu i els espais naturals propers. L'estudi ha localitzat fins a 192 passos que permetrien aquesta connexió, dels quals el 69% ja són viables actualment. La resta, es considera que ho podrien ser si es realitzen diverses actuacions.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha invertit en aquests dos darrers mandats 40 milions d'euros a la millora ambiental i de l'ús social dels rius. D'aquests, bona part s'han destinat al Llobregat on s'ha actuat en 36 quilòmetres lineals –el 50% del total- per tal de consolidar-ho com un espai per caminar, fer esport i, en definitiva, fer salut.
A hores d'ara, és possible passejar, córrer o anar en bicicleta des de Martorell fins al Prat de Llobregat per ambdues ribes del riu. Tanmateix, un dels grans problemes per gaudir d'aquesta infraestructura verda era la connexió amb els nuclis urbans i la impossibilitat de creuar el Llobregat.
.jpg)
Per solucionar-ho s'han construït dos guals inundables, passarel·les que permeten travessar el riu, però que queden cobertes per l'aigua si hi ha una gran avinguda. “Una de les actuacions més destacades ha estat millorar els accessos des dels nuclis urbans al riu, ja que era el principal fre a accedir-hi”, assenyala Álvaro Sainz, tècnic de l'àrea d'Infraestructures de l'AMB. “És la part fonamental”, afegeix el coordinador Martín Gullon.
El visitant d'aquest gran parc fluvial és bàsicament local. Les estadístiques assenyalen que el 80% són dels municipis de l'entorn i que un nombre significatiu hi accedeix dues o tres vegades per setmana. En alguns trams, s'ha arribat a diferenciar l'espai per a ciclistes del camí utilitzat per córrer, caminar o passejar el gos.
La singularitat del riu Llobregat –un element clau de biodiversitat i connectivitat enmig d'una de les zones urbanes més densament poblades del continent- genera molt interès en l'àmbit europeu. En aquest sentit, ha estat seleccionat per formar part de dos projectes europeus –LIFE UrbanGreeningPlans i el Clearing House- per experimentar i posar en valor la importància de la infraestructura verda en contextos metropolitans.
Dues de les actuacions s'han dut a terme a Ripollet. La primera és un gual inundable al riu Ripoll a la zona del polígon del Molí d'en Xec on s'han fet actuacions de millora ambiental. També s'ha creat un pas inundable al riu Sec en una actuació de renaturalització entre el parc del Masot i el passatge de l'Ermita.
.JPG)
Finalment, destaca una passarel·la penjant a Barberà que travessa el riu Ripoll i completa l'anella verda en aquest àmbit. És el primer pas pacificat exclusiu per a vianants i ciclistes en tot aquest curs fluvial amb una estructura de 84 metres de llarg i dos d'ample i dos grans pilars de nou metres d'altura.
Totes les actuacions del PSG compten amb el cofinançament dels municipis implicats i les aportacions dels fons europeus FEDER.
Amb aquesta triple funció, l'AMB ha assumit la millora del Llobregat, el Besòs i els seus tributaris com una prioritat i hi ha destinat 40 milions d'euros des del 2015 a través del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG). “Estem omplint de vida aquests espais fluvials”, assegura Martín Gullon, coordinador general d'Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La importància ambiental dels rius
Els rius són font de vida. En depèn tota la societat tant per assegurar el subministrament d'aigua de boca com per als diversos sectors econòmics. També són un punt d'atracció per a la biodiversitat. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'ha fet una recopilació dels diversos estudis existents i també de propis com a primer pas per a la definició de propostes per millorar la conservació i preservació dels valors del Llobregat.En aquest sentit, tant entorn del riu Llobregat com especialment al seu delta hi ha identificades un total de 1.818 espècies de flora, 476 d'aus, 432 d'insectes, 16 de peixos, 40 de rèptils, 18 d'amfibis i 101 d'aràcnids. Els estudis de l'AMB destaquen la identificació d'algunes espècies de papallones diürnes per primera vegada en diversos anys, la presència –tot i que sense estabilitzar de la llúdriga- i la detecció de la bavosa de riu i l'extensió de l'anguila, malgrat la dominància de les espècies invasores de peixos.
Un refugi de biodiversitat al Besòs
El Besòs és un riu encara més antropitzat que el Llobregat. En aquest sentit, una de les iniciatives estrella del PSG és la creació d'un refugi de biodiversitat al seu pas per Santa Coloma de Gramenet. El projecte consta de tres fases i ara se n'acaba d'inaugurar la primera.El refugi inclou, entre altres, la recuperació de la llacuna del Rec Comtal i la creació de tres noves d'artificials per tal de ser un punt d'atracció per a aus, amfibis, invertebrats aquàtics i la llúdriga, un mamífer cada vegada més present a la conca.
També es preveu una escala de peixos per afavorir la connectivitat aquàtica, la creació de prats fluvials i la naturalització del mur del riu amb refugis i nius artificials. A més, s'han fet actuacions d'eliminació d'espècies de fauna i flora invasora com la canya americana, la tortuga de Florida o el cranc americà així de millora de la connectivitat amb les serralades de Marina i Collserola.
Malgrat que és una actuació de millora de la biodiversitat, no es descuida tampoc els altres vectors. “Tindrà una component educativa i també paisatgística”, explica Jose Alonso, arquitecte de l'àrea d'Infraestructures de l'AMB. En aquest sentit, inclourà una bassa didàctica entre el pont de Santa Coloma i el de B-20 pensada per a visites guiades, escolars i treballs de ciència ciutadana.
Les accions per millorar la biodiversitat i també els estudis de connectivitat poden convertir-se en els punts de partida del futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat. Cal tenir en compte que el riu esdevé el principal element de connexió entre la costa i l'interior, al mateix temps que uneix els espais naturals de les muntanyes de l'Ordal amb la serra de Collserola.
Tanmateix, el fet que el Llobregat estigui encaixonat en un corredor d'infraestructures viàries, ferroviàries i serveis energètics dificulta el moviment de la fauna entre el riu i els espais naturals propers. L'estudi ha localitzat fins a 192 passos que permetrien aquesta connexió, dels quals el 69% ja són viables actualment. La resta, es considera que ho podrien ser si es realitzen diverses actuacions.
3 milions de visites al Llobregat
L'espai fluvial del Llobregat es reparteix entre 16 municipis que sumen una població de 700.000 persones. Les actuacions per millorar-ne l'accessibilitat i els efectes de la pandèmia n'han disparat l'ús social fins a arribar als 3 milions de visites anuals.Estem omplint de vida els espais fluvials metropolitans.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha invertit en aquests dos darrers mandats 40 milions d'euros a la millora ambiental i de l'ús social dels rius. D'aquests, bona part s'han destinat al Llobregat on s'ha actuat en 36 quilòmetres lineals –el 50% del total- per tal de consolidar-ho com un espai per caminar, fer esport i, en definitiva, fer salut.
A hores d'ara, és possible passejar, córrer o anar en bicicleta des de Martorell fins al Prat de Llobregat per ambdues ribes del riu. Tanmateix, un dels grans problemes per gaudir d'aquesta infraestructura verda era la connexió amb els nuclis urbans i la impossibilitat de creuar el Llobregat.
Les riberes del Llobregat concentren cada any uns 3 milions de visites. Foto: AMB
Per solucionar-ho s'han construït dos guals inundables, passarel·les que permeten travessar el riu, però que queden cobertes per l'aigua si hi ha una gran avinguda. “Una de les actuacions més destacades ha estat millorar els accessos des dels nuclis urbans al riu, ja que era el principal fre a accedir-hi”, assenyala Álvaro Sainz, tècnic de l'àrea d'Infraestructures de l'AMB. “És la part fonamental”, afegeix el coordinador Martín Gullon.
El visitant d'aquest gran parc fluvial és bàsicament local. Les estadístiques assenyalen que el 80% són dels municipis de l'entorn i que un nombre significatiu hi accedeix dues o tres vegades per setmana. En alguns trams, s'ha arribat a diferenciar l'espai per a ciclistes del camí utilitzat per córrer, caminar o passejar el gos.
Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans
La singularitat del riu Llobregat –un element clau de biodiversitat i connectivitat enmig d'una de les zones urbanes més densament poblades del continent- genera molt interès en l'àmbit europeu. En aquest sentit, ha estat seleccionat per formar part de dos projectes europeus –LIFE UrbanGreeningPlans i el Clearing House- per experimentar i posar en valor la importància de la infraestructura verda en contextos metropolitans.
Passeres i guals a la conca del Besòs
El PSG també ha permès actuar per apropar la ciutadania a la conca del Besòs. Concretament, s'han realitzat millores en 10,8 quilòmetres lineals i s'han adequat tres passos per creuar cursos fluvials tributaris.Dues de les actuacions s'han dut a terme a Ripollet. La primera és un gual inundable al riu Ripoll a la zona del polígon del Molí d'en Xec on s'han fet actuacions de millora ambiental. També s'ha creat un pas inundable al riu Sec en una actuació de renaturalització entre el parc del Masot i el passatge de l'Ermita.
Inauguració de la passarel·la penjant al riu Ripoll, a la conca del Besòs. Foto: AMB
Finalment, destaca una passarel·la penjant a Barberà que travessa el riu Ripoll i completa l'anella verda en aquest àmbit. És el primer pas pacificat exclusiu per a vianants i ciclistes en tot aquest curs fluvial amb una estructura de 84 metres de llarg i dos d'ample i dos grans pilars de nou metres d'altura.
Totes les actuacions del PSG compten amb el cofinançament dels municipis implicats i les aportacions dels fons europeus FEDER.