13
de febrer
del
2024
Vic acollirà el 15, 16 i 17 de febrer la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible. En només dues edicions, s'ha convertit en el gran punt de trobada de l'autoconsum energètic i la bioconstrucció a Catalunya. Enguany ho farà centrant-se en les comunitats energètiques i en la rehabilitació dels edificis.
Precisament, l'autoproducció d'energia solar fotovoltaica i l'ús de materials naturals que n'afavoreixin l'eficiència, són dos dels grans camps on podem actuar per avançar cap a domicilis més sostenibles, en un moment en què es considera clau la descarbonització dels edificis.
Tots aquests elements protagonitzaran la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible, sigui amb la presència d'expositors, tallers o jornades tècniques. A Nació, n'hem fet un avanç amb l'ajuda de Miquel Escobar, arquitecte especialitzat en bioconstrucció i un dels organitzadors de l'esdeveniment.
L'escenari ideal és tenir dissenys passius a la casa, però si ja està construïda, es pot millorar utilitzant materials aïllants com suros i fibres de fusta. El més recomanable és que l'aïllament sigui exterior, per evitar perdre superfície habitable i també incloure els tancaments. Ara bé, en aquelles cases construïdes fa mig segle amb cambra d'aire, una opció molt recomanable omplir aquests 10-12 centímetres amb materials reciclats com cotó o cel·lulosa -per exemple paper de diari-.
L'aïllament de cobertes es pot fer amb els mateixos materials que a les façanes, però amb tècniques constructives diferents. En aquest sentit, no és necessària una densitat tant elevada i es considera que com major és el gruix de l'aïllament, més efectiu és per evitar pèrdua d'energia.
No només permet conservar la temperatura -per exemple la fresca matinal a l'estiu després d'una nit amb les finestres obertes-, sinó que absorbeix la humitat i també les partícules, com la pols o les restes de pintura. Es tracta, per tant, d'una estratègia que afavoreix cases i pisos més saludables.
També el manteniment és molt més senzill que altres opcions com el PVC i l'alumini. Netejar la pols i aplicar una fina capa d'oli natural pot ser suficient. A les façanes més assolellades -i, per tant, amb major degradació- pot ser necessari fer-ho cada 3-5 anys. A les més ombrívoles, en canvi, el manteniment es pot aplicar cada 10-15 anys.
Precisament, l'autoproducció d'energia solar fotovoltaica i l'ús de materials naturals que n'afavoreixin l'eficiència, són dos dels grans camps on podem actuar per avançar cap a domicilis més sostenibles, en un moment en què es considera clau la descarbonització dels edificis.
Tots aquests elements protagonitzaran la Fira de l'Energia i la Construcció Sostenible, sigui amb la presència d'expositors, tallers o jornades tècniques. A Nació, n'hem fet un avanç amb l'ajuda de Miquel Escobar, arquitecte especialitzat en bioconstrucció i un dels organitzadors de l'esdeveniment.
1. Plaques solars fotovoltaiques: energia 100% renovable
Una de les opcions més fàcils per reduir les emissions del nostre domicili és instal·lar plaques solars fotovoltaiques per autoproduir-nos energia 100% renovable. En el cas de les cases es tracta d'instal·lacions individuals mentre que en blocs cal optar per autoconsums col·lectius, que requereixen més tràmits. La instal·lació es pot complementar amb bateries físiques -per tenir energia a les hores sense sol- o virtuals, per poder aprofitar aquesta energia en un altre domicili.2. Comunitats energètiques: transició energètica col·lectiva
Una opció col·lectiva per produir i consumir energia renovable són les comunitats energètiques. Es tracta d'un moviment en creixement -especialment en comarques com Osona-, on un grup de veïns, però també amb la possible participació d'institucions i empreses, engeguen des de la base projectes de transició energètica. Els més habituals són instal·lacions fotovoltaiques col·lectives, però també es fan projectes de mobilitat elèctrica o xarxes de calor, entre altres.3. Aïllar les façanes nord i oest
L'aïllament de façanes és clau per evitar la pèrdua d'energia d'una casa. Això sí, no s'ha de fer en totes. Bàsicament, cal aplicar-ho a la nord -per ser la més freda- i també a l'oest. En aquest cas, es tracta de la part de la casa on a l'estiu els rajos de sol arriben més horitzontals, per l'allargament del dia. En canvi, és contraproduent aïllar les façanes sud i est -rajos perpendiculars a l'estiu- i les úniques que poden servir per escalfar la casa a l'hivern.L'escenari ideal és tenir dissenys passius a la casa, però si ja està construïda, es pot millorar utilitzant materials aïllants com suros i fibres de fusta. El més recomanable és que l'aïllament sigui exterior, per evitar perdre superfície habitable i també incloure els tancaments. Ara bé, en aquelles cases construïdes fa mig segle amb cambra d'aire, una opció molt recomanable omplir aquests 10-12 centímetres amb materials reciclats com cotó o cel·lulosa -per exemple paper de diari-.
4. Aïllar cobertes: evitar la pèrdua del 30% d'energia
Les cobertes poden arribar a perdre el 30% d'energia en un domicili. En aquest sentit, el seu aïllament, tant per al fred com per a la calor, és clau per viure en un domicili més sostenible. A l'estiu, per exemple, les parts situades sota teulat -per exemple, les golfes- acostumen a assolir temperatures molt altes.L'aïllament de cobertes es pot fer amb els mateixos materials que a les façanes, però amb tècniques constructives diferents. En aquest sentit, no és necessària una densitat tant elevada i es considera que com major és el gruix de l'aïllament, més efectiu és per evitar pèrdua d'energia.
5. Revestiments interns per aconseguir inèrcia tèrmica
Sovint, és tant o més important la inèrcia tèrmica que l'aïllament. Aconseguir mantenir la fresca a l'estiu i la calor a l'hivern. I com fer-ho? Una manera molt efectiva són revestiments a les parets interiors, per exemple amb 2-3 centímetres d'argila.No només permet conservar la temperatura -per exemple la fresca matinal a l'estiu després d'una nit amb les finestres obertes-, sinó que absorbeix la humitat i també les partícules, com la pols o les restes de pintura. Es tracta, per tant, d'una estratègia que afavoreix cases i pisos més saludables.
La solar fotovoltaica és la manera més fàcil de descarbonitzar l'energia d'una casa. Foto: Adrià Costa Rifà
6. Canviar tancaments i apostar per finestres de fusta
Un dels elements crítics per evitar perdre energia en una casa són els tancaments. En aquest sentit, una opció a valorar és canviar les finestres i apostar per materials nobles com la fusta. A banda de ser més natural i no generar emissions -en contraposició al PVC i l'alumini-, s'evita generar el fenomen del pont tèrmic. La fusta és transpirable i no provoca condensació.També el manteniment és molt més senzill que altres opcions com el PVC i l'alumini. Netejar la pols i aplicar una fina capa d'oli natural pot ser suficient. A les façanes més assolellades -i, per tant, amb major degradació- pot ser necessari fer-ho cada 3-5 anys. A les més ombrívoles, en canvi, el manteniment es pot aplicar cada 10-15 anys.