27
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:18h
El 2021 es van separar a Catalunya el 46,6% dels residus que es van generar. Són cinc punts més que el 2018 i més de 14 respecte al 2006. Un rècord en la recollida selectiva i un augment sostingut que, tanmateix, no ha permès assolir els objectius europeus –50% de reciclatge el 2020-. De fet, no hi ha temps de lamentacions perquè la nova fita fixada és arribar al 55% el 2025.
Aquest increment progressiu de la recollida selectiva s'explica per una major consciència ciutadana, però també per l'extensió de sistemes eficients. En aquest sentit, en moltes comarques del país el sistema porta a porta ha esdevingut la norma i no pas l'excepció. Concretament, ja s'aplica en 303 municipis i està previst que més de 130 ho facin en els mesos vinents. També l'ús de contenidors intel·ligents està permetent millorar els resultats en desenes de localitats més.
Recollida selectiva per comarques (2021)
Això no obstant, les zones més poblades continuen a la cua i això dificulta que el conjunt del país assoleixin els objectius fixats per la Unió Europea. El Barcelonès, per exemple, registra la segona pitjor dada del país (37%), només superada per la Cerdanya (28,5%). El conjunt de l'àrea metropolitana (AMB) se situa en un 38% –nou punts menys que la mitjana-, mentre que el Tarragonès no passa del 40%, el Segrià es queda amb un 42% o el Vallès Occidental amb un 44%.
Per fer-ho entendre, es fan campanyes i accions de sensibilització. Ara bé, “el voluntarisme té un sostre”, admet el responsable de l'Agència de Residus. En aquest sentit, tenen clar que tant el compliment dels objectius europeus com avançar cap al potencial màxim de reciclatge passa per la individualització de la recollida selectiva.
En aquest sentit, els sistemes eficients –sigui porta a porta o contenidors tancats- mostren amb transparència qui participa i, eventualment, també permet aplicar una taxa d'escombraries diferenciada per premiar els bons comportaments ambientals.
Però, on cal centrar els esforços per fer el salt? La principal clau de volta és la fracció orgànica, l'última que es va separar al nostre país –tot just es va començar a implementar el 1996-. No només representa un terç dels residus que generem a casa, sinó que té una gran potencial de millora amb els sistemes eficients. Amb contenidors oberts es recullen 50 kg per habitant i any, xifra que puja fins als 120 amb el porta a porta. “Es recull més del doble d'orgànica que amb el sistema de tota la vida”, conclou Peraire.
Un exemple d'aposta valenta l'ha protagonitzat Manlleu. L'1 de novembre es va convertir, amb uns 20.000 habitants, en la ciutat més gran de Catalunya en implantar de manera integral el porta a porta. Ripollet, amb quasi 40.000 persones, feia setmanes que també l'aplicava a la meitat de la ciutat tot i que amb un model particular en què es combina amb contenidors oberts per al vidre i tancats amb xip per a l'orgànica. També s'han establert àrees d'emergència on, tres dies a les setmanes, els veïns poden deixar-hi les deixalles.
En tot cas, l'objectiu d'aquesta ciutat del Vallès Occidental és millorar unes dades molt baixes: el 2021 tot just es va reciclar el 39,5% dels residus. “És una decisió responsable, que hem de prendre, encara que generi neguit, per tal d’aconseguir una ciutat més sostenible i més neta”, va assegurar en la presentació del model l'alcalde Jose M. Osuna, fent referència a les protestes d'una part de la ciutadania.
“No és senzill”, admet el director de l'Agència de Residus. “En poblacions grans sovint es genera un rebuig parcial. És molt important un màxim consens, una voluntat política coral, però també escoltar i comunicar bé a la ciutadania”, afegeix.
A Manlleu la totalitat dels veïns va veure com just abans de Tots Sants desapareixien els contenidors dels carrers. L'Ajuntament va fer una intensa campanya informativa i de promoció del nou sistema de recollida, fet que no va impedir les crítiques per part de la població poc receptiva a aquest tipus de canvis. Ara bé, quina és la realitat de la segona ciutat més gran d'Osona un mes i mig després de la implementació del porta a porta?
Les primeres dades que ofereix l'Ajuntament revelen que el 87% dels habitatges que disposen del cubell per separar estan fent correctament el porta a porta. Això, explica la regidora de Medi Ambient de Manlleu, Maite Anglada ha fet incrementar de manera “substancial” la recollida de matèria orgànica.
A més, l'empresa encarregada de la gestió del servei ha detectat que la quantitat d'impropis que hi havia al contenidor s'ha reduït gairebé a zero. De fet, en un contenidor d'orgànica convencional el 14% del material són d'altres fraccions, però quan es fa porta a porta es rebaixa a un 0-5%, segons dades de l'ARC.
Anglada reconeix que hi ha “punts calents” on han detectat que els veïns deixen les bosses d'escombraries al carrer. Per posar-hi remei, la regidora explica que han contractat agents cívics que s'encarreguen d'avisar als veïns per tal que prenguin consciència. Sigui com sigui, des de l'Ajuntament de Manlleu es mostren molt satisfets amb els resultats i animen les grans ciutats a ser valents i apostar pel sistema porta a porta, que consideren “el millor” també en zones amb gran densitat de població.
Tanmateix, els índexs més alts es troben en municipis molt petits. És el cas dels 151 habitants censats a Sagàs al Berguedà que freguen la gesta de no enviar residus a l'abocador, amb un 97% de recollida selectiva. A Albons i Corçà, al Baix Empordà van arribar al 94%. La Pobla de Claramunt, Verges, Vilablareix, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Vilatorta i Capellades també van superar el 90%.
Recollida selectiva a les 10 ciutats més poblades (2021)
Aquesta situació contrasta amb les grans ciutats amb cap dels 10 municipis més poblats per sobre la mitjana catalana. La capital no passa del 40%, malgrat que ja s'han fet proves pilot de recollida eficient a barris dels districtes de Sant Andreu i Sarrià, que sumen 24.000 habitants. La previsió de futures ampliacions a Horta i Sant Antoni podria fer créixer la xifra fins a les 100.000 persones, el 5,5% de la població.
La situació encara és pitjor a l'Hospitalet de Llobregat o Badalona amb només un 27%, o a Santa Coloma de Gramenet amb un 25%. Girona, per la seva banda, és l'única capital de demarcació per sobre de la mitjana catalana amb un 53%, Lleida –amb porta a porta en quatre barris- i Tarragona, en canvi, queden lluny i no passen del 37 i el 36%, respectivament.
Eduard Berloso, regidor de Residus de Girona, explica que estan molt satisfets com funciona, amb resultats que superen el 80%. A banda de posar en valor la implicació dels veïns, explica que de cara al 2023 s'arribarà a una dotzena de barris amb habitatges unifamiliars, entre els quals Fontajau, el centre de Sant Narcís i Montilivi.
El porta a porta es combinarà amb l'ús de contenidors intel·ligents, a les zones amb blocs d'habitatges. De moment, s'ha fet una prova pilot a l'Eixample i el 2024 s'estendrà a una vintena de sectors. Malgrat ser conscients que els resultats són inferiors al porta a porta, el regidor gironí apunta que la possibilitat de fer pagar menys a qui recicla més (i a la inversa), permetrà generar més consciència entre els ciutadans.
Amb el nou model –també inclou àrees temporals al Barri Vell i al Mercadal- es pretén fer un salt endavant i arribar al 60% de recollida selectiva l'any 2030, en un context on Eduard Berloso admet que ciutats han de servir d'exemple per al conjunt del país.
El pioner en fer-ho a la comarca i al país va ser Tona. Aquesta localitat al sud de Vic va ser la primera a provar el porta a porta l'any 2001, juntament amb Riudecanyes al Baix Camp i Tiana, al Maresme. Dues dècades més tard els resultats parlen per si sols: 83%, 77% i 82%, respectivament. “Els hem d'agrair aquesta aposta, ja que van obrir camí i han ajudat a molts altres municipis”, destaca Isaac Peraire.
Avui, Tona frega els 8.500 habitants, un 40% més quan van canviar el sistema de recollida. Més enllà del trasbals inicial, el porta a porta s'ha consolidat totalment. El regidor de Residus i Qualitat Ambiental de la localitat osonenca, Josep Valldoriola, remarca que va ser un encert ser pioners i destaca que per les noves generacions allò estrany és trobar-se un contenidor en un altre poble.
Tot i superar el 80%, la voluntat del consistori és continuar avançant. En aquest sentit, Valldoriola explica que volen utilitzar la tecnologia que suposa cubells amb xip. Aplicar-ho permetria implantar una taxa justa i que paguin menys els veïns que separin millor.
Si Tona va ser un dels pioners amb el canvi de segle, Sant Sadurní d'Anoia també és un dels referents en convertir-se el 2005 en ser el primer municipi de més de 10.000 habitants amb porta a porta. L'aposta també ha estat exitosa: l'any passat es va arribar a un 69% de separació.
Tanmateix, el consistori d'aquest municipi de l'Alt Penedès també vol anar més enllà i des del passat mes de juny ha implantat un nou model que incorpora cubells amb xip per reduir la presència d'impropis. “Hem de ser ambiciosos i assolir índexs per sobre del 80% a un municipi que ja fa molts anys que fa porta a porta”, va explicar l'alcalde Ton Amat en la presentació dels canvis.
També Argentona (88,6%), Canet de Mar (64,9%), Palau-Solità i Plegamans (78,9%) i Berga (77,7%) són poblacions que també superen els 10.000 habitants amb porta a porta. També capitals de comarca com Montblanc, Falset, Cervera, Gandesa i el Vendrell l'han implantat totalment o parcialment, així com en barris de grans ciutats com Barcelona, Girona i Lleida.
De fet, tal com destaca el director de l'Agència de Residus, “porta a porta i contenidors tancats són sistemes versàtils i flexibles”. “No ha de ser igual a tot arreu. Es poden combinar els diversos models i adaptar-los, segons la realitat de cada municipi”, conclou Isaac Peraire.
Aquest increment progressiu de la recollida selectiva s'explica per una major consciència ciutadana, però també per l'extensió de sistemes eficients. En aquest sentit, en moltes comarques del país el sistema porta a porta ha esdevingut la norma i no pas l'excepció. Concretament, ja s'aplica en 303 municipis i està previst que més de 130 ho facin en els mesos vinents. També l'ús de contenidors intel·ligents està permetent millorar els resultats en desenes de localitats més.
Recollida selectiva per comarques (2021)
Això no obstant, les zones més poblades continuen a la cua i això dificulta que el conjunt del país assoleixin els objectius fixats per la Unió Europea. El Barcelonès, per exemple, registra la segona pitjor dada del país (37%), només superada per la Cerdanya (28,5%). El conjunt de l'àrea metropolitana (AMB) se situa en un 38% –nou punts menys que la mitjana-, mentre que el Tarragonès no passa del 40%, el Segrià es queda amb un 42% o el Vallès Occidental amb un 44%.
Un potencial de reciclatge del 84%
Catalunya separa quasi la meitat dels residus que es genera. Però quin és el potencial real de la recollida selectiva? Diversos estudis que ha presentat l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) assenyalen que la suma real de matèria orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i vidre se situa en un 84%. “Això vol dir que la fracció del rebuig és una part petita”, destaca Isaac Peraire, director de l'ARC.Per fer-ho entendre, es fan campanyes i accions de sensibilització. Ara bé, “el voluntarisme té un sostre”, admet el responsable de l'Agència de Residus. En aquest sentit, tenen clar que tant el compliment dels objectius europeus com avançar cap al potencial màxim de reciclatge passa per la individualització de la recollida selectiva.
En aquest sentit, els sistemes eficients –sigui porta a porta o contenidors tancats- mostren amb transparència qui participa i, eventualment, també permet aplicar una taxa d'escombraries diferenciada per premiar els bons comportaments ambientals.
Amb el porta a porta es recull més del doble d'orgànica que amb el sistema de tota la vida.
Però, on cal centrar els esforços per fer el salt? La principal clau de volta és la fracció orgànica, l'última que es va separar al nostre país –tot just es va començar a implementar el 1996-. No només representa un terç dels residus que generem a casa, sinó que té una gran potencial de millora amb els sistemes eficients. Amb contenidors oberts es recullen 50 kg per habitant i any, xifra que puja fins als 120 amb el porta a porta. “Es recull més del doble d'orgànica que amb el sistema de tota la vida”, conclou Peraire.
L'exemple de Manlleu
L'Agència de Residus de Catalunya intenta estimular els municipis que apliquin sistemes eficients de recollida. En aquest sentit, aquest 2022 s'ha atorgat 22 milions d'euros a 74 ens locals per fer el canvi i se'n preparen 10 milions més per a l'any vinent. Un canvi de xip que tradicionalment han liderat poblacions relativament petites i comarques rurals, però que ara és imprescindible que arribi a les zones més poblades del país. “Sí, és l'hora de les ciutats mitjanes i grans”, assegura Isaac Peraire.Un exemple d'aposta valenta l'ha protagonitzat Manlleu. L'1 de novembre es va convertir, amb uns 20.000 habitants, en la ciutat més gran de Catalunya en implantar de manera integral el porta a porta. Ripollet, amb quasi 40.000 persones, feia setmanes que també l'aplicava a la meitat de la ciutat tot i que amb un model particular en què es combina amb contenidors oberts per al vidre i tancats amb xip per a l'orgànica. També s'han establert àrees d'emergència on, tres dies a les setmanes, els veïns poden deixar-hi les deixalles.
En tot cas, l'objectiu d'aquesta ciutat del Vallès Occidental és millorar unes dades molt baixes: el 2021 tot just es va reciclar el 39,5% dels residus. “És una decisió responsable, que hem de prendre, encara que generi neguit, per tal d’aconseguir una ciutat més sostenible i més neta”, va assegurar en la presentació del model l'alcalde Jose M. Osuna, fent referència a les protestes d'una part de la ciutadania.
“No és senzill”, admet el director de l'Agència de Residus. “En poblacions grans sovint es genera un rebuig parcial. És molt important un màxim consens, una voluntat política coral, però també escoltar i comunicar bé a la ciutadania”, afegeix.
A Manlleu la totalitat dels veïns va veure com just abans de Tots Sants desapareixien els contenidors dels carrers. L'Ajuntament va fer una intensa campanya informativa i de promoció del nou sistema de recollida, fet que no va impedir les crítiques per part de la població poc receptiva a aquest tipus de canvis. Ara bé, quina és la realitat de la segona ciutat més gran d'Osona un mes i mig després de la implementació del porta a porta?
Les primeres dades que ofereix l'Ajuntament revelen que el 87% dels habitatges que disposen del cubell per separar estan fent correctament el porta a porta. Això, explica la regidora de Medi Ambient de Manlleu, Maite Anglada ha fet incrementar de manera “substancial” la recollida de matèria orgànica.
Animen a les grans ciutats del país a ser valents i apostar pel sistema porta a porta.
A més, l'empresa encarregada de la gestió del servei ha detectat que la quantitat d'impropis que hi havia al contenidor s'ha reduït gairebé a zero. De fet, en un contenidor d'orgànica convencional el 14% del material són d'altres fraccions, però quan es fa porta a porta es rebaixa a un 0-5%, segons dades de l'ARC.
Anglada reconeix que hi ha “punts calents” on han detectat que els veïns deixen les bosses d'escombraries al carrer. Per posar-hi remei, la regidora explica que han contractat agents cívics que s'encarreguen d'avisar als veïns per tal que prenguin consciència. Sigui com sigui, des de l'Ajuntament de Manlleu es mostren molt satisfets amb els resultats i animen les grans ciutats a ser valents i apostar pel sistema porta a porta, que consideren “el millor” també en zones amb gran densitat de població.
El contrast amb els líders del reciclatge
A Catalunya només hi ha 10 municipis que reciclin més del 90% dels residus que generen i cap d'ells supera els 10.000 habitants. Qui més s'hi acosta és Matadepera on els 9.600 veïns d'aquesta localitat Vallès Occidental arriben a separar el 93%. Ja fa 17 anys que van implementar el porta a porta i, immediatament, es van situar al capdamunt de l'estadística.Tanmateix, els índexs més alts es troben en municipis molt petits. És el cas dels 151 habitants censats a Sagàs al Berguedà que freguen la gesta de no enviar residus a l'abocador, amb un 97% de recollida selectiva. A Albons i Corçà, al Baix Empordà van arribar al 94%. La Pobla de Claramunt, Verges, Vilablareix, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Vilatorta i Capellades també van superar el 90%.
Recollida selectiva a les 10 ciutats més poblades (2021)
Aquesta situació contrasta amb les grans ciutats amb cap dels 10 municipis més poblats per sobre la mitjana catalana. La capital no passa del 40%, malgrat que ja s'han fet proves pilot de recollida eficient a barris dels districtes de Sant Andreu i Sarrià, que sumen 24.000 habitants. La previsió de futures ampliacions a Horta i Sant Antoni podria fer créixer la xifra fins a les 100.000 persones, el 5,5% de la població.
La situació encara és pitjor a l'Hospitalet de Llobregat o Badalona amb només un 27%, o a Santa Coloma de Gramenet amb un 25%. Girona, per la seva banda, és l'única capital de demarcació per sobre de la mitjana catalana amb un 53%, Lleida –amb porta a porta en quatre barris- i Tarragona, en canvi, queden lluny i no passen del 37 i el 36%, respectivament.
Més barris a Girona
Girona és l'única gran ciutat catalana que separa selectivament més residus dels que envia a l'abocador. En aquest sentit, fa anys que intenta ser referent en l'aplicació de sistemes de recollida eficient amb la introducció del porta a porta als barris de Sant Daniel, la Pujada de la Torrassa i Campdorà.Eduard Berloso, regidor de Residus de Girona, explica que estan molt satisfets com funciona, amb resultats que superen el 80%. A banda de posar en valor la implicació dels veïns, explica que de cara al 2023 s'arribarà a una dotzena de barris amb habitatges unifamiliars, entre els quals Fontajau, el centre de Sant Narcís i Montilivi.
Combinarem el porta a porta amb contenidors intel·ligents als barris amb blocs de pisos.
El porta a porta es combinarà amb l'ús de contenidors intel·ligents, a les zones amb blocs d'habitatges. De moment, s'ha fet una prova pilot a l'Eixample i el 2024 s'estendrà a una vintena de sectors. Malgrat ser conscients que els resultats són inferiors al porta a porta, el regidor gironí apunta que la possibilitat de fer pagar menys a qui recicla més (i a la inversa), permetrà generar més consciència entre els ciutadans.
Amb el nou model –també inclou àrees temporals al Barri Vell i al Mercadal- es pretén fer un salt endavant i arribar al 60% de recollida selectiva l'any 2030, en un context on Eduard Berloso admet que ciutats han de servir d'exemple per al conjunt del país.
Dues dècades de porta a porta
Si Girona és l'exemple com a gran ciutat, Osona ho és a escala comarcal. Durant anys ha estat la que més reciclava –actualment és la tercera darrera de la Conca de Barberà i amb un empat tècnic amb el Berguedà-. A més, tot fa pensar que en els pròxims anys augmentarà els resultats amb l'aplicació de sistemes eficients en poblacions com Vic i Torelló, més enllà de l'impacte que suposarà el porta a porta a Manlleu.El pioner en fer-ho a la comarca i al país va ser Tona. Aquesta localitat al sud de Vic va ser la primera a provar el porta a porta l'any 2001, juntament amb Riudecanyes al Baix Camp i Tiana, al Maresme. Dues dècades més tard els resultats parlen per si sols: 83%, 77% i 82%, respectivament. “Els hem d'agrair aquesta aposta, ja que van obrir camí i han ajudat a molts altres municipis”, destaca Isaac Peraire.
Avui, Tona frega els 8.500 habitants, un 40% més quan van canviar el sistema de recollida. Més enllà del trasbals inicial, el porta a porta s'ha consolidat totalment. El regidor de Residus i Qualitat Ambiental de la localitat osonenca, Josep Valldoriola, remarca que va ser un encert ser pioners i destaca que per les noves generacions allò estrany és trobar-se un contenidor en un altre poble.
Tot i superar el 80%, la voluntat del consistori és continuar avançant. En aquest sentit, Valldoriola explica que volen utilitzar la tecnologia que suposa cubells amb xip. Aplicar-ho permetria implantar una taxa justa i que paguin menys els veïns que separin millor.
Hem de ser ambiciosos i assolir índexs de recogida selectiva per sobre del 80%.
Si Tona va ser un dels pioners amb el canvi de segle, Sant Sadurní d'Anoia també és un dels referents en convertir-se el 2005 en ser el primer municipi de més de 10.000 habitants amb porta a porta. L'aposta també ha estat exitosa: l'any passat es va arribar a un 69% de separació.
Tanmateix, el consistori d'aquest municipi de l'Alt Penedès també vol anar més enllà i des del passat mes de juny ha implantat un nou model que incorpora cubells amb xip per reduir la presència d'impropis. “Hem de ser ambiciosos i assolir índexs per sobre del 80% a un municipi que ja fa molts anys que fa porta a porta”, va explicar l'alcalde Ton Amat en la presentació dels canvis.
També Argentona (88,6%), Canet de Mar (64,9%), Palau-Solità i Plegamans (78,9%) i Berga (77,7%) són poblacions que també superen els 10.000 habitants amb porta a porta. També capitals de comarca com Montblanc, Falset, Cervera, Gandesa i el Vendrell l'han implantat totalment o parcialment, així com en barris de grans ciutats com Barcelona, Girona i Lleida.
De fet, tal com destaca el director de l'Agència de Residus, “porta a porta i contenidors tancats són sistemes versàtils i flexibles”. “No ha de ser igual a tot arreu. Es poden combinar els diversos models i adaptar-los, segons la realitat de cada municipi”, conclou Isaac Peraire.