James Painter (Worcestershire, 1956) és un destacat acadèmic britànic especialitzat en comunicació del canvi climàtic i mitjans de comunicació. Concretament, la seva recerca se centra en com els mitjans tradicionals i digitals representen el canvi climàtic, tenint en compte aspectes com el negacionisme climàtic i la desinformació. Després de treballar a la BBC World Service i d’haver estat consultor en comunicació per diverses organitzacions, ha redirigit la seva trajectòria a l’àmbit acadèmic.

Actualment, és investigador associat a l’Institut Reuters, professor a l’Escola de Geografia de la Universitat d’Oxford, investigador visitant sènior del Grantham Research Institute de la London School of Economics i supervisor de màsters i doctorats. Durant la seva última visita a Barcelona, amb motiu d’una conferència sobre desinformació climàtica al Palau Macaya de la Fundació la Caixa, conversa sobre sobre els reptes d’informar sobre el canvi climàtic en ple auge global de l’extrema dreta.

Com ha canviat la cobertura mediàtica del canvi climàtic en els últims anys?
Sobretot, hi ha hagut tres grans canvis. El primer és l’augment en el volum de la cobertura del canvi climàtic en els últims cinc anys que, en part, s’explica perquè els grans mitjans de comunicació saben que el públic vol més informació, en particular els joves. Com que els mitjans tradicionals estan perdent l’atenció d’aquest grup d’edat per les xarxes socials i altres plataformes en línia, informar sobre el canvi climàtic és una manera d’assegurar-se audiència.

El segon canvi es veu en el tipus de cobertura. Tot i que encara es comparteix molta informació sobre impactes negatius -com les onades de calor, les precipitacions extremes i les sequeres-, mitjans de molts països ara també es fan ressò de les solucions al canvi climàtic. Això significa cobrir temes relacionats amb les energies renovables i amb els esforços de la població i les possibles solucions.

La tercera modificació es veu en l’estratègia que utilitzen els grups organitzats negacionistes. Fa deu, 15 o 20 anys enrere, aquestes organitzacions -sovint finançades per empreses de combustibles fòssils, del gas i del petroli- posaven en dubte l’existència del canvi climàtic. Ara, com que ja no poden negar una evidència científica, se centren a atacar la política climàtica, en eximir la ciutadania de culpes i en argumentar que els impactes no són tan dolents. “Per què hem d’actuar nosaltres si països grans com la Xina o l’Índia no prendran mesures?”, s’excusen.

En la transformació de la difusió mediàtica sobre aquesta problemàtica, quin paper juguen les xarxes socials?
Hi ha hagut un auge en l’ús de les xarxes socials com a font d’informació. Això significa que, a part dels periodistes, molts altres actors poden difondre informació al voltant del canvi climàtic; tant a favor de l’acció com en contra. No obstant això, els mitjans de comunicació tradicionals, especialment en línia, continuen sent molt importants. Tot i que les xarxes socials estan creixent i la seva arribada ha suposat canvis, no substituiran canals com la televisió o els diaris.

Parlant dels mitjans tradicionals, compleixen amb la responsabilitat d'informar correctament sobre aquest tema?
És molt difícil generalitzar, però crec que sí. Penso que els principals mitjans de comunicació de les economies avançades -com la BBC, The New York Times, The Washington Post, Deutsche Welle, i agències com AFP i Reuters- fan una bona feina. Per fer-ho, és important que tinguin els recursos suficients i corresponsals centrats en temes de medi ambient o clima. El problema resideix en els diaris de dretes que, encara que no tinguin els mateixos recursos ni correspondència climàtica, informen sobre el tema des del seu enfocament ideològic, que qüestiona la ciència i la política. Al Regne Unit això ho fa The Daily Telegraph i als Estats Units Fox News, per exemple.

Per contrarestar la desinformació climàtica, quines estratègies i missatges són més efectius?
Hi ha diverses iniciatives que ho poden contrarestar. Una és la comprovació de fets a través d’organitzacions de fact-checking, però el problema és que no gaire gent les llegeix. També, desenvolupar programes educatius a les escoles és eficaç en alguns contextos. Però, cal tenir en compte que les persones que s’oposen al canvi climàtic no ho fan per falta d’informació, sinó pels seus valors; per tant, donar-los més dades no funcionarà. Hi ha tota mena de variables a l’hora d’avaluar què és comunicació efectiva: quin és el contingut del missatge, quina plataforma s’utilitza, quina resposta genera… Però una qüestió realment important és qui és l’emissor. S’ha de tenir en compte quins són els valors de l’audiència a la qual ens dirigim perquè el missatger ha de ser algú a qui respectin i confiïn.

Els negacionistes resten importància al canvi climàtic i ataquen la política climàtica perquè negar l'evidència científica cada vegada és més difícil

Com pot ser que aquesta informació falsa continuï arribant al públic malgrat el consens científic sobre l’existència del canvi climàtic?
Negar l'existència del canvi climàtic és cada vegada més difícil perquè hi ha molts fenòmens meteorològics extrems, com les recents inundacions a Espanya, que afecten ja no només el Sud global. Com que és molt difícil continuar negant això, molta desinformació se sustenta al voltant de tres arguments principals; el primer utilitza les solucions, articulant que és massa complicat prendre mesures contra la problemàtica. El segon, que es fa servir cada vegada més per la influència del president dels Estats Units, Donald Trump, és articular que l’estat vol controlar les nostres vides. Finalment, el tercer es basa a dir, com han fet representants de l’Administració Trump, que el canvi climàtic pot portar coses bones, afirmant que amb el retrocés dels mars es podran crear més propietats immobiliàries, per exemple. L’objectiu és donar la idea que no és un tema prou important per merèixer tanta atenció i acció.

Seguint en aquesta línia, com podem informar d’una manera rigorosa sense generar una alarma social?
Principalment, el periodisme responsable crec que ha de fer dues coses. Per una banda, cal ser realista i explicar que el canvi climàtic és un problema real, però no podem quedar-nos en aquest impacte negatiu perquè està provat que si només transmetem les històries destructives les persones, simplement, ens deprimim i no trobem sentit a fer accions per contrarestar el fenomen. Per tant, cal mostrar que els governs i les comunitats poden fer moltes accions per fer-hi front. Així doncs, cal ser clars amb l’amenaça seriosa, però mostrar les notícies positives també.

Abans ha mencionat Trump; com és ser científic climàtic avui dia en l’era de mandataris com ell?
És molt, molt difícil. Els científics climàtics als Estats Units estan molt preocupats per les retallades econòmiques que s’estan aplicant a les principals organitzacions meteorològiques i en centres clau com l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA). Aquesta falta de finançament té un impacte internacional perquè molts estudis globals necessiten els fons estatunidencs per tenir per desenvolupar els seus projectes amb els recursos necessaris. A més, des que Elon Musk es troba al capdavant de la xarxa social X (antic Twitter), han augmentat de manera espectacular els atacs en línia contra el col·lectiu científic del clima. En aquest context, especialment les expertes dones, decideixen retirar-se i deixen de tenir-hi presència pels perjudicis que els comporta.

Tot i que l'ascens de Trump, de l'extrema dreta a Europa i dels negacionistes a les xarxes alimenta els mites i la desinformació, encara hi ha raons per ser optimistes

Per acabar, tenint en compte que els missatges negacionistes incideixen especialment en les generacions més joves, quina visió té sobre el futur?
Ara mateix, penso que són moments molt difícils. Hi ha l’ascens de Trump, dels partits de dreta i d’extrema dreta a Europa que qüestionen la ciència, i de la presència de negacionistes a les xarxes; tot això combinat alimenta els mites i la desinformació i és nociu. Però, tot i que el panorama no està bé, també hem de fixar-nos en aspectes positius: el preu de les energies renovables baixa i les fa més accessibles, molts països prenen mesures i diverses comunitats arreu del món emprenen accions. Així que encara hi ha raons per ser optimistes.