Balises dissuassives, la nova estratègia per evitar accidents amb senglars i cabirols

La Diputació de Girona instal·la un sistema pioner que emet senyals acústics i lluminosos quan detecta la presència de vehicles i animals

Balisa dissuassiva per evitar accidents provocats per fauna salvatge
Balisa dissuassiva per evitar accidents provocats per fauna salvatge | Eddy Kelele / Diputació de Girona
Redacció
17 de juliol de 2024, 15:35
Actualitzat: 15:37h

La Diputació de Girona ha instal·lat balises dissuasives de fauna salvatge a dues carreteres per evitar accidents de trànsit. Es tracta d'un sistema pioner a Catalunya que emet senyals acústics i lluminosos quan detecta, al mateix temps, la presència de vehicles i d'animals a prop de la via. L'objectiu és reduir la sinistralitat provocada per la irrupció senglars i cabirols. La Diputació ha escollit trams de la GIP-5239, de Navata a Lladó (Alt Empordà), i la GIV-4082, d'Alp a la Molina (Cerdanya), on han detectat una accidentalitat alta amb espècies salvatges.

El funcionament de les balises

La balisa té un radi d'activació efectiu que oscil·la entre els 13 i els 17 metres i emet senyals acústics i lluminosos que alerten els animals i eviten que s'acostin a la carretera. A més, també adverteix el conductor de la presència de fauna.

D'aquesta manera, utilitzant una separació entre balises de 20 metres, cobreixen totalment l'espai pel qual poden accedir els animals a les carreteres. Aquest nou sistema, fet en material plàstic, s'alimenta amb energia solar i està creat per l'empresa Visever. El seu cost ha estat de 46.127,54 euros.

L'elecció d'aquestes dues carreteres per fer-hi la prova pilot no ha estat casual. Des de l'any 2016, la Diputació de Girona analitza l'accidentalitat provocada per animals salvatges a la seva xarxa viària, a partir de les dades obtingudes del sistema integral de recollida de dades d'accidents de trànsit dels Mossos d'Esquadra i dels serveis d'emergència del mateix ens supramunicipal.

L'any passat es van detectar 209 accidents amb fauna salvatge a les carreteres de titularitat de la Diputació, quan el 2015 només n'hi havia hagut 20. Aquest fet posa en relleu que és una problemàtica creixent per l'increment potencial d'aquestes espècies, sobretot senglars i cabirols.

En aquest sentit, a la GIP-5239, de Navata a Lladó, hi ha hagut 16 accidents entre 2019 i 2023, amb un índex de 4,2 accidents d'aquest tipus al quilòmetre. La GIV-4082, d'Alp a la Molina, encara és més delicada: s'hi han detectat 45 accidents en el mateix quadrienni (2019-2023), amb 6,6 accidents el quilòmetre. I en els 300 metres en què s'han col·locat les balises, ja n'hi havia hagut 12.

"Aquesta és una nova mesura per reforçar la seguretat vial a les carreteres de la nostra titularitat. Som conscients que aquest és un tema complex, al qual cal fer front, i des de la Diputació de Girona ja fa temps que treballem per reduir l'índex d'accidentalitat amb fauna salvatge a la nostra demarcació", ha explicat en un comunicat el diputat de Xarxa Viària, Alfons Casamajó.

Prèviament, durant el 2022, la Diputació ja va reforçar la senyalització en trams de tres carreteres amb un índex d'accidentalitat més elevat amb animals salvatges: la GIV-5313 a Canet d'Adri (Gironès), la GIV-6217 de Torroella de Fluvià a Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i la GIV-6502 a la platja de Pals (Baix Empordà). Hi van instal·lar rètols LED, molt visibles de nit, amb un temporitzador que regula l'encesa dels senyals i limita la velocitat a 50 quilòmetres per hora.

Actualment, la xarxa viària de la Diputació de Girona compta amb més de 300 quilòmetres amb senyals fixos d'advertiment de perill per fauna salvatge.

Arxivat a