Energia solar, aïllaments, revestiments i altres estratègies per tenir una casa més sostenible

Vic acollirà el 15, 16 i 17 de febrer la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible. En només dues edicions, s'ha convertit en el gran punt de trobada de l'autoconsum energètic i la bioconstrucció a Catalunya. Enguany ho farà centrant-se en les comunitats energètiques i en la rehabilitació dels edificis.

Precisament, l'autoproducció d'energia solar fotovoltaica i l'ús de materials naturals que n'afavoreixin l'eficiència, són dos dels grans camps on podem actuar per avançar cap a domicilis més sostenibles, en un moment en què es considera clau la descarbonització dels edificis.

Tots aquests elements protagonitzaran la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible, sigui amb la presència d'expositors, tallers o jornades tècniques. A Nació, n'hem fet un avanç amb l'ajuda de Miquel Escobar, arquitecte especialitzat en bioconstrucció i un dels organitzadors de l'esdeveniment.
 

1. Plaques solars fotovoltaiques: energia 100% renovable

Una de les opcions més fàcils per reduir les emissions del nostre domicili és instal·lar plaques solars fotovoltaiques per autoproduir-nos energia 100% renovable. En el cas de les cases es tracta d'instal·lacions individuals mentre que en blocs cal optar per autoconsums col·lectius, que requereixen més tràmits. La instal·lació es pot complementar amb bateries físiques -per tenir energia a les hores sense sol- o virtuals, per poder aprofitar aquesta energia en un altre domicili.
 

2. Comunitats energètiques: transició energètica col·lectiva

Una opció col·lectiva per produir i consumir energia renovable són les comunitats energètiques. Es tracta d'un moviment en creixement -especialment en comarques com Osona-, on un grup de veïns, però també amb la possible participació d'institucions i empreses, engeguen des de la base projectes de transició energètica. Els més habituals són instal·lacions fotovoltaiques col·lectives, però també es fan projectes de mobilitat elèctrica o xarxes de calor, entre altres.
 

3. Aïllar les façanes nord i oest

L'aïllament de façanes és clau per evitar la pèrdua d'energia d'una casa. Això sí, no s'ha de fer en totes. Bàsicament, cal aplicar-ho a la nord -per ser la més freda- i també a l'oest. En aquest cas, es tracta de la part de la casa on a l'estiu els rajos de sol arriben més horitzontals, per l'allargament del dia. En canvi, és contraproduent aïllar les façanes sud i est -rajos perpendiculars a l'estiu- i les úniques que poden servir per escalfar la casa a l'hivern.

L'escenari ideal és tenir dissenys passius a la casa, però si ja està construïda, es pot millorar utilitzant materials aïllants com suros i fibres de fusta. El més recomanable és que l'aïllament sigui exterior, per evitar perdre superfície habitable i també incloure els tancaments. Ara bé, en aquelles cases construïdes fa mig segle amb cambra d'aire, una opció molt recomanable omplir aquests 10-12 centímetres amb materials reciclats com cotó o cel·lulosa -per exemple paper de diari-.
 

4. Aïllar cobertes: evitar la pèrdua del 30% d'energia

Les cobertes poden arribar a perdre el 30% d'energia en un domicili. En aquest sentit, el seu aïllament, tant per al fred com per a la calor, és clau per viure en un domicili més sostenible. A l'estiu, per exemple, les parts situades sota teulat -per exemple, les golfes- acostumen a assolir temperatures molt altes.

L'aïllament de cobertes es pot fer amb els mateixos materials que a les façanes, però amb tècniques constructives diferents. En aquest sentit, no és necessària una densitat tant elevada i es considera que com major és el gruix de l'aïllament, més efectiu és per evitar pèrdua d'energia.
 

5. Revestiments interns per aconseguir inèrcia tèrmica

Sovint, és tant o més important la inèrcia tèrmica que l'aïllament. Aconseguir mantenir la fresca a l'estiu i la calor a l'hivern. I com fer-ho? Una manera molt efectiva són revestiments a les parets interiors, per exemple amb 2-3 centímetres d'argila.

No només permet conservar la temperatura -per exemple la fresca matinal a l'estiu després d'una nit amb les finestres obertes-, sinó que absorbeix la humitat i també les partícules, com la pols o les restes de pintura. Es tracta, per tant, d'una estratègia que afavoreix cases i pisos més saludables.
  

6. Canviar tancaments i apostar per finestres de fusta

Un dels elements crítics per evitar perdre energia en una casa són els tancaments. En aquest sentit, una opció a valorar és canviar les finestres i apostar per materials nobles com la fusta. A banda de ser més natural i no generar emissions -en contraposició al PVC i l'alumini-, s'evita generar el fenomen del pont tèrmic. La fusta és transpirable i no provoca condensació.

També el manteniment és molt més senzill que altres opcions com el PVC i l'alumini. Netejar la pols i aplicar una fina capa d'oli natural pot ser suficient. A les façanes més assolellades -i, per tant, amb major degradació- pot ser necessari fer-ho cada 3-5 anys. A les més ombrívoles, en canvi, el manteniment es pot aplicar cada 10-15 anys.
 

7. Ventilació creuada: refrigeració natural

En un context de canvi climàtic és clau buscar estratègies per refrigerar la casa de la manera més efectiva, barata i que generi menys emissions. A banda del bon ús de les persianes, la ventilació creuada pot contribuir a assolir una temperatura adequada de manera natural. Es tracta, seguint les lleis de la física, de fer entrar l'aire des de baixa a la part més ombrívola de la casa i fer-lo sortir per un punt elevat de la façana sud. Aquest esquema es pot reforçar amb sistemes de ventilació mecànica.
 

8. Domòtica i intel·ligència artificial

La domòtica i la intel·ligència artificial pot contribuir a fer més sostenibles els nostres domicilis. Es tracta de maximitzar l'eficiència en el consum d'energia i també en l'ús dels sistemes passius. A més, es pot combinar amb materials constructius tradicionals: ara rebatejats com a “descarbonitzats”. Això sí, cal tenir en compte alternatives per si un dia hi ha un tall elèctric i no podem gestionar tot aquest tipus d'instal·lacions.